La doctora Olga Pané (Barcelona, 1956) ha estat l’escollida per Salvador Illa per encapçalar el Departament de Salut. La nova responsable de la cartera, que rep el testimoni de Manel Balcells, es perfila com una experta en el sistema sanitari, tot i que bona part de la seva experiència professional ha estat en la sanitat concertada. És precisament aquest currículum el que desperta opinions contraposades entre el sector sanitari. Des del Sindicat d’Infermeres de Catalunya recorden a través d’un comunicat que la gestió de la doctora en algunes entitats “ha estat notícia per mostrar irregularitats en el seu lideratge i contractació”, i posen en dubte la seva voluntat de treballar per a la sanitat pública. Ara bé, des del mateix sindicat consideren que, gràcies a la seva experiència, Pané és coneixedora de les problemàtiques del sector, com “la manca de professionals, i les condicions laborals dels treballadors”.
Per a les organitzacions de treballadors consultades per El Món, el primer objectiu al qual ha de fer front la nova consellera és revitalitzar el sistema sanitari català “situant els treballadors al centre”, ja que ha viscut anys convulsos des de la pandèmia de la Covid-19 que va paralitzar el país l’any 2020. En aquest sentit, el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, creu que la clau és “augmentar” el pressupost del departament: “No pot ser que el volum de despeses real de Salut en un any sigui significativament superior a la quantitat pressupostada. És impensable. Hauria de créixer en 3.000 milions d’euros anuals, pel cap baix, perquè se situï com a mínim al mateix nivell de la despesa real”, argumenta. Per a Lleonart, amb un increment dels recursos disponibles es podrien pal·liar els grans mals endèmics del sector: “No hem d’entendre el finançament en Salut com una despesa, sinó com una inversió”, insisteix.
L’envelliment de la població, una cursa de fons
Amb un augment de la partida pressupostària que es destina a Salut, es podria fer front a l’envelliment de la població, un dels grans reptes a llarg termini que se li plantegen a la nova consellera -tal com ella mateixa va assegurar durant l’acte simbòlic de presa de possessió del nou càrrec. Tenint en compte aquest envelliment, la portaveu del sindicat d’Infermeres de Catalunya, Laia Marsal, considera que és “necessari replantejar l’atenció sanitària i social”, és a dir, no només la que s’exerceix des dels centres d’atenció primària (CAP) i els hospitals, sinó també la que s’imparteix des de les residències per a gent gran.
Un dels punts en què més coincideixen els sindicats del sector és en la necessitat de millorar les “condicions laborals” de tots els àmbits professionals del sistema sanitari, el qual consideren que està en “fallida”: “Cal posar el focus en la conciliació i la sobrecàrrega assistencial”, argumenta en Xavier Lleonart. De fet, és precisament aquesta sobrecàrrega, accentuada amb la decisió de l’antic responsable de Salut de no permetre als CAP “contractar personal substitut” per cobrir les vacants de les vacances d’estiu -el sector ho interpreta com unes noves retallades, tot i que des de l’antiga administració es van afanyar a desmentir-ho-, la que ha posat metges i infermeres en peu de guerra. De fet, tot i el canvi de mans de la conselleria, el sector es manté ferm: “Quedem a la seva disposició per treballar conjuntament per un model sanitari sostenible, però que no impacti de forma negativa en les condicions laborals i professionals per les infermeres del país. Sense oblidar la feina feta fins ara i la que tenim entre mans, perquè no ens tremolarà el pols si hem de tornar a sortir al carrer [tal com ja van fer a principis d’aquest any] i lluitar pel que és just“, assevera la portaveu d’Infermeres de Catalunya.
Les agressions en hospitals, una nova pedra a la sabata
Des de Metges de Catalunya també consideren que és fonamental treballar per erradicar, tant com sigui possible, les agressions que es produeixen contra el personal sanitari en CAP i hospitals. En aquest sentit, en Xavier Lleonart creu que s’ha d’elaborar un “pla estratègic” per combatre aquesta mena d’atacs i aconseguir trencar la sensació “d’impunitat” que senten alguns pacients o familiars d’aquests: “Encara no hi ha hagut cap conseqüència per a les persones que van agredir companys a l’Hospital de Terrassa fa gairebé un parell de mesos, i tampoc cap per als agressors de l’Hospital Josep Trueta de Girona [uns aldarulls que es van produir en el marc del tiroteig mortal del barri de Font de la Pólvora]. Això no pot quedar així”, lamenta el secretari general del sindicat.
És cert que des de les darreres agressions l’exconseller Manel Balcells ja va començar a endurir la seguretat en alguns centres hospitalaris, com el de Terrassa, reforçant les portes de seguretat o incorporant nous botons del pànic. Uns mesures que, això no obstant, consideren “insuficients”, un pedaç sobre el problema que no es combat d’arrel.
Convèncer el sector sanitari
Per últim, però no menys important, la nova consellera té un gran repte transversal al davant: convèncer metges, infermeres i tècnics sanitaris de la seva capacitat per reflotar el sistema de salut català. Tot i que encara no ha tingut temps d’aplicar cap política de canvi, Pané ha estat a primera línia del sector durant la seva etapa com a gerent del Parc Salut Mar (2011-2024), moment en què va fer algunes declaracions on es mostrava partidària d’una gestió publicoprivada de la sanitat. És, precisament, per aquestes declaracions que les organitzacions sindicals encaren amb cert recel el nou lideratge de Pané: “Som coneixedores de declaracions de Pané per la seva convicció davant la gestió publicoprivada de la sanitat i d’un sistema medicocentrista. Una vegada més com a infermeres ens tocarà vetllar per garantir la desmedicalització del sistema sanitari i la necessitat de lluitar per una sanitat totalment pública“, argumenten des d’Infermeres de Catalunya.
Tot i les discrepàncies amb declaracions del passat, els sindicats confien que la nova responsable de la cartera mantingui les “taules de diàleg” creades darrerament, com per exemple la taula per a l’harmonització de les condicions laborals i econòmiques dels professionals dels centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) o la “taula mèdica de negociació” que es va posar en marxa després de la vaga massiva de l’any passat. En cas de no mantenir les negociacions, els sindicats avisen que estan disposats a tornar a omplir els carrers. Així doncs, enmig d’un context de fragilitat, Pané arrenca la seva nova etapa com a consellera amb l’objectiu de reconduir el sistema sanitari català, que encara arrossega les conseqüències de la pandèmia de la Covid.
