Els retards sistèmics a les línies de Rodalies s’han convertit, des de fa anys, en el pa de cada dia dels usuaris. Cares llargues a les andanes, gent asseguda a terra esperant que arribi el tren i mirades de frustració en consultar els panells informatius. El malestar i l’angoixa dels passatgers es barreja amb la forta calor de les andanes de l’estació de Sants: “Cada dia és el mateix”, murmuregen enfurismats alguns usuaris que esperen el tren. Rodalies continua sense funcionar amb normalitat. En els darrers mesos, les queixes dels usuaris que fan servir diàriament el servei ferroviari han anat augmentant significativament fins al punt que, alguns d’ells, prefereixen buscar alternatives per anar a la feina. Una d’aquestes alternatives, en alguns casos, són els trens d’alta velocitat. O podrien ser-ho. Però també van tard: “En les últimes setmanes hi ha hagut molts retards, és molt frustrant”, denuncia en conversa amb El Món Mireia Puig, que agafa el tren tres dies a la setmana per desplaçar-se des de Barcelona fins a Girona, on treballa.
Malgrat que alguns passatgers han notat un lleu augment dels retards en les darreres setmanes, el problema ja fa mesos que s’arrossega: “Des del cap de setmana del 25 de gener, especialment el dilluns següent [el 27 de gener], ja vam començar a veure que hi havia molts més retards del normal”, detalla Dani Blay, que viatja tres cops per setmana fins a la capital catalana des de Girona. Arran d’aquest augment substancial de les demores, alguns usuaris s’han organitzat a través d’un canal de Telegram per avisar-se dels retards i mantenir-se informats, ja que denuncien que des de l’operadora ferroviària no reben informació. Aquesta mateixa setmana, alguns trens d’alta velocitat que van de Barcelona fins a Girona han patit retards de més de 20 minuts. Cal tenir en compte que el trajecte entre aquestes dues ciutats amb aquesta modalitat de transport és de 38 minuts. És a dir, gairebé s’ha duplicat la durada del viatge a causa de les demores: “És molt desesperant, necessitem que algú hi posi solució urgentment”, exclama Blay.
Les demores condicionen la vida dels usuaris
El problema dels retards en el tren, tant en les línies de Rodalies com en les d’alta velocitat, no és haver de passar més estona dins el tren, sinó haver de condicionar el dia a dia per adaptar-te al servei. “Que un dia hi hagi algun accident, o qualsevol mena de problema, es pot arribar a entendre, però que passi cada dia… Jo ja m’he de planificar comptant que el tren anirà tard”, lamenta Pol Martí, un estudiant gironí que des de fa uns anys viu a Barcelona, però que agafa sovint l’alta velocitat per anar a veure a la seva família i als amics. “Hi ha un dia a la setmana que he de demanar al meu superior [de la feina] sortir mitja hora abans per poder agafar el tren i passar a buscar els nens de l’escola, perquè si no, amb els retards habituals, no hi arribaria”, detalla Dani Blay.
Fins i tot, a causa de les demores en els trens previstos d’alta velocitat, des de Renfe es veuen obligats a recol·locar els usuaris en altres trens: “Et passen al següent tren perquè el teu va encara més tard”, afegeix Pol Martí. És a dir, que si el tren de les 16.30 h, per exemple, ja va molt tard, des de l’operadora ferroviària opten per recol·locar els passatgers al tren de les cinc. “També s’ha de tenir en compte que els trens sempre surten deu minuts tard des de Sants. És sistemàtic”, afegeix una altra usuària que fa cua per passar el control de seguretat de l’estació. A les demores constants, segons denuncien els usuaris consultats, també s’afegeix la manca d’informació per part de l’operadora del servei: “Gairebé mai diuen res per megafonia”, es queixa Maria Garcia, que assegura que ja viu amb “resignació” els desplaçaments que ha de fer per anar a treballar. “Tampoc sabem a qui preguntar. Crec que ni ells mateixos saben què passa”, ironitza. Una falta d’informació que agreuja el malestar, encara més, dels passatgers de l’alta velocitat.
L’estació de la Sagrera, un punt negre
Diversos usuaris consultats coincideixen que un dels punts més crítics dels trajectes d’aquesta línia és l’estació de la Sagrera, ja que els trens acostumen a quedar-s’hi aturats. De fet, el passat 21 de juliol, segons explicaven testimonis, l’AVE de les 17.05 h direcció Girona va quedar aturat durant més d’una hora a un túnel a prop de l’estació de la Sagrera. Els passatgers explicaven que el vehicle va sortir uns 10 minuts tard de l’estació de Sants, tal com acostuma a passar en tots els trens d’aquesta línia d’alta velocitat. Ara bé, deu minuts després d’arrencar, el tren va quedar aturat, i va deixar tots els viatgers astorats i sense cap mena d’informació. L’odissea que van viure els usuaris del tren de les cinc de la tarda en direcció Girona per arribar a casa el dilluns de la setmana passada, però, no és un fet aïllat. Segons el recopilatori de dades que elaboren alguns usuaris i que publiquen a les xarxes socials, l’endemà, el dimarts 22 de juliol, també es van produir demores de prop de 50 minuts en el tren de les 17.34 h direcció Girona.
Les mateixes dades indiquen que s’han produït una setantena de demores durant el mes de juliol en els trens d’alta velocitat que connecten la capital catalana amb Girona i, posteriorment, Figueres: “Les dades no inclouen totes les franges horàries, però considerem que ja és prou significatiu per denunciar-ho”, argumenta Dani Blay. En detall, el mes en què se’n van produir més va ser el de març, amb més d’un centenar de retards registrats per aquest grup de passatgers habituals. La conclusió dels usuaris, doncs, és ferma: l’alta velocitat tampoc funciona correctament. Rodalies ja no és l’únic vector de la xarxa ferroviària catalana que falla, malgrat que sí que és el servei que presenta més problemes. Ara bé, si històricament el servei de trens de Rodalies i els regionals concentraven el gruix majoritari de queixes dels usuaris -també, perquè és més utilitzat-, l’augment dels retards i les incidències a l’alta velocitat també ha portat als passatgers al límit. Segons denuncien, el servei, en lloc de millorar, empitjora. “Cal posar-hi remei. I de pressa”, coincideixen.
