El Tribunal de Comptes de la Unió Europa ha demanat “corregir immediatament” l’impost que els estats membres paguen a Brussel·les en funció del plàstic no reciclat que fan servir. La manera en què es calcula aquesta contribució, que Europa va impulsar l’any 2021 sota el nom de “recurs propi basat en el plàstic”, no acaba de convèncer els auditors de la UE. L’impost, que va permetre al govern comunitari recaptar 7.000 milions d’euros el 2023, es calcula d’acord amb un seguit d’estimacions, però el Tribunal de Comptes posa en dubte la “fiabilitat” dels càlculs que fan els estats. És més, els autors asseguren que la recaptació podria ser més gran si el càlcul es fes “correctament”.
Els estats han de pagar 80 cèntims per cada quilo de residus que no es reciclen. I com que les xifres definitives surten a dos anys vista, l’acord final va suposar que aquests diners s’abonarien en funció de les estimacions, i que, a posteriori, es recalcularia l’import. Ara bé, l’auditoria, recollida aquesta tarda per l’ACN, deixa clar que, el primer any d’aplicació, 22 dels 27 estats membres, el 81%, van preveure xifres inferiors a les reals. Els auditors avisen que això ha suposat que, en el seu conjunt, els països es van estalviar 1.100 milions d’euros. Feta la llei, feta la trampa. “La baixa qualitat de les estimacions dels residus d’envasos de plàstic provoquen que els països de la UE infravalorin les contribucions”, resumeix l’informe.
Quants quilos de plàstics ha generat cada país?
L’informe posa exemples concrets. França va preveure el 2021 que generaria 1.559 milions de quilos de residus, però dos anys més tard, amb les xifres definitives sobre la taula, ha quedat constatat que en van generar 1.917 milions. En el cas d’Alemanya, la diferència és de 89 milions de quilos; finalment es van generar 1.764 quilos, en comptes dels 1.696 milions previstos.
En el cas d’Espanya la xifra és encara més flagrant: es van preveure 775.900 quilos quan finalment van ser-ne més de 962.000 milions. Per aterrar aquestes xifres en diners: Espanya va pagar 686 milions de plàstics no reciclats. Gairebé és el país que més n’ha generat, només per darrer d’Itàlia (855 milions), Alemanya (1.423) i França (1.564).
Toc d’atenció a la Comissió Europea
Aquestes dades, en definitiva, demostren que els països no estaven preparats per aplicar l’impost. Els auditors així ho expliquen en l’informe, que fa un toc d’atenció a la Comissió Europa. L’acompanyament que va fer l’executiu europeu “va ser pertinent, però no oportú”. “La Comissió no va fer el seguiment oportú d’aquells problemes en la transposició que afectaven el càlcul del recurs propi”, citen com a exemple.
El Tribunal de Comptes admet la “dificultat” que suposa generar el càlcul, i per això demana que la Comissió exposi una definició clara de quin tipus de plàstic es parla. Per últim, en una línia diferent, demana mesures per “mitigar” els riscos que poden generar els envasos que s’envien a reciclar.
