La part sud de València té, si fa o no fa, la vida d’un dilluns normal i corrent. Només algun grup de gent jove, molt jove, que tragina cubells i graneres trenca la normalitat. Però a mesura que s’arriba a la part del Cementiri General de la ciutat i s’enfila el barri de Jesús, el paisatge es transforma en un formiguer de gent que, amb botes i roba còmoda, es dirigeix cap a les parts més afectades de la DANA, com el barri de la Torre, fins a arribar als estralls que la tempesta ha deixat a Benetússer, Alfafar o Massanassa.
Un dels punts d’entrada és La Rambleta, un centre cultural que s’ha transformat en un encomiable centre d’operacions logístiques autogestionades. Es distribueix ajuda alimentària i d’higiene, hi ha serveis de dutxa, endolls per mòbil, cobertura telefònica, distribució de voluntaris i de tasques. Tot un desplegament que faria les delícies d’un expert en logística. Sense crits, ni escarafalls, ni amb armilles fosforescents innecessàries però sí amb distribució lògica de la feina. Simple i efectiu, com les coses que funcionen. Tan senzill com és una bicicleta.
Pinyons de solidaritat
Un dels exemples, és el servei de bicicleta. Un engranatge solidari sobre dues rodes absolutament autogestionat que no només distribueix ajuda sinó que també proporciona un element potser a hores d’ara, més important, la informació. Al voltant d’una organització batejada com a Massa Crítica, desenes de ciclistes o, simplement, gent que es desplaça amb bicicleta, es presenta a la plaça de La Rambleta. Un cop allà, el ciclista es trobarà un xicot alt i de gestos ferms, en Txema.
Amb serenor mirarà la seva llibreta d’espiral, amb tot d’adreces i apunts i oferirà al ciclista rutes per portar material. Tot amb caràcter urgent, però que sense que ningú prengui mal. Dona les indicacions i fins i tot, organitza grups de bicicletes, per abastir un mateix carrer que ha demanat l’ajuda. Paral·lelament, van arribant altres ciclistes que han enllestit el lliurament de material, però porten al sarró material encara més valuós: informació. És a dir, el que demanen o necessiten veïns o voluntaris, de manera precisa i sense ser sobrer.
Magatzems i tallers
“Fan falta bolquers per a gent gran al número 42 del carrer Giménez”, alerta un dels retornats. La solució es troba ben a prop. A només cinc metres, hi ha dues zones de distribució de material que va arribant de mans dels voluntaris. Un lloc amb material per a infants, i un altre de genèric, on unes dones afanyades endrecen, reparteixen i, sobretot, no paren de donar les gràcies. El neguit amb què carretegen amunt i avall i reconeixen, al moment, on paren les coses és professional. No hi ha més espera que la justa i necessària.
Està tot tan previst que s’ha disposat un taller de bicicletes. “Patim moltes punxades”, s’exclama en Cèsar l’encarregat de la mecànica. Anar pel fang i per carrers destarotats castiga les rodes i les càmeres. Per això, també demanen càmeres i pegats que tot i l’ajuda, fan curt. D’aquí que han disposat un número de Whatsapp (670759726) per fer una crida poder anar més ràpids amb les reparacions i no aturar el servei sense fi, un veritable filaberquí rodat que va entrant i sortint de la zona zero de la DANA. No paren de pedalar. De fet, sembla que tothom pedali.
