Catalunya ha viscut durant tres anys una de les sequeres més fortes que es recorden. En una conversa amb El Món, Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona (UB), assenyalava que “aquesta sequera ha estat excepcional, no hi havia un referent així des de fa 200 anys”. Aquestes alteracions climàtiques com poden ser la sequera, o les recents fortes i copioses pluges en només tres setmanes, són dues cares de la mateixa moneda: el canvi climàtic.
La Generalitat de Catalunya ha publicat els resultats de la segona onada de l’estudi longitudinal del Panel Ciutadà de Catalunya. La mostra ha comprès un total de 6.877 persones de més de 16 anys. Un dels apartats estrella d’aquesta enquesta ha estat l’apartat en el qual es refereix al medi ambient i, concretament, al canvi climàtic. La pregunta que més destaca d’aquesta enquesta, en l’apartat mediambiental, és si “som a temps de frenar el canvi climàtic?” i “si es fan els esforços necessaris, fins a quin punt creu que som a temps de frenar el canvi climàtic per evitar les seves pitjors conseqüències?”. Una pregunta a la qual la societat catalana respon, encara, amb optimisme, ja que més de la meitat dels enquestats creuen que es pot aturar el canvi climàtic. De fet, aquesta reacció és calcada de la del 2023, i és que el 51% dels enquestats declaren que “probablement hi som a temps”, mentre que el 12% assenyala que “segur que hi som a temps”. És a dir, el 63% dels catalans enquestats mostren un optimisme destacat respecte de la lluita contra el canvi climàtic i veuen que aquest fenomen encara té solució.
En l’apartat més escèptic hi trobem el 33% dels enquestats -que pugen un punt respecte al 2023- i, tot i que no ho asseguren, assenyalen que “probablement ja no hi som a temps”. El punt negatiu el conformen el 4% dels enquestats -un punt menys que el 2023-, ja que aquests sí que escullen l’opció en la qual s’observa un horitzó catastròfic sense aturador i assenyalen que “segur que ja no hi som a temps, hem fet tard”.
Les conseqüències del canvi climàtic, el catastrofisme segons els catalans
Sobre les “conseqüències de no fer res per frenar el canvi climàtic”, es pregunta: “Amb quina d’aquestes frases està més d’acord? Si no fem res per frenar el canvi climàtic…”. En aquest cas, els catalans sí que són catastrofistes i només un 2% creuen que “no passarà res”, un altre 2% responen que no creu que hi hagi canvi climàtic.
El 50% dels enquestats assenyalen que “hi haurà conseqüències molt greus”, mentre que un 31% diuen que hi haurà conseqüències greus”. Només el 5% dels catalans creuen que el canvi climàtic comportarà conseqüències, però que aquestes “no seran greus”. El punt ‘apocalíptic’ el posen el 10% dels enquestats que asseguren que si no es fa res contra el canvi climàtic aquest fenomen “farà desaparèixer la humanitat”.
El darrer aspecte que tracta l’enquesta longitudinal de la Generalitat és la freqüència amb la qual es parla del canvi climàtic. L’enquesta llança la següent pregunta: “Amb quina freqüència parla sobre el canvi climàtic amb la gent del seu entorn?”. El 12% dels enquestats assenyala que “mai o gairebé mai” parla sobre el canvi climàtic. El 8% dels catalans declaren que parlen “diverses vegades al dia” sobre el canvi climàtic, el 17% que ho fan “diverses vegades a l’any”, el 31% diverses vegades a la setmana i, finalment, el 32% dels catalans enquestats declaren que parlen “diverses vegades al mes” sobre el canvi climàtic.
