El poble més petit de Catalunya, pel que fa a la seva extensió, té només quatre-cents mil metres de superfície. Es tracta de Puigdàlber, un petitíssim municipi de la comarca de l’Alt Penedès. A Puigdàlber hi viuen 629 persones, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Com a mínim, aquest és el nombre de persones censades en aquest municipi. Tenint en compte el volum d’habitants i la poca superfície en què viuen, la densitat de població d’aquest poblet de l’Alt Penedès és de 1.573 habitants per cada quilòmetre quadrat.
Es tracta d’una densitat molt similar a la d’altres poblacions força més grans, com ara Cardedeu (Vallès Oriental), que és de 1.578 per km², o Gavà (Baix Llobregat), que és de 1.560 habitants per km². Malgrat que la densitat és força similar, el nombre d’habitants censats és molt diferent en les respectives poblacions, ja que, per exemple, Cardedeu té 18.357 habitants i Gavà ronda les 47.000 persones censades. Puigdàlber és el municipi més petit de Catalunya, però, tot i tenir només 400.000 metres de superfície, també té diferents barris. En concret, pertanyen al seu nucli urbà els barris de l’Empalme, Bellavista, Mas Morer, que s’ha segregat del municipi del Pla del Penedès i s’ha annexionat definitivament a Puigdàlber, i les cases del Gorner, situades als afores. Tot i ser un poble diminut, Puigdàlber té molts dels serveis i equipaments que tenen poblacions molt més grans: llar d’infants, escola, camp de futbol, centre cívic i una sala polivalent. També té una església, un bar i dues cases rurals. Es tracta d’una zona amb una forta tradició vitivinícola.
El principal punt d’interès de Puigdàlber
El principal punt d’interès de Puigdàlber és la seva església. Es tracta d’un edifici modern inaugurat el 23 de gener de 1942, ja en època franquista, el qual substitueix una església anterior d’estil barroc que, originàriament, havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès. L’actual temple parroquial dedicat a Sant Andreu, obra de l’arquitecte barceloní Manuel Puig Ganer, no destaca especialment per la seva complexitat arquitectònica. De la primera església del municipi encara es conserven alguns documents fotogràfics i una aquarel·la de Melchor Villademont, que era veí del poble, la qual data del 1931. També es conserva la creu i una pica beneitera, que encara es poden veure en la nova construcció eclesiàstica. L’església parroquial de Sant Andreu es va haver de reconstruir pràcticament de zero un cop acabada la Guerra Civil espanyola, ja que va quedar molt malmesa a causa dels bombardejos. Aquest és un dels principals punts d’interès de la vila, tot i que cal tenir en compte que, gràcies a la seva diminuta extensió, el poble es pot visitar en menys d’una hora.
