Per gaudir de la costa i el mar no cal marxar a l’altra punta del món. Les platges paradisíaques del sud d’Àsia s’han convertit en un dels destins turístics per excel·lència de les persones -generalment, adinerades- que busquen fugir de la rutina i refugiar-se entre la sorra i les onades. Aquest refugi idíl·lic, però, també es pot trobar a Catalunya, i de manera molt més econòmica. Un gran exemple de destí ideal per gaudir de la costa i la platja és Sant Pol de Mar, una vila i municipi de la comarca del Maresme situada entre Calella i Canet de Mar. Amb poc més de 5.800 habitants, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Sant Pol és un clar exemple de poble mediterrani que recorda els seus orígens mariners amb un skyline d’edificis blancs.
De fet, des de l’any 2019, Sant Pol de Mar forma part de la marca turística Barris i Viles Marineres, formada per un conjunt de municipis de la costa catalana que, tot i el pas dels anys, encara conserven la tradició, la cultura i les seves arrels, directament vinculades amb el mar. En l’arquitectura de la vila i la configuració dels carrers, estrets però amables, ja queda constant aquest esperit mediterrani, però la cirereta del pastís es demostra amb la seva gastronomia, molt lligada a la cuina tradicional catalana. I Sant Pol de Mar tampoc es queda al marge de la tradició vitivinícola del país, ja que forma part de la Denominació d’Origen Alella. Aquest còctel de vins, sol, platja i molt bon menjar el converteixen en un molt bon destí per gaudir de la costa catalana durant un cap de setmana.
La tradició gegantera de Sant Pol
Sant Pol de Mar, com tants pobles arreu del país, encara conserven tradicions populars que, tot i el pas dels anys, perduren entre els seus vilatans. Un exemple d’aquesta cultura popular que es manté és el ball de les morratxes dels Gegants de Sant Pol, que representen durant les festes majors del municipi. Segons diu la llegenda, un ric morisc anomenat Ben Hassat, que vivia en aquesta vila, es va enamorar d’una jove del poble, la Mercè de la Murtra, però aquest amor no era correspost. Per tal d’intentar captivar-la amb els seus encants, Hassat va aprofitar que al Castell de Santa Florentina, situat a l’actual Canet, hi feien un ball per convidar-la i regalar-li una morratxa -un recipient decorat fet de vidre. La noia, però, el va rebutjar i, en fer-ho, la morratxa va caure a terra, esmicolada.
Aquesta llegenda d’amor no correspost és precisament el que ballen, avui en dia, els gegants del municipi. Una de les peculiaritats d’aquesta tradició, en comparació a altres espectacles geganters del país, és que el gegant que simula Ben Hassat té un braç mòbil, ja que d’aquesta manera els geganters poden simular l’ofrena de la morratxa a la geganta, la Mercè. Els balls acaben quan els nens i nenes cullen els bocins de la morratxa, ja que, segons la tradició, dona bona sort.
