Els incendis forestals estan assolant la península Ibèrica i en les dues primeres setmanes d’agost han cremat més de 150.000 hectàrees entre Espanya i Portugal, segons les últimes dades del Sistema Europeu d’Informació d’Incendis Forestals (EFFIS) i de les autoritats nacionals d’ambdós països. La temporada d’incendis arriba al seu pic en plena onada de calor i amb l’amenaça de batre registres que feia anys que no es veien.
A Espanya hi ha focs descontrolats a Lleó, Zamora, Palència i Salamanca (Castella i Lleó), Ourense (Galícia), Càceres (Extremadura) i Astúries que ja han cremat 50.000 hectàrees. Els últims dies també n’han extingit a la Comunitat de Madrid, el País Valencià, Andalusia i Castella la Manxa. En total, més de 90.000 hectàrees cremades l’última setmana, amb tres morts, desenes de ferits i milers de desallotjats.
Portugal crema sense control
A Portugal la situació no és massa més optimista. Els incendis de Castelo Branco, Viseu, Guarda i Vila Real —tots pròxims a la zona fronterera amb Espanya— preocupen, i molt, les autoritats portugueses. Durant el mes d’agost han cremat 63.000 hectàrees, sis vegades més que en tot el mes d’agost del 2024. Els bombers i l’exèrcit estan al límit de la seva capacitat i han rebut moltes crítiques per la gestió dels incendis.
L’aparició de nous focus i incendis obliga a mobilitzar recursos d’una regió a una altra i això fa que sigui més difícil estabilitzar i controlar els que ja estan en marxa. Moltes vegades es produeixen represes en zones que han quedat desateses, segons denuncia l’investigador de la Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro, Paulo Fernandez, en declaracions recollides pel diari Expresso.
Castella i Lleó i Galícia, en alerta màxima
A Castella i Lleó, amb dades actualitzades a dimecres al vespre, hi ha 16 incendis actius, dels quals sis tenen nivell 2 de l’Índex de Gravetat Potencial (IGR) a Zamora, Palència i Lleó i tres arriben al nivell 1, tots a Lleó. És l’últim balanç fet pel govern de Castella i Lleó. El més greu és el que crema entre Lleó i Zamora, que avança molt de pressa i ha cremat 38.000 hectàrees, 15.000 només en les últimes 24 hores. Ja és un dels pitjors incendis que s’han registrat a l’estat espanyol i supera el de Tábara (Zamora) del 2022, amb 35.000 hectàrees cremades; el Minas del Río Tinto (Huelva) del 2004, que en va cremar unes 34.000, o el de Cortes de Pallars (València) del 2012, que va afectar 30.600 hectàrees.
A Galícia, l’onada d’incendis afecta ja gairebé 14.000 hectàrees. La província d’Ourense és la més castigada i té actius diversos focs que obliguen a mantenir la situació 2. L’incendi de Chandrexa de Queixa, a la parròquia de Requeixo, ha cremat 4.500 hectàrees, mentre que hi ha un segon foc actiu a la parròquia de Parafita que ha afectat 1.800 hectàrees més. La circulació ferroviària entre Galícia i Madrid va patir afectacions, mentre que els focs van obligar a tallar carreteres i evacuar veïns de la zona. També hi ha actius incendis a Oímbra, a la parròquia de A Granxa, que ja ha arrasat 2.500 hectàrees, i a Maceda, a la parròquia de Santiso, amb 1.700 hectàrees cremades. A la zona de A Mezquita se n’han cremat 2.000 més.
Segons l’EFFIS, a l’estat espanyol han cremat 135.000 hectàrees des de començament d’any, una xifra que situa la temporada d’incendis d’enguany molt per sobre de la mitjana de les dues últimes dècades, que és d’unes 54.000 hectàrees. Amb tot, no és el pitjor any de la sèrie, ja que, en aquest punt de l’any, el 2022 ja havien cremat 257.000 hectàrees.
