“Cada dia és el mateix, entre les obres, els retards i que passen molt pocs trens és impossible arribar a temps a la feina”. Aquest és el lament generalitzat dels usuaris habituals de Rodalies del Camp de Tarragona, que veuen com consideren que fer servir el transport públic es una autèntica odissea habitualment, i no només ara per les obres del corredor mediterrani. En Marc Salvadó és un dels milers de persones que cada matí surt de casa per anar a buscar el tren i quan arriba a l’estació topa amb la mateixa situació: andanes plenes de gom a gom i vagons de tren que semblen llaunes de sardines. “Crec que fa anys que no puc seure en cap tren”, ironitza en conversa amb El Món. Segons relata, fa mesos que el nombre de passatgers ha anat augmentant significativament, però l’operadora ferroviària no han incrementat les freqüències de pas dels trens. És a dir, que cada vegada van més plens. “Necessitem que s’inverteixin més diners, ja estem farts d’anar anxovats cada dia”, exclama.
A la “falta d’inversió” endèmica, ara s’hi afegeix el nou tall per obres al túnel de Roda de Berà, que provoca alteracions en les connexions ferroviàries entre Barcelona, Tarragona i les Terres de l’Ebre i canvia la mobilitat entre els municipis fins a principis del mes de març de l’any vinent, segons les previsions actuals. Un dels punts més calents és l’estació de Sant Vicenç de Calders (el Vendrell), ja que actua com a vèrtex de les línies R13, R14, R15, R16, R17 –les línies regionals que connecten el Camp de Tarragona amb la resta del país– i l’R2 sud, de Rodalies. Per tal de mantenir les connexions amb els municipis de la zona, tant entre si com amb la capital catalana, Renfe ha desplegat un macrodispositiu d’autobusos que substitueixen per carretera el servei ferroviari al tram afectat pel tall, cosa que també genera malestar entre els usuaris habituals de Rodalies: “Si els trens ja van plens de normal, no em vull imaginar el que ens trobarem aquests dies”, apuntava Mònica López el primer dia del tall. Una especulació que, inevitablement, s’ha acabat complint en el segon dia d’obres. Per als usuaris, les obres que han començat aquesta setmana han posat al descobert les mancances “històriques” de la zona.
Vies “molt velles” i línies “molt tensionades”
Una de les portaveus de la plataforma Dignitat a les Vies, la qual també és veïna del Camp de Tarragona, Anna Gómez, assegura que el gran “mal endèmic” que pateix la població de les comarques tarragonines, el qual repercuteix en diverses qüestions, és la “falta d’inversió” sistèmica: “Tenim unes vies completament oblidades i velles per la desinversió dels darrers anys, tenim els trens més vells de l’Estat espanyol tot i ser un dels corredors amb més usuaris i tenim unes línies [de tren] molt tensionades”, lamenta Gómez. La portaveu de la plataforma assegura, coincidint amb l’opinió de la resta d’usuaris consultats per aquest diari, que en els darrers anys “cada vegada hi ha més gent” que ha marxat a viure al Camp de Tarragona “expulsada de Barcelona” -pels preus abusius de l’habitatge, entre d’altres-, motiu pel qual les línies de Rodalies de la zona han acabat “sobrecarregant-se”: “Cada matí som molts més a l’andana”, constata Mònica López.
“En els darrers anys s’ha convertit en un calvari agafar el tren”, rebla Marc Salvadó. Per a aquest passatger habitual de Rodalies, el mal estat de les vies i els combois que operen al Camp de Tarragona és un dels factors que acaba provocant incidències en el servei. De fet, en els darrers dies s’han produït diverses afectacions en les línies R13, R14, R15, R16 i R17 que han embolicat, encara més, la mobilitat del territori amb la capital catalana, però també amb altres municipis de la demarcació. “Quan hi ha incidències les coses funcionen molt pitjor i, si de normal triguem gairebé dues hores fins a Barcelona, aquells dies podem trigar-ne quatre”, apunta Oriol Ramis, que cada dia es desplaça de la capital catalana fins a Tarragona per anar a treballar.
Transport per carretera, a mitges
El desgavell de la connectivitat ferroviària ha agreujat la “desconfiança” dels tarragonins en el servei de Rodalies, motiu pels quals molts d’ells han optat per decantar-se pel transport per carretera, tant públic -amb el servei alternatiu habilitat per Renfe- com privat. El problema, però, és que no tots els municipis tarragonins tenen un servei d’autobusos funcional que connecti amb la capital catalana: “Altafulla o Torredembarra tenen menys dificultats per tenir un bus fins a Barcelona, però, en canvi, Reus [que és una ciutat amb un elevat volum de població que fa servir el tren] no té cap servei d’autobús fins a la capital catalana, normalment”, argumenta Anna Gómez.
Per tal de fer front a la demanda d’usuaris que volen fer servir el transport públic per carretera, l’administració catalana ha reforçat el servei en algunes poblacions, com ara Tarragona -que ha passat de tenir tres autobusos diaris a gairebé una desena. Aquesta alternativa instaurada per cobrir el tall de Rodalies, però, no cobreix les necessitats de tots els municipis: “A Tarragona s’ha incrementat el servei, però a Reus continuen amb pocs autobusos de reforç”, apunta la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, que critica el “mal funcionament” dels primers dies del pla de reforç -tot i que des de l’operadora ferroviària esquiven les crítiques i consideren que la valoració dels primers dies de servei pel tall és “raonablement positiva”.
2026, l’horitzó del Camp de Tarragona
Per tal de fer front a aquestes mancances, la Generalitat s’ha compromès a renovar les vies del Camp de Tarragona i incrementar el volum de trens que operen a la zona de cara a 2026. Un compromís emmarcat dins el traspàs de Rodalies que Salvador Illa i el govern espanyol treballen, a poc a poc, per desplegar, amb els socialistes governant en les dues administracions. “Aquesta nova etapa ha començat amb molt bon peu i això serà molt beneficiós per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya. La reunió ha estat molt completa, dona un balanç molt satisfactori i anuncia la continuïtat a la feina que durem a terme en els mesos vinents”, va assegurar el ministre de Transports, Óscar Puente, a través d’un comunicat després de reunir-se amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
Els usuaris consultats per aquest diari, però, encara no confien que aquestes millores promeses arribin finalment i siguin suficients per “resoldre tots els problemes històrics”: “Necessitem molts més diners. Ens han abandonat i ja no podem més”, coincideixen diversos passatgers. Així doncs, amb l’horitzó marcat per al 2026, Rodalies encara cinc mesos complicats al Camp de Tarragona, on la població cada vegada està més “farta” de les males condicions del servei. El camí es farà llarg.
