La història de l’arquitectura de Catalunya no es pot entendre sense Antoni Gaudí, un dels modernistes més reputats. L’artífex de la Sagrada Família, la Pedrera, el Park Güell o la Casa Batlló, entre d’altres, té obres mundialment conegudes, però el seu llegat va més enllà dels grans monuments. Al cor del Montseny, al municipi de Campins (Vallès Oriental), es pot veure la Creu de Sant Guillem, una de les obres modernistes del Montseny incloses en l’inventari del patrimoni arquitectònic del país. Malgrat que no se li atribueix directament l’autoria, s’especula que aquesta obra modernista va ser construïda per alumnes de l’arquitecte originari del Baix Camp, que hi haurien aplicat les seves tècniques arquitectòniques i estilístiques.
En concret, el projecte de la creu va ser un encàrrec del mossèn Celestí Castany per a Josep Fernández Casals. L’obra, però, fou executada pel celoní Josep Sivina, amb el treball de forja de Josep Planas. Es tracta d’una creu de base circular de pedra que suporta vuit contraforts que acaben amb una forma fusiforme. En el cos superior de la creu també té quatre mènsules. És a dir, quatre elements arquitectònics que sobresurten d’una estructura -generalment un mur- i que tenen una funció de sustentació d’altres elements, però també ornamental. D’aquestes mènsules també en surt el ferro forjat, de formes sinuoses, amb què corona la creu. A l’inferior de la creu hi ha una placa que commemora les diferents missions religioses que han beneït aquesta construcció modernista.
Campins, una vila amb més de mil anys d’història
Campins és un petit municipi del Vallès Oriental, dins la subcomarca del Baix Montseny, que arrossega més de mil anys d’història. Tal com detallen a la seva pàgina web, la vila de Campins es remunta, com a mínim, al 878, moment en què va aparèixer per primera vegada esmentada “en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona”: “El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dins la demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel Castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera”, recorden des del consistori. La parròquia de Sant Joan de Campins, un dels primers vestigis del poble, data del 1231.
Malgrat que Campins mai ha estat un municipi que ha destacat especialment dins el Montseny, sí que va ser el destí escollit per Serafí Pitarra per escriure bona part de les seves obres, ja que el 1886 es va instal·lar al mas de Can Cullell, on abans hi residia l’escriptor Frederic Soler i Hubert. Avui en dia, aquest mas es coneix com a Can Pitarra i és un dels punts d’interès del municipi, imprescindibles en una escapada cultural al Montseny.
