La intel·ligència artificial s’ha convertit en els darrers anys com una eina pràcticament indispensable en molts àmbits, especialment per a la gent més jove. L’auge d’eines com el ChatGPT ha obligat a repensar la manera d’ensenyar i la manera d’entendre algunes professions. Fins i tot hi ha persones que han convertit aquesta mena d’eines en el seu conseller personal, fins a utilitzar-lo com a psicòleg per explicar-li les seves preocupacions i trobar la manera de solucionar-les o diagnosticar problemes de salut mental. La intel·ligència artificial és una bona eina en molts casos. Ara bé, sempre que s’utilitzi amb cap. I aquí és on apareix el problema. “La IA és una intel·ligència artificial, no humana. Això pot crear la falsa creença que és una eina que també permet diagnosticar malalties. I això no és viable”, argumenta la psicòloga especialista en autoestima Carme Brit, en conversa amb El Món.
L’experta recorda que la intel·ligència artificial arriba a conclusions d’acord amb la informació que ha processat i també en funció del tipus de preguntes que se li plantegin. És a dir, si la pregunta es fa amb una intencionalitat, la resposta que s’obté sovint serà la buscada. En aquesta línia, la psicòloga, psicoterapeuta i experta en benestar emocional Mireia Cabero apunta que la intel·ligència artificial té grans avantatges com a interlocutor, però que mai pot fer la feina que fa un terapeuta a l’hora de tractar problemes de salut mental: “La IA és una perfecta interlocutora. És experta, pedagògica, no jutja, ni contradiu, ni qüestiona i és extraordinària transmetent continguts. No ens desperta l’instint de falsejar ni de voler quedar bé. Ara bé, no està programada per treballar com a psicòloga. Li manca el punt humà”, argumenta l’experta, que remarca que la IA “no és intuïtiva, ni capta matisos profunds, ni incoherències, ni senyals de risc”. “No té l’atreviment de qüestionar. La salut mental necessita humanitat“, afegeix Cabero.
Els riscos de l’autodiagnòstic amb IA
Ambdues expertes remarquen que el diagnòstic d’un pacient requereix una “actuació clínica integral”. És a dir, més d’una entrevista amb la persona en qüestió per analitzar el seu entorn, el context del qual parteix, el seu llenguatge corporal, les seves respostes, però també els seus silencis. “S’ha d’observar la comunicació no verbal, si no, tot el procés terapèutic es perd“, manté Carme Brit. Tenint en compte que aquests aspectes contextuals i comunicatius no són palpables per a la intel·ligència artificial, fer servir aquesta eina com un mecanisme de diagnòstic pot suposar un risc per al mateix pacient: “Es poden produir situacions esbiaixades”, manté la psicòloga especialista en autoestima. De fet, en aquesta mateixa línia apuntava fa uns dies el president de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) de Girona, Àngel Guirado, en conversa amb l’ACN, on assegurava que la IA només respon “a unes dades que li entren” i, a partir d’aquí, ofereix una sèrie de solucions que, en moltes ocasions, “no són les adequades per a l’usuari”.
Per la seva banda, la psicòloga experta en benestar emocional assevera que la intel·ligència artificial, en aquest aspecte, també va coixa, ja que li manca “el recorregut emocional, experiencial i humà” dels psicoterapeutes. Un recorregut que, tal com assegura, permet “llegir i comprendre el que no es diu, o les incoherències, des d’una profunditat no teòrica”. En aquesta línia també apunta que les eines d’IA “ni estimen ni creuen en la persona que pateix”: “A vegades, només aquesta convicció interior que els nostres clients se’n sortiran ja genera un espai d’oportunitat”, argumenta Mireia Cabero, que afegeix que la intel·ligència artificial tampoc genera “la vibració humana que les persones generem des de la connexió, el vincle i el propòsit relacional”. Ara bé, Cabero també apunta que la IA té alguns avantatges, com ara que ofereix un espai “segur” i “confortable” que dona peu a la sinceritat.
Una oportunitat per a la psicologia clínica
Malgrat els riscos que detallen els experts, la intel·ligència artificial sí que té cabuda en el món de la psicologia clínica. Com a mínim, en alguns aspectes d’aquest sector. Mireia Cabero apunta que algunes eines d’IA es podrien començar a implementar com a mecanismes de cribratge, cosa que permetria “guanyar temps”, detectar quins casos són urgents i, si s’escau, derivar el pacient als professionals corresponents. A parer seu, també es podria començar a incorporar com una eina de “seguiment” de temes que són importants per a les persones, ja que ocupa en el temps entre sessions un espai que no poden ocupar els psicòlegs. A banda, considera que també és un bon mecanisme per fer un exercici d’autoavaluació sobre la seva feina “per fer que les sessions siguin més útils”: “Que ocupem el mínim temps conversant i els nostres clients ocupin el màxim espai”, sentencia.
No totes les opinions, però, són compartides. Carme Brit, creu que la IA només es podria incorporar com a eina complementària per a l’ús professional. “Veig la intel·ligència artificial com un instrument o recurs més. Quan tingui prou informació, podria ser útil per als psicòlegs, però no per als pacients”, argumenta l’experta. Una idea compartida pel president de la junta del COPC gironí, que veu la IA com un element complementari a la feina dels professionals: “Tot allò que sigui utilitzar-la des del punt de vista de veure com complementem la IA amb la intel·ligència humana, que és la que entén les emocions d’una persona afectada i les d’un professional que l’ajuda, s’ha de fer d’una manera que sigui sostenible”, argumenta Àngel Guirado, que ressalta la importància de contextualitzar la informació.
Ara bé, la psicòloga especialista en autoestima encara beu lluny la seva incorporació, ja que l’àmbit de la psicologia és un àmbit “complex” i “abstracte”: “En medicina ja es comença a fer servir per fer diagnòstic d’imatge, per exemple. En psicologia encara està lluny”, assevera Brit. Sigui com sigui, els experts coincideixen que l’auge d’eines d’intel·ligència artificial com a psicòlegs no suposa una amenaça per a la professió, ja que requereix un caràcter humà molt difícil de substituir. L’important, per a tots ells, és entendre que la IA és un recurs més, però que en cap cas és un professional “expert, format, competent i conscient”. “La gent no és ximple, i tard o d’hora se n’adonarà”, exclama la psicòloga especialitzada en autoestima.
