Richard Youngs, expert en política exterior europea i democràcia internacional, ha apostat en un article publicat al diari polític nord-americà ‘Politico’ per una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya a través d’una reestructuració de les institucions europees que reconegui la singularitat de les regions autònomes i lles nacions sense Estat. Analitzant els darrers esdeveniments, Youngs creu que la Unió Europea “ha de reexaminar” la manera com ha gestionat la crisi. Fins ara, diu, l’únic tret destacable de la reacció de la Unió ha estat la permissivitat amb les accions de l’executiu de Mariano Rajoy.
Youngs, membre de la secció europea del think tank Carnegie Endowment for International Peace, recorda que el Partit Popular és “un dels partits polítics més corruptes d’Europa” i remarca el poc sentit que té que la UE proclami un partit que “cau repetidament al cantó erroni de la llei” com “un defensor de l’estat de dret”. L’expert, que té la seva residència habitual a Madrid, no només recorda això sinó, a més, que les institucions comunitàries han estat al costat de Rajoy tot i que “les seves tàctiques de línia dura eren políticament miops”. Youngs troba justificat aquest suport però també el considera tan “incondicional” que el PP se l’ha pres com un “xec en blanc” per desfermar la repressió sobre Catalunya en comptes d”un element d’una estratègia europea més àmplia”, cosa que ha fet perdre “innombrables oportunitats” de desactivar les tensions perquè va consagrar l’acriticisme envers el “limitat i poc creatiu” líder espanyol. En aquest sentit, l’expert en democràcia internacional creu que Rajoy pot haver aconseguit un cert avantatge amb les seves darreres accions però que, independentment dels resultats de les eleccions del 21-D, l’actitud del seu govern pot prolongar el conflicte durant anys i “instensificar les hostilitats i les frustracions” a Catalunya.
En la seva anàlisi de les solucions posades en marxa per l’Estat, Youngs reconeix que en cap moment no s’ha ofert “una alternativa treballada” als catalans, almenys no “com a base per a una discussió positiva”, cosa que considera “decebedora” perquè posa de manifest que “ningú no ha tingut idees constructives, equilibrades i originals” per gestionar el conflicte i trobar-hi una sortida que pugui satisfer totes les parts. En aquesta mateixa línia, Richard Youngs creu que si les institucions comunitàries no esdevenen una part activa en la cerca d’aquesta sortida, “serà còmplice del seu resultat”. La seva inacció podria fer “perdre la fe en la seva gran retòrica sobre la importància de mirar més enllà de l’estat-nació” i que els catalans arribin a la conclusió que la UE no és “gaire més que un defensor dels governs incumbents” i convertir-se en “anti-establishment”.
La solució, per a ell, és que Brusel·les, encara que sigui sense adoptar un paper de mediació oficialitzat, pressioni l’estat espanyol perquè permeti que Europa participi en la construcció d’una solució per a tothom, cosa que demanaria “compromís, no només des de Catalunya sinó també des de Madrid”. Aquest punt d’entesa, segons Youngs, podria ser una reformulació de l’estructura europea que donés autonomia més enllà “dels models estàndard de federalisme”. Si la Unió Europea “s’enorgulleix d’estar basada en nocions de sobirania compartida i confederalisme”, això podria resultar molt útil a l’hora de trobar una manera de solucionar la crisi actual. La seva proposta seria la creació d’una figura que l’expert anomena “territori autònom membre”, que donaria a algunes entitats dins dels Estats alguns dels drets i representació dels membres de ple dret. Això, creu, podria “elevar” l’estatus de Catalunya i alhora evitar la independència, i resultaria una solució que es podria aplicar a les altres nacions sense Estat europees que estan o podrien estar en una situació semblant.
