El Maresme és ple de racons i pobles que cal descobrir. Més enllà de grans noms de la comarca com Vilassar de Mar o Arenys, el Maresme també concentra altres destins de costa ideals per fugir de la rutina i refugiar-se de les altes temperatures. Ara bé, hi ha alguns pobles que, malgrat l’encant que guanyen durant la primavera i l’estiu, es poden gaudir perfectament durant tot l’any. Aquest és el cas, per exemple, de Caldes d’Estrac, conegut popularment per les seves aigües termals. Cal tenir en compte, però, que aquest poble guanya molta vida durant l’estiu, ja que la major part de les cases construïdes en el municipi són segones residències.
Els banys termals de Caldes d’Estrac han estat, des de sempre, el principal atractiu del municipi. Els orígens d’aquestes termes es remunten a l’època romana, moment en què aquestes aigües es coneixien com a Aquae Calidae. Posteriorment, però, els àrabs que es van instaurar a l’actual Maresme també van explotar-les, fet que demostra que l’interès per aquests punts d’aigua calenta -canalitzats per una galeria subterrània a 38 graus de temperatura- que brolla de sota terra ha estat present en les diferents etapes de la història de Caldes. Els banys actuals estan situats al bell mig de la vila, prop de la plaça de la Vila, i daten del segle XIX. Una curiositat que els diferencia de la resta de banys termals de Catalunya és que són de titularitat pública. La resta de banys termals organitzats del país són privats.
Les joies arquitectòniques de Caldes
Els banys termals són el reclam per excel·lència de Caldes d’Estrac, però no són l’únic indispensable de descobrir durant una escapada de cap de setmana o un llarg període de vacances. Dos dels altres principals llocs d’interès de la vila són el Passeig de Mar i el Passeig dels Anglesos, ja que són dos dels carrers que concentren més cases modernistes i noucentistes del municipi maresmenc. Un altre dels punts d’interès històric de la vila és la Capella del Carme, la qual va ser promoguda entre els anys 1868 i 1882 per Elvira Gibert de Pi i finançada pel seu pare, Manuel Gibert, que llavors era el president de la companyia ferroviària. L’objectiu de crear aquesta capella a Caldes d’Estrac era que els treballadors del municipi tinguessin un espai per poder anar a missa. Un dels elements que l’ha convertit en un espai que cal visitar del municipi és la seva cúpula rogenca que sobresurt per sobre la resta de cases del municipi.
