Les últimes setmanes no han estat fàcils per als bombers de la seu del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) a Lleida. Aquest equip dels Bombers de la Generalitat especialitzat en l’anàlisi i prevenció d’incendis forestals s’encamina cap a la seva desaparició a causa de la política d’unificació de delegacions que impulsa el Departament d’Interior, que pretén concentrar els efectius d’arreu del territori en 4 emplaçaments en comptes dels 7 que funcionen actualment, dos per demarcació amb l’excepció de Girona. Els ulls de tots els membres miren al calendari, on hi ha un dia encerclat en vermell: l’1 de gener del 2024. Aquesta és la data en la qual està previst que tanqui portes la seu lleidatana, les funcions de la qual seran absorbides per la de Tremp (Pallars Jussà).
“Prendre aquesta decisió amb el context actual de sequera és un contrasentit. Nosaltres som una unitat de suport: analitzem els incendis per donar una resposta tàctica, busquem els punts crítics de cada zona i fem tasques de prevenció. Si unifiques les seus, es perdrà aquesta part de coneixement del territori i tot l’àmbit de ponent quedarà aflebit”, assegura Ivan Estévez, caporal del GRAF Lleida. Estévez és un dels set membres de l’equip d’especialistes que hauria de traslladar-se prop de 86 quilòmetres per poder continuar amb la seva activitat, una distància considerable que condicionarà la capacitat de reacció d’aquests efectius davant d’un foc forestal. “Les primeres decisions són clau quan tens un incendi. Si no detectes ràpidament quins punts tenen més potencial, ho pots pagar molt car. Nosaltres sabem quin comportament té el foc a la zona, on pot créixer i per on hem d’atacar per fer-li mal”, remarca.
Front comú sindical i la paradoxa del full de ruta
La croada iniciada pel GRAF de Lleida per evitar l’imminent tancament de la seva seu ha rebut el suport de tots els sindicats amb representació al cos d’emergències català, que en un comunicat conjunt mostren el seu rebuig “profund i unànime” a la decisió adoptada per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). Argumenten que aquesta política minva la capacitat de resposta dels especialistes, trencant amb la planificació sobre el terreny d’estratègies i mecanismes per prevenir incendis i esvaint les sinergies creades amb diferents actors del territori com els ramaders o els agricultors. També un grup d’enginyers forestals de la Secció de Boscos i Recursos Forestals de Lleida del Departament d’Acció Climàtica s’han posicionat en contra de la mesura.
De fet, la mateixa administració reconeix en el seu pla estratègic de cara a l’any 2030 que el tancament de seus com la de Lleida generarà un buit territorial i, per això contempla la creació d’una nova delegació en un punt intermedi entre les dues existents actualment, que podria ser Montblanc (Conca de Barberà) o les Borges Blanques (les Garrigues). Tant l’equip afectat com les agrupacions sindicals han demanat precisament a la Generalitat l’aplicació d’una moratòria a la clausura de la delegació lleidatana fins que no estigui enllestit el nou emplaçament a mig camí que pugui donar cobertura als dos àmbits, una mesura que no veuen amb mals ulls. Actualment, només la seu gironina té els efectius per cobrir les 24 hores. La resta d’emplaçaments estan de guàrdia dos torns per jornada, de manera que mai hi ha dues seus actives per demarcació al mateix temps.
El perill d’un gran incendi a Collserola
El cas de Lleida, però, no és aïllat. Els equips de les altres dues seus del GRAF condemnades a desaparèixer –Rubí (Vallès Occidental) i Reus (Baix Camp)- veuen en el tancament d’aquesta primera delegació un avís per a navegants del futur que els espera els pròxims anys si no aconsegueixen que el Govern canviï de posició. “Ho estem vivint amb molta tristesa i incertesa. Darrere no hi ha motius econòmics: som equips que cabem pràcticament en un sol vehicle i que ocupem una habitació en un parc de bombers. Nosaltres acceptem la redistribució, però abans s’han de construir les noves seus“, assenyala Àngel Bosch, caporal del GRAF Rubí.
Segons el full de ruta marcat per Interior, els especialistes en foc forestal de la demarcació barcelonina passaran a concentrar-se únicament a Manresa (Bages), una ubicació que deixaria especialment desprotegida tota la part de la segona corona metropolitana i de la Serra de Collserola en cas d’incendi. “La nostra és la regió més abandonada en l’àmbit forestal. Cobrim una franja molt extensa i, si no podem crear zones segures perquè no hi som, quan ens toqui actuar arribarem tard”, insisteix Bosch. El caporal considera que la direcció general del cos està traient els especialistes precisament d’aquelles zones forestals on són més necessaris perquè hi ha més concentració de població, i alerta que exemples de focs virulents com els viscuts l’estiu passat a Grècia o més propers com el que va cremar prop de 225 hectàrees l’any 2021 al voltant de Martorell (Baix Llobregat) seran la tònica dels pròxims anys a Catalunya.
Renúncies col·lectives per una “irresponsabilitat”
Una de les conseqüències que podria deixar aquest conflicte entre efectius i comandaments seria la renúncia de bona part dels afectats a l’especialitat. Actualment, el cos dels Bombers de la Generalitat compta amb una setantena de persones formades en el combat tàctic i prevenció d’incendis forestals, una xifra que podria veure’s reduïda pràcticament a la meitat si es ratifica el tancament de les tres seus amenaçades, tal com alerta Lluís Artigas, membre del GRAF Móra d’Ebre i exdelegat del sindicat COS. Tant l’equip de Lleida com el de Rubí ja han decidit que en cas de fer-se efectiva la seva clausura renunciaran de manera col·lectiva a l’especialització en senyal de protesta, una situació que obligaria Interior a promocionar nous efectius, que no podrien incorporar-se fins passat el mínim de tres anys de formació específica.
En la mateixa línia es pronuncia el delegat de CCOO, Marc Guix, que considera una gran “irresponsabilitat” deixar perdre la feina feta fins ara per les unitats en una situació tan complexa com l’actual. “Perdre el GRAF de Lleida seria molt costós. Necessitem seus ben distribuïdes per poder donar resposta al foc durant la primera hora. És en aquest primer moment quan veus si l’incendi superarà la capacitat d’extinció. En plena sequera i amb la falta de gestió dels boscos, tot això converteix el territori en un polvorí“, afirma i remarca que aquests especialistes són les úniques unitats habilitades legalment per a la utilització del foc com a mitjà d’extinció.
Un procés imparable que no deixa descobert el territori
Les advertències tant dels equips afectats com dels sindicats contrasten amb el posicionament de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). Fonts d’aquesta direcció consultades per aquest mitjà confirmen que la intenció és tirar endavant amb el tancament de la seu de Lleida previst per a l’1 de gener del 2024, una decisió que s’emmarca en el pla estratègic de redistribució d’emplaçaments iniciat ara fa uns anys amb la demarcació gironina. Les mateixes veus neguen que aquesta mesura impliqui deixar descobert un territori, atès que la mateixa feina que s’ha fet fins ara sobre el terreny l’assumiran entre l’emplaçament més proper i la unitat tècnica del GRAF amb seu a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que està oberta els 365 dies de l’any.
Des d’Interior puntualitzen que aquests especialistes no acostumen a ser els primers efectius a arribar al lloc on s’està produint un incendi, de manera que no hi hauria aquesta urgència d’estar com més a prop del focus millor, i assenyalen que les tasques preventives de planificació i actuacions com les cremes prescrites se seguiran coordinant des d’aquesta unitat tècnica central, que compta amb “totes les variables i condicions” per prendre aquestes decisions estratègiques sobre el territori. Sobre la clausura dels GRAF de Rubí i Reus, el Govern evita posar una data concreta i assegura que dependrà de les obres d’adequacions que s’hauran de fer a les delegacions supervivents.
L’exemple “en precari” de Girona
Amb el tancament de la seu lleidatana, la Generalitat segueix el camí iniciat l’any 2021 amb la unificació de les unitats gironines en el parc de Bombers de Cassà de la Selva (Baix Empordà). L’experiència d’aquesta primera prova pilot, però, no sembla haver estat del tot satisfactòria. “Estem en precari. Fa dos anys que esperem unes obres de remodelació de les instal·lacions. L’estiu passat es van haver de posar barracons i alguns companys inclús han hagut de fer les guàrdies des de casa per aquesta falta d’espai”, explica Jordi Tomàs, caporal de GRAF Girona.
Tomàs considera que abans de procedir a clausurar delegacions s’haurien de tenir enllestits els emplaçaments intermedis planificats per evitar disfuncions com les que s’han detectat en el cas gironí. També defensa la utilitat que suposa comptar amb més delegacions per tenir un coneixement precís del territori i del comportament del foc en aquest i a l’hora de treballar en xarxa donant suport a altres seus si es produeix un gran incendi.
El posicionament contundent de la direcció general sembla condemnar el GRAF Lleida a un compte enrere inevitable. Tanmateix, els afectats no tenen pensat llençar la tovallola. “Estem indignants, però animats. Tenim la sensació que no saben la feina que fem. Si aconseguim almenys que el tancament no es repliqui amb altres seus, tot plegat ja haurà valgut la pena”, conclou el caporal Estévez.
