La sequera a Catalunya ha estat un dels grans aspectes que ha marcat l’agenda social i política. La falta de precipitacions durant un llarg període de temps i l’inexorable ús dels recursos hídrics va fer que els embassaments arribessin a una situació crítica l’u de febrer de 2024, quan el Govern (d’aleshores Pere Aragonès) va decretar l’estat d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat. No va ser fins al set de maig, quatre mesos després, que el Govern va aixecar l’emergència per sequera. A partir del maig les precipitacions van començar a omplir els embassaments fins a arribar a un màxim del 37,10% enregistrat el 26 de juny. Al mes de juliol, però, les reserves van començar a caure i a principis del mes de setembre ja es van situar per sota del llindar del 30%. Precisament el mes de setembre va ser un mes de pluges, però, en canvi, els embassaments han seguit baixant un fet que pot semblar contradictori, però que la científica i professora, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, María Carme Llasat i el climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide, assenyalen que té una explicació més corrent del que sembla.
No només ha de ploure
Un dels aspectes que assenyalen els dos catedràtics és que la precipitació pluviomètrica és una bona notícia -més encara després dels darrers anys a Catalunya- però que per omplir els embassaments no només ha de ploure. Maria Carme Llasat explica que cal diferenciar entre la pluja i els embassaments, ja que “una qüestió és la pluja” i assenyala que “no ha plogut prou amunt dels embassaments“ i destaca que aquests “portaven un dèficit molt elevat”. Un diagnòstic que comparteix Javier Martín Vide, que posa èmfasi en la situació pluviomètrica de Catalunya i destaca que “quan avança setembre les tempestes solen tenir preferència pel litoral, i el mar” i posa com a exemple la ciutat de Barcelona. Vide, però, assenyala que “no és quan plou, sinó com i on”. Llasat destaca que les darreres pluges s’han concentrat al litoral i demana “anar amb compte amb la percepció que tenim”, perquè “si analitzem les precipitacions les pluges a l’interior no han estat suficients”. La catedràtica, a més, destaca que per les característiques de Catalunya “les precipitacions més intenses es donen a la costa”.

Una precipitació pluviomètrica que és una de les qüestions que més ha destacat la Generalitat en boca de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui va anunciar diverses mesures per combatre la sequera inclouen que Catalunya aconsegueixi una ‘independència hídrica’.
El futur de la sequera a Catalunya
La caiguda de les reserves dels embassaments ha fet que la població, i les administracions, de Catalunya revisquin els darrers mesos i les restriccions per sequera. A falta d’infraestructures que subministrin aigua enfront de la falta de pluja. Llasat assenyala que “per recuperar la normalitat” als embassaments es necessitaria “una situació normal de pluges, pluges típiques més la fusió nival”. Les previsions de pluges, segons diu Llasat, indiquen una “tardor normal” però destaca que la previsió a llarg temps “costa una mica fer-la, té un grau d’incertesa”. Actualment, les reserves dels embassaments es troben per sota del 30%, i baixant, i la catedràtica de Física de l’Atmosfera recorda que hi ha factor clau que permet que no estiguem en una situació no “tan crítica”, ja que no estem en època de regadiu i la tardor és una època en la qual “la demanada disminueix”. Javier Martín Vide, però, no comparteix una visió tan optimista de la situació, ja que “els models climàtics anuncien que la temperatura seguirà augmentant i la pluja no augmentarà”. El climatòleg i catedràtic de geografia física assenyala que les administracions ha d’extreure un “missatge o moralina”, que no és un altre que “treballar contra la sequera quan hi ha bondat pluviomètrica, quan tenim els embassaments a bon nivell” i evitar haver de construir infraestructures, aplicar restriccions i reparar els diferents problemes de la xarxa sense presses i sense angoixes. Vide destaca que no es pot treballar “quan tenim el problema a sobre” i demana que existeixi una “bona planificació del territori, territori i aigua van de la mà”.

Pel que fa al futur de la sequera i les previsions pluviomètriques, Vide explica que les prediccions estacionals assenyalen que en el trimestre tardorenc (setembre, octubre i novembre) les precipitacions poden ser semblants al normal, superior al normal o inferior al normal” i lamenta que “no són gens concloents”.