La situació de sequera persistent que viu Catalunya des de fa més de 37 mesos ha portat les administracions a buscar la manera de pal·liar els efectes de l’emergència hídrica i revertir la problemàtica actual. Per fer-ho, una de les propostes que va posar sobre la taula era la de transvasar aigua de l’Ebre, que es troba en una millor situació que els embassaments del sistema Ter-Llobregat, fins a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta proposta, però, ha quedat com una última bala a la recambra, és a dir, una proposta per actuar quan la situació sigui molt crítica. Ara el Govern ha volgut tornar a fer servir el recurs de l’Ebre, però aquesta vegada per transvasar-la fins als embassaments de Margalef i Siurana i poder abastir el reg de suport del Priorat.
Des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) asseguren que “no han tingut constància” d’aquesta mesura que l’executiu català ha posat sobre la taula. Una versió que xoca directament amb la de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ja que, segons les paraules del conseller David Mascort, l’organisme n’estava al corrent. Tot i que el Departament va afirmar que la idea era tenir enllestit aquest transvasament en els pròxims anys, des de la CHE expliquen que la falta de coneixement és el motiu pel qual no l’han valorat en la planificació del cicle hidrològic de l’Ebre 2022-2027.
De fet, l’organisme assegura que per tots aquests motius no es revisarà aquesta qüestió fins que no es prepari la pròxima planificació, a tres anys vista. A través d’un comunicat emès aquest dilluns a la tarda, l’organisme assegura que totes les obres i cessions d’emergència que s’han fet a la conca de l’Ebre durant aquest episodi de sequera han estat “conjunturals i necessàries” i “per a episodis concrets”, i insta a les autoritats a no voler fer un ús excessiu d’aquest recurs, ja que això posa en risc la viabilitat de les reserves de l’Ebre.
Respectar criteris de sostenibilitat
L’organisme ha volgut deixar molt clar que les noves i futures actuacions hauran de respectar criteris de sostenibilitat “com la garantia de l’aigua, la viabilitat ambiental, i l’existència de dret i de finançament”. Consideren que, si no es tenen en compte tot aquest seguit de qüestions, “la vulnerabilitat del regadiu”, que ha quedat constatat amb la sequera actual, se’n veurà molt ressentida.
