El degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguadé, ha carregat amb força contra la consellera de Salut, Olga Pané. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el degà ha volgut deixar clar que els 400 professionals que s’han incorporat a l’atenció primària en els últims dos anys són “insuficients” per cobrir les necessitats del sector, i adverteix que encara en falten moltíssims professionals dins el sistema sanitari públic. En aquesta mateixa conversa, Aiguadé reclama a la nova titular de la cartera que “aposti” per la fisioteràpia pública. De moment, però, aquestes figures han quedat excloses del grup d’experts que la mateixa consellera ha articulat per reformular el sistema sanitari català.
Per al degà del Col·legi de Fisioterapeutes català encara falten, com a mínim, uns 1.500 o 1.600 professionals per arribar als 2.000 nous fisioterapeutes al sistema públic de salut i reduir les llistes d’espera i agilitzar els tractaments. Un objectiu que ja es va marcar el Parlament de Catalunya l’any 2020. En aquesta línia, Aiguadé també assegura que l’actual cartera de serveis dels fisioterapeutes és “minsa”, motiu pel qual considera que caldria ampliar-la. “Estem condemnant molts ciutadans a la fisioteràpia privada i la població més desafavorida no hi té accés. No pot ser que la fisioteràpia s’acabi convertint en un luxe només a l’abast d’uns quants”, assevera.
El pes de la fisioteràpia privada
El degà del col·legi recorda que, actualment, la fisioteràpia concentra el gruix majoritari dels professionals del sector. Concretament, segons detalla, dels 13.000 col·legiats que hi ha en aquests moments, prop d’un miler treballen al sistema sanitari públic, mentre que molts treballen en empreses o, sobretot, són autònoms en centres petits de dos o tres professionals. Aquesta manca de professionals a la pública s’afegeix, segons denuncia, a l’escassetat de recursos que hi dedica el departament. Una tendència que considera que cal revertir, ja que la fisioteràpia és una professió molt “rendible” per al sistema sanitari públic.
A tall d’exemple, Ramon Aiguadé assegura que una persona que acudeix a un centre d’atenció primària (CAP) amb un esquinç al turmell podria obtenir millors resultats si se’l tractés, directament, amb fisioteràpia: “Probablement li donarà [el metge de capçalera] un antiinflamatori i al cap d’uns dies, si no ha funcionat, tornarà al metge de família, que demanarà unes proves complementàries. Després serà derivat al metge especialista, que potser demanarà més proves, i en aquest procés haurà passat tant de temps que probablement l’única solució que tindrà aquest pacient és quirúrgica”, argumenta. És per aquest motiu, doncs, que Aiguadé considera que es podrien obtenir resultats bons i de manera més econòmica amb fisioteràpia.
