Molts pobles de Catalunya encara conserven records d’una època passada, motiu pel qual passejar-se pels carrerons dels diversos municipis permet reviure diversos moments del passat. En algunes localitats de les Terres de l’Ebre, per exemple, encara queden marques a les parets de les cases dels trets de la Guerra Civil espanyola. Ara bé, amb el pas del temps, cada vegada és menys freqüent trobar records del passat en pobles i ciutats, especialment estructures de fa segles o, fins i tot, més d’un mil·lenni. Un poble on encara es poden observar vestigis d’altres èpoques, i el qual és considerat un dels més antics del territori català, és Ullastret, un petit de municipi de poc més de 250 habitants del Baix Empordà, declarat bé cultural d’interès nacional.
Aquest poble està situat a la riba del riu Daró i encara manté la seva estructura medieval, amb un conjunt de muralles que encerclen el nucli de la població, conformat per un entramat de carrers estrets i força costeruts. La seva història, però, no comença a l’època medieval, sinó que les primeres informacions sobre Ullastret -antigament amb un altre nom- es remunten segles enrere. A l’època preromana hi havia hagut dos vilatges ibèrics de la tribu dels indicets a la zona d’Ullastret: el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. Les diferents excavacions que han realitzat els arqueòlegs en aquest territori, on han pogut recuperar vestigis i restes òssies d’un temps passat -recollides al Museu Arqueològic de Catalunya-, han permès determinar que es podria tractar d’un dels poblats preromans més gran que es va establir a Catalunya.
En aquella època, però, el poble no portava el nom amb què es coneix avui en dia. De fet, el primer document que registra el municipi com a Ullastret data de l’any 899. Es tracta d’un document dins el comtat d’Empúries que parla de la vila d’Ullastret, dels vilars de Velloses i Castellar -les antigues poblacions ibers- i de les esglésies de Sant Pere i Sant Joan. Tres viles independents i dues esglésies que, amb el pas del temps, s’han convertit en un sol poble.
Estimad@s ya estoy de vuelta por estos bellos lares! Mis días vacacionales han terminado, pero como bien dicen, no hay mal que por bien no venga y me alegra reconocer que me complace mucho estar de nuevo entre vosotros! 😘😘😘
— Zenobia de Palmira (@Zenobia_Palmira) August 30, 2023
Foto propia: Ciutat Ibèrica d’ Ullastret – Girona pic.twitter.com/GsdU1iJYRV
La ciutat ibera més gran de Catalunya
El pes històric d’Ullastret recau en la seva època ibera, ja que els jaciments trobats han demostrat que el poblat del Puig de Sant Andreu juntament amb la vila veïna de l’Illa d’en Reixac van conformar una única població. Concretament, Ullastret fou capital de la tribu anomenada indigets o indiketes -segons les escriptures antigues. Les excavacions que s’han realitzat en aquest jaciment des de la seva descoberta han permès descobrir restes òssies de l’època calcolítica, l’etapa que compren entre el 3000 i el 1700 aC. Unes restes, però, que no han resultat suficients per determinar que s’hagués establert un poblat d’aquesta època. Ara bé, altres troballes arqueològiques, en aquest cas de diversos materials, sí que ha permès determinar que el primer assentament prolongat -que se’n tingui coneixement- de la zona es va produir durant l’edat de ferro, és a dir, el segle VII aC.
Avui en dia, El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que porta per objectiu conservar, investigar i difondre els vestigis d’època dels ibers. A banda, cada any també se celebra el Festival Indika. Ullastret, un tast iber per tal de donar a conèixer la cultura de l’època i la seva gastronomia. Dues mostres diferents que intenten traslladar la vida d’una època passada als curiosos i amants de la història.
ESCAPADA AL MÉS AUTÈNTIC EMPORDÀ. Visita a la ciutat ibèrica i el poble medieval d’Ullastret. Ds7 #MACullastret https://t.co/B2sVUpIuWg pic.twitter.com/AuDLotjdg6
— Museu d’Arqueologia de Catalunya (@macarqueologia) July 1, 2018
