Definitivament hem entrat en un nou cicle. No sé cap on ens dirigim ni com acabarà. Ara, és evident que hem esgotat una etapa i, per tant, n’estem iniciant una de nova. La frustrada OPA de Gas Natural sobre Endesa –com va dir Salvador Gabarró- va posar la llavor del canvi i, uns mesos més tard, sembla que la criatura ja comenci a caminar. Tímidament, és cert. Ara, ningú negarà que, tal i com estava el pati, els progressos són abismals.
El document que va presentar el Cercle d’Economia –una entitat que no es caracteritza per la seva gosaria- marca un punt d’inflexió en el món empresarial català. Els arguments adquireixen valor en funció de les persones que els sustenten. I que Salvador Alemany, president d’Abertis Infraestructuras; Artur Carulla, president d’Agrolimen; Josep Oliu, president del Banc Sabadell o Josep Piqué, president de Vueling, firmin aquest document té un valor que, a aquestes alçades, no hauria de passar inadvertit.
La classe empresarial del nostre país –igual que els articles d’Antoni Puigverd- accepten els canvis únicament per dos motius: perquè el terreny és radicalment segur o perquè no tenen cap altra alternativa. I bé, hi ha una enorme diferència entre ser poruc i acabar sent idiota. L’elit econòmica catalana –igual que els governs de Jordi Pujol- ha intentat per activa i per passiva l’encaix amb Espanya. Finalment, però, han constatat que l’actual estratègia era caduca. I no només han corroborat el fracàs de l’actual Estat de les Autonomies, sinó que també han observat que, segons com bufi el vent, dins d’aquest marc administratiu hi poden acabar perdent bous i esquelles.
El Cercle d’Economia ha presentat una declaració que va molt més enllà de les circumstàncies i els simples tacticismes. No és cap declaració d’independència i no critica –com alguns han insinuat- l’actual Govern espanyol. D’acord, és veritat. Ara bé, el document etziba que “l’Estat de les Autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions d’algunes de les seves Comunitats Autònomes”. I, per aquesta raó, animen a les formacions polítiques a construir “un nou Pacte Constitucional que afavoreixi, entre altres qüestions necessitades d’actualització, un millor encaix de Catalunya amb Espanya”.
El document que va presentar el Cercle és un toc d’atenció sense precedents. Per un moment visualitzin a Josep Piqué, ministre dels governs d’Aznar i actual vicepresident del Cercle d’Economia, pregonant, com diu en el text, “la reformulació sense renúncies de l’acord institucional amb Espanya”. Amb això ja està tot dit.
