L’investigador de la Universitat de Leicester i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Salvador Macip, lidera una investigació —sota els auspicis de les dues universitats— que ha aconseguit desenvolupar un fàrmac que frena l’envelliment. En declaracions a EL MÓN, l’investigador ha explicat que la recerca ha estat un procés de diverses etapes que ha durat sis anys. En una primera fase es va conceputalitzar el fàrmac, que ha consistit en aplicar els mateixos coneixements vàlids per al càncer a les cèl·lules envellides, fet pel qual calia pensar eines per enviar una substància tòxica a les cèl·lules tractades.
La investigació havia d’avançar per tal de poder arribar al punt de saber reconèixer les cèl·lules envellides a nivell mol·lecular perquè fins aleshores només les podien reconèixer a nivell visual, ha explicat Macip. En una següent fase, un cop identificades les proteïnes que les cèl·lules velles tenen a la superfície, es van buscar les eines per enviar-hi la substància tòxica, a partir de tècniques de nanotecnologia. “Hem copiat les idees que s’apliquen al càncer pel reconeixmenet de cèl·lules canceroses per traslladar-ho a les cèl·lules envellides”, ha descrit Macip. El resultat de la investigació es troba publicat ara a Scientific Reports.
La recerca ja ha fet la part d’investigació del fàrmac que es desenvolupa al laboratori i el següent pas ha de ser provar-ho amb animals. A partir d’aquí, es pot passar al següent pas que és la prova clínica amb humans. L’evolució de la recerca depèn ara del finançament. “Això crec que hauria de ser al llarg de la propera dècada”, diu Macip sobre el calendari per poder veure l’aplicació en humans del fàrmac o un de semblant.
“Si no és aquest fàrmac, n’hi haurà un de similar per a ús clínic per tractar malalties com la fibrosi pulmonar o l’Alzheimer”, afirma l’investigador. El fàrmac actuaria un cop han sortit les cèl·lules velles, de manera que no seria preventiu. “Crec que aquest tipus de fàrmac es podria aplicar en qualsevol efecte d’envelliment, com la pèrdua d’elasticitat de la pell; les aplicacions estètiques serien molt a últim terme perquè aquests fàrmacs, poc o molt, tenen efectes secundaris”, ha assenyalat. L’aplicació estètica s’hauria d’esperar doncs a l’aparició d’un fàrmac amb efectes secundaris zero.
Macip destaca els resultats de l’actual recerca perquè “malgrat el que es diu no hi ha cap fàrmac encara aprovat que s’hagi demostrat que té efecte biològic reduint l’envelliment“. L’investigador apunta que “pots tenir cremes i pastilles, però no n’hi ha que es venguin i tinguin un efecte demostrat d’eliminar cèl·lules velles”. El fàrmac que s’està desenvolupant ha aconseguit això i és el primer que ho pot demostrar.
Aquest tipus de recerca busca formes de millorar la qualitat de l’envelliment. “Es tracta de tractar no una malaltia, sinó una condició normal com és l’envelliment, que provoca una sèrie de malalties, i anar a la base: tractes el factor de risc de la malaltia”. Macip parla d’un concpete que els anglesos fan servir per separar dos aspectes: el ‘life span’ (esperança de vida) i el ‘health span’ (període de salut). “En els últims 50 anys l’esperança de vida ha pujat molt, però no el ‘health span’, la qulaitat de salut”, remarca Macip. L’investigador recorda que a partir dels 60 anys les persones acumulen un desgast que fa que comencin a no estar bé. La idea seria allargar la vida fins als 80 anys, “però que hi arribis tan bé com sigui possible, com si en tinguessis 50”.
