El Departament de Salut, encapçalat per la consellera Olga Pané, continua fent passes endavant per redefinir l’atenció primària del sistema sanitari català i afrontar els grans reptes del sector, com ara l’envelliment sostingut de la població o l’augment de les malalties cròniques, entre d’altres. En els acords de Govern signats aquest dimarts, l’administració catalana consolida prop d’una trentena de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), un nou concepte introduït des del mes d’abril a Catalunya amb què es vol millorar l’atenció des dels CAP i consultoris perquè sigui “més preventiva i integral”. Per redefinir l’atenció primària, des de la conselleria mantenen que “potenciar l’autonomia dels professionals” dels centres, des d’infermeres fins a administratius, és fonamental per agilitzar el pas dels pacients pels CAP i “millorar l’atenció” que reben els ciutadans. Una idea, doncs, que passa la patata calenta de la saturació de la primària als centres de primària.
En una trobada amb periodistes aquest mateix matí, el president del Comitè per l’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) -el grup d’experts de la conselleria-, Manel del Castillo, ha remarcat que el nou plantejament de la conselleria per a l’atenció primària no proposa incorporar “més professionals” o “més maquinària”, sinó establir un nou model d’organització interna: “La confiança amb els professionals és essencial. No tenim un gran problema de recursos, tenim un problema d’organització”, exclama. Una afirmació que es contraposa amb les reclamacions històriques dels sindicats del sector, que demanen més inversió per part del Govern al sistema sanitari català. Des de la conselleria, però, insisteixen que millorant l’organització interna de l’atenció primària ja es pot contribuir a combatre la saturació sanitària. De fet, la sotsdirectora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Pilar Otermin, destaca que els canvis que plantegen per als CSIR es basen “en dos pilars”: més autonomia organitzativa dels centres i més autonomia dels professionals, amb l’objectiu de millorar els resultats, el valor de l’atenció primària i la satisfacció dels pacients.
El nou plantejament de la conselleria
En detall, els plans del govern de Salvador Illa contemplen “estructurar els equips d’atenció primària” de cada CSIR “sota unitats bàsiques assistencials integrades que serveixin per a una prestació efectiva i eficient de l’atenció primària i comunitària a la població de referència assignada”: “Fem un plantejament de gradualisme, no podrem canviar-ho tot amb un sol cop”, argumenta el president del comitè d’experts. És a dir, d’entrada es posaran en marxa aquests nous mecanismes en 27 centres de primària del país, però l’objectiu és incorporar els models que funcionin a la resta del sistema. “Els aspectes que no funcionin els corregirem”, afegeixen des de la conselleria de Salut. Un dels impulsors de la prova pilot, Manel del Castillo, espera que els pacients notin en els mesos vinents una millora en l’accessibilitat i en les consultes als hospitals. Les mesures s’avaluaran d’aquí a un any, moment en què es decidirà si s’amplien a més centres.
El govern de Salvador Illa aposta per potenciar “l’autonomia” dels centres perquè puguin decidir com gestionar-se en funció de les necessitats de la seva població de referència. Per exemple, en mesos de més calor, potenciar l’atenció domiciliària per evitar els desplaçaments de la gent més gran. O, en cas dels mesos d’hivern, marcats pel còctel de virus respiratoris, reforçar més les urgències. Un canvi en el funcionament que, segons les previsions de la conselleria, permetrà millorar el dia a dia dels centres de primària: “Tenim una ràtio de metge/infermera per habitant de 1.400. No tenim tanta manca de recursos, tenim una organització molt millorable”, remarquen des de la conselleria. És per aquest motiu que consideren que si els professionals es poden “distribuir” la càrrega de feina en funció de les seves necessitats, el sistema sanitari se’n veurà beneficiat.
Aquesta aposta de la conselleria, però, tot i que amb bones intencions, col·loca la responsabilitat del sistema sobre els professionals, ja que no ve acompanyat d’un increment de recursos pressupostaris de base. De fet, d’entrada, els pressupostos d’aquests CSIR s’adjudicaran de la mateixa manera que la resta de CAP, és a dir, en funció de la població per càpita. Ara bé, des de la conselleria sí que remarquen que existeix un marge extra de pressupost per respondre de demandes concretes. Les organitzacions sindicals, però, fa anys que insisteixen que, sense un increment de recursos, qualsevol mesura que s’impulsi des del Govern, coixejarà.
Els professionals veuen amb bons ulls els plans de Salut
Aquests 27 centres de primària rebatejats com a CSIR ja fa un parell de mesos que treballen amb aquest nou funcionament, però fins aquest dimarts no estaven emparats per l’acord polític de l’executiu català. En la trobada amb premsa, el responsable d’atenció CSIR Compte Borrell, Miquel Prats, ha celebrat les mesures impulsades per l’administració catalana: “És una idea que ens il·lusiona molt. Volem fer quelcom transcendent”, remarca Prats, que no desitja que aquests canvis plantejats per la conselleria quedin només demostrats sobre el paper, sinó que tinguin un impacte real al sistema. “Il·lusiona molt als professionals, i esperem transmetre aquesta il·lusió també als usuaris”, afegeix.
Pel que fa a la millora organitzativa dels centres, una de les novetats és que les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA), integrades per un metge i una infermera, puguin incorporar un administratiu per a descarregar algunes tasques burocràtiques. Segons les previsions, hauria de permetre programar visites per motius, cosa que contribueix, sobre el paper, a destensar el sistema. En aquest sentit, els representants dels CSIR que han participat en la trobada amb periodistes, i que exerceixen de representants dels 27 centres de primària que adopten aquesta nova nomenclatura, ho veuen amb molt bons ulls: “Tenir administratius al capdavant de les demandes asincròniques [és a dir, les que no requereixen immediatesa] pot ser molt important per millorar l’accessibilitat de la ciutadania [a l’atenció primària]”, remarca Prats. A banda, la metge de família del CSIR Encants Maria Antònia Llauger també apunta que des del seu centre presentaran a Salut, fent ús de l’autonomia que els dota l’administració catalana, un projecte per avançar en els diagnòstics de patologies respiratòries, per exemple, sense la necessitat d’haver de derivar el cas a un especialista. Un plantejament, doncs, que podria contribuir positivament a combatre la saturació sanitària.
