L’estiu és el punt més “crític” de l’any pel que fa a l’ús dels telèfons mòbils per part dels infants i els adolescents. Així ho alerta la cap d’intervenció en drogodependències del Centre SPOTT de la Diputació de Barcelona, Gemma Garcia, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), en la qual alerta que les famílies han de mantenir la supervisió habitual sobre l’ús de les pantalles. En aquest sentit, Garcia també apunta que, més enllà de mantenir la supervisió, les famílies han de “potenciar” activitats alternatives als telèfons com fer esport a l’aire lliure. La cap d’intervenció en drogodependències adverteix en aquesta mateixa entrevista que l’adolescència és un dels moments més crítics pel que fa al risc d’addicció als telèfons mòbils. De fet, de les 235 persones ateses el 2024 al Centre SPOTT, que aborda la prevenció i atenció a adolescents i joves a conductes addictives, un 36% són per addicció a les pantalles, amb una mitjana d’edat sobre els 14-15 anys.
L’experta apunta que l’adolescència és una etapa més convulsa pel que fa a l’addicció a les pantalles perquè és una època del creixement “més exploratòria”, en la qual una de les prioritats és “buscar relacions socials”: “És una etapa en què tota l’àrea frontal és l’àrea que encara no s’ha desenvolupat del tot i que, justament, és la que controla les funcions executives, que són les que ens ajuden a planificar, organitzar i prendre decisions. Tota aquesta maduresa fa que puguin tenir més conductes de risc”, subratlla la cap d’intervenció en drogodependències. Un conjunt de casuístiques que s’accentuen, encara més, durant l’estiu. En aquest sentit, l’experta alerta que aquests mesos de l’any poden ser “crítics” perquè “es perden els hàbits i les rutines”, la qual cosa afavoreix que els infants i adolescents tinguin més temps lliure.
Els símptomes d’addicció
L’experta avisa que es pot considerar que un infant o un adolescent té una addicció al telèfon mòbil quan l’ús de les pantalles fa que modifiqui la seva manera de viure el dia a dia. És a dir, en el moment en què deixa de tenir un component “lúdic” o recreatiu a un que “dificulta la vida”. En el moment en què es detecten aquestes medicacions, l’experta considera que les famílies ja s’han de posar a l’aguait. Entre les conductes que poden indicar que hi ha una addicció a les pantalles, segons Garcia, destaca que l’infant o l’adolescent s’aïlli, menteixi sobre quantes hores passa connectat, desequilibris en la son, descontrol amb els àpats o voler fer-los davant les pantalles o que activitats que abans els eren gratificants deixin de ser-ho. En aquesta línia, de la mateixa que passa amb l’addicció a altres substàncies o activitats, l’ús excessiu del telèfon mòbil, segons l’especialista, també pot provocar “síndrome d’abstinència”.
Malgrat que l’addicció afecta tant nois com noies, la cap d’intervenció en drogodependència del SPOTT apunta que hi ha diferències “importants” entre nois i noies. Per una banda, els nois tenen relacions més problemàtiques amb els videojocs i apostes en línia, mentre en el cas de les noies és amb les xarxes socials i l’entreteniment. En aquest sentit, també hi ha diferències pel que fa als símptomes: els nois tendeixen a tenir conductes més externes, com per exemple la violència, mentre les noies són més internes, relacionades especialment amb l’estat emocional. Per tal de pal·liar els efectes d’una possible dependència a les pantalles, l’experta aconsella fomentar la prevenció per evitar situacions de risc entre els infants i els adolescents.
