L’orografia del Pirineu català ha generat una situació ben curiosa, estrambòtica i molt poc usual. Hi ha un petit poble situat a la comarca de l’Alt Urgell al qual només es pot accedir des d’un altre país. Es tracta d’Os de Civís, també conegut com a Aós de Civís, el qual forma part del terme municipal de Valls de Valira i només s’hi pot arribar travessant les carreteres d’Andorra. És a dir, no es pot arribar a Os de Civís des de Catalunya, sinó que s’ha de travessar la frontera fins a Andorra per poder-hi accedir. El motiu pel qual es produeix aquesta peculiar circumstància és senzill: geogràficament la vall d’Aós -la vall on s’alça aquest petit poble català- es troba al vessant andorrà, però, administrativament, Os de Civís sempre ha estat part de Catalunya. Ara bé, tot i que administrativament sigui català, la dependència d’Andorra és pràcticament total -a excepció de la xarxa de subministrament elèctric.
Com arribar a Os de Civís: només és possible des d’Andorra
Tenint en compte aquesta situació, doncs, l’única manera d’aconseguir accedir a aquest petit poble de 67 habitants -segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de l’any passat- és per la carretera que va des de Sant Julià de Lòria, a Andorra. I, un cop dins el poble, si es vol connectar amb els pobles del vessant català de la vall d’Aós cal superar el coll de Conflent, que té més de 2.100 metres d’altitud. Es tracta, doncs, d’una bona excursió apta per als amants de la muntanya més experimentats. Os de Civís és força similar a la resta de pobles del Pirineu català, ja que està format per un entramat de carrerons empedrats i cases amb teulades de pissarra. Al poble s’accedeix per un carrer principal força ample, ple de comerços i establiments turístics als dos laterals. Des del poble, i per un camí empedrat i costerut, s’arriba a l’església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, que antigament havia estat un castell.
L’any en què es van quedar incomunicats
L’any 1982, a causa d’unes fortes riuades, aquest petit poble de l’Alt Urgell va quedar completament incomunicat, sense cap telèfon. A causa d’aquestes riuades, amb l’objectiu d’organitzar-se internament, alguns veïns del poble van constituir l’Associació d’Amics d’Aós de Civís -de la qual alguns membres són barcelonins amants de la natura que tenen alguna vinculació amb el terme municipal. Aquesta unió veïnal ha estat un element clau a l’hora de restaurar algunes cases del poble, a banda que també ha permès aconseguir subvencions per mantenir l’església romànica d’Aós, que antigament havia quedat molt degradada. L’església de Sant Pere, amb el romànic característic dels Pirineus, és un dels principals punts d’interès del poble, ja que està situat al punt més elevat de la zona.
