Quin és el poble més bonic de Catalunya? No és una pregunta senzilla de respondre, ja que hi intervenen una gran varietat de factors. Per alguns, CadaquésAgregat dins el terme municipal de Camprodon, al Ripollès, aquest poble amb gairebé 2.500 habitants -2.487, segons les dades de l’Idescat d’1 de gener de 2023- s’ha convertit en un paradís turístic per a les segones residències. Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen al voltant de la riera de Beget, disseminades. (Alt Empordà) és la resposta més encertada, mentre que d’altres es decanten per pobles d’interior com Besalú, situat a la comarca de la Garrotxa, o Siurana, al Priorat -tots dos reconeguts per la revista nord-americana National Geographic. Les opinions són molt diverses. Per a l’associació dels pobles més bonics d’Espanya, però, a diferència de les valoracions de la comunitat internacional, els millors destins de Catalunya no són cap dels esmentats anteriorment. Concretament, l’entitat destaca el poble de Beget, situat a l’Alta Garrotxa, però adherit al terme municipal de Camprodon (Ripollès), el municipi de Naut Aran (Vall d’Aran) i Durro, un terme municipal de la Vall de Boí.
L’associació destaca aquests tres municipis perquè durant l’any 2024 van rebre més 1.260.000 visitants, bona part dels quals procedents de diversos països. De fet, 425.595 van ser turistes internacionals, majoritàriament francesos, anglesos i alemanys: “Aquestes dades reflecteixen el creixent interès dels turistes estrangers per descobrir la riquesa cultural, patrimonial i natural d’aquests municipis”, argumenten des de l’associació a través d’un informe. Segons indiquen les mateixes dades, el municipi aranès, que inclou localitats com Artigues o Bagergue, entre d’altres, ha estat el poble -dels tres en conjunt- que ha absorbit més visitants, tant locals com estrangers, durant el 2024.
Beget (Alta Garrotxa)
Agregat dins el terme municipal de Camprodon, al Ripollès, aquest poble s’ha convertit en un paradís turístic per a les segones residències. Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen al voltant de la riera de Beget, disseminades. Antigament, Beget era una població amb entitat pròpia, però a partir de l’any 1969 va passar a formar part del municipi de Camprodon. En aquests moments, el petit poble està estructurat en tres sectors diferenciats, els quals estan dividits per dues rieres i connectats entre si a través de dos ponts. L’edifici que més destaca d’aquesta població és l’església de Sant Cristòfol, la construcció que s’ha convertit, amb els anys, en el nucli del centre històric del terme municipal.
Naut Aran (Vall d’Aran)
En segon lloc, el municipi de Naut Aran -que en català significa Alt Aran- és la població més extensa de la comarca, ja que està format per la fusió dels termes d’Arties, Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest municipi té uns 1.900 habitants repartits en les diferents poblacions del territori. És un dels destins més escollits pels amants de l’arquitectura romànica, ja que concentra diverses edificacions d’aquest estil. A banda, també és un municipi que cobra una vida especial durant l’hivern, ja que bona part de les activitats que s’hi poden dur a terme estan vinculades amb la neu.
Església de la Nativitat de Durro (Alta Ribagorça) pic.twitter.com/dTuW1yuWMo
— Antoni Gelonch (@Antoni_Gelonch) May 20, 2023
Durro (Alta Ribagorça)
Per últim, l’associació també destaca el poble de Durro, situat en plena Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça. Es diu que és un dels pobles més ben conservats de tota la Vall, ja que l’entramat de cases i carrers empedrats encara mantenen un esperit medieval. Més enllà de la bellesa paisatgística de l’entorn natural, també es pot visitar l’església de la Nativitat de la Mare de Déu i l’ermita de Sant Quirc de Durro, dues construccions eclesiàstiques reconegudes com a patrimoni de la humanitat -de la mateixa manera que altres edificis romànics de la Vall i el Pirineu català.
