Les eleccions presidencials als Estats Units se celebren, de manera sistemàtica, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, cada quatre anys. Amb aquest mètode, fa no mesos, sinó anys, que se sap que aquest any 2024 la jornada de votació que decidirà el nou inquilí de la Cada Blanca serà el 5 de novembre. Els candidats, per tant, en teoria han tingut molt temps per preparar-se per a aquesta cursa electoral. Però de la teoria a la pràctica a vegades hi ha força distància.
I en aquesta ocasió, els embolics judicials de Donald Trump i la contestació que té dins de les seves pròpies files va mantenir molt temps la incògnita sobre si l’excèntric expresident podria ser candidat a repetir en el càrrec que ja va tenir pel Partit Republicà. Però ha sigut el Partit Demòcrata el que encara s’ha decidit més tard, ja que no va ser fins a aquest estiu, al final amb una certa precipitació, que l’actual president dels EUA, Joe Biden, es va retirar de la cursa després de diversos lapsus que van preocupar enormement el seu entorn i tot el partit. Kamala Harris, la seva vicepresidenta que contra tot pronòstic, ha estat molt a l’ombra durant els quatre anys del mandat de Biden, va decidir-se a fer el pas i posar-se a disposició del partit per ser ella la candidata. En pocs dies, van anar sorgint suports a Harris, fins a arribar al gest determinant: l’aprovació de Barack Obama.
El debat, per a Harris i les enquestes, poc clares
Malgrat el revulsiu que va representar la nominació de Kamala Harris, mentre Trump jugava la carta de l’intent d’assassinat que va patir, la candidata demòcrata va ser considerada la guanyadora del debat televisat, però no acaba d’enlairar-se en les enquestes. Això farà que el resultat sigui incert fins a l’últim moment i, com ja és habitual, la decisió final no sortirà del volum del vot popular sinó del que passi en els anomenats swing states.
