L’speedwatching, el fenomen de consumir tots els continguts audiovisuals, bé sigui pòdcasts o vídeos de YouTube, amb la velocitat accelerada és cada vegada més freqüent entre la gent més jove. Xarxes socials com TikTok o YouTube basen el seu contingut en vídeos de curta durada i molt fàcils de passar per retenir l’atenció de l’audiència, cosa que cada vegada és més difícil per la voluntat entre el jovent de consumir nous estímuls constantment. De fet, el mateix passa, en certa mesura, amb la plataforma de missatgeria WhatsApp, que ja ha incorporat la possibilitat d’escoltar els missatges de veu a velocitat x2.
La psicopedagoga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Sylvie Pérez, considera que aquesta tendència té coses positives per a la població, però també conseqüències greus per al desenvolupament cerebral dels més joves: “L’speedwatching és un model de consum actual que ofereix alguns avantatges, tot i que també té conseqüències, encara més en les generacions joves que experimenten un període de formació i aprenentatge, així com un procés de maduresa de capacitats com l’atenció, la retenció, la comprensió i la memòria”, apunta la psicopedagoga. En aquest sentit, l’experta adverteix que la constant exposició a continguts extremadament ràpids entre la gent més jove, que encara està en procés de creixement, empitjora el desenvolupament “cognitiu, emocional i social”: “Actualment, vivim en la cultura de la pressa i l’estrès, una manera de viure que pot afectar sobretot els joves i menors en etapes educatives. Els adults més grans tenen el cervell format, però un menor, adolescent o jove es troba en una fase de construcció, per la qual cosa el seu cervell és més fràgil i molt més feble“, argumenta.
Fer-ne un consum responsable
Pérez considera que és fonamental fer un consum responsable de l’speedwatching, independentment de si s’és adult o no: “Convertir l’speedwatching en una norma pot comportar conseqüències greus en els grups socials més joves, per la qual cosa s’ha de recórrer a aquesta tècnica d’una forma conscient i responsable, i evitar-ne l’abús continuat per assegurar-se tant la comprensió dels missatges com el gaudi del contingut audiovisual”, assevera la psicopedagoga, que adverteix que “l’estímul accelerat del cervell fa que ‘s’avorreixi’, i això té repercussions negatives” per a la persona.
