Transportar aigua amb vaixells des de Tarragona fins al Port de Barcelona per abastir l’àrea metropolitana i combatre la sequera és una de les opcions que el Govern ha posat sobre la taula. Es tracta d’una de les mesures que ha despertat més polèmica, ja que traslladar l’aigua del riu Ebre fins a Barcelona té un cost econòmic i mediambiental molt més elevat que moltes altres estratègies per fer front a l’emergència hídrica. El passat dimecres 29 de novembre, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va deixar molt clar, durant una visita a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Besòs, que “si és necessari, podrien arribar vaixells amb aigua per combatre la sequera abans de l’estiu”, però que aquesta és “l’última opció” que contemplen. Tot i això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar el mateix dia que manté “permanents converses” amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per dur-ho a terme si s’escau.
Diversos experts i plataformes d’activistes en defensa de l’aigua coincideixen amb l’opinió del departament i adverteixen que els costos, tant econòmics com mediambientals, que comporta pal·liar la sequera transvasant aigua amb vaixells és molt més elevat que el de qualsevol altre mètode. “Entenem que el Govern prepari totes les cartes possibles, però no podem oblidar l’elevat cost econòmic i la poca quantitat d’aigua que es pot arribar a transvasar tècnicament”, assevera la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Susanna Abella, en conversa amb El Món. Per a la portaveu, de la mateixa manera que ho ha expressat la conselleria, “aquesta mesura hauria de ser l’última a contemplar-se”.
El mateix pensa el professor i membre del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) David Saurí: “És una alternativa gairebé extrema. La pots fer servir quan ja no tens més opcions”, assegura l’expert. De fet, en aquesta línia, Abella considera que seria òptim accelerar els escenaris d’emergència, és a dir, endurir les restriccions tot i que encara no sigui imprescindible, per “evitar necessitar l’ajuda de vaixells abans d’arribar al mes de maig”.
Seguint aquest fil, la portaveu de temes relacionats amb l’aigua de l’associació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, Eli Forés, endureix el to en conversa amb El Món i assegura que la proposta de transvasar aigua amb vaixells és “ridícula”: “Ja ens semblava ridícula en el seu moment quan es va fer per fer front a la sequera del 2008, i ara continuem pensant exactament el mateix. No té cap mena de sentit”, apunta. Segons ha detallat la conselleria al llarg de la setmana, els vaixells que estan valorant per dur a terme aquest escenari hipotètic permetrien transvasar entre 30.000 hm³ i 60.000 hm³, aproximadament, per embarcació, cosa que no serveix ni per abastir la capital catalana, que consumeix de mitjana uns 250.000 hm³ per dia. Per tant, encara menys tota l’àrea metropolitana de Barcelona. “És com agafar una galleda, omplir-la, i llençar-la al mig de Barcelona”, argumenta la portaveu d’Ecologistes en Acció. Ara bé, cal tenir en compte, també, que la conselleria en cap moment ha posat aquesta solució com una estratègia única, sinó com la complementació d’un conjunt d’accions per pal·liar la sequera.
L’elevat cost de transportar l’aigua amb vaixells
Per a Saurí, el principal motiu pel qual transportar l’aigua amb vaixells hauria de seguir sent l’última bala a gastar és l’elevat cost econòmic. Mascort va avançar el passat 22 de novembre en una entrevista a RAC1 que “el metre cúbic d’aigua -del transport amb vaixell- podria costar entre quatre i deu euros”. Segons les dades de què disposa l’Agència Catalana de l’Aigua, el preu d’un metre cúbic a Catalunya, incloent-hi el subministrament, el cànon de l’aigua i el clavegueram, varia entre els 0,7 euros de Viella (Vall d’Aran), el municipi més barat, i els 2,8 euros de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), el més car. Així doncs, a partir d’aquestes estimacions, portar aigua amb vaixell és entre dues i cinc vegades més car que aconseguir abastir les zones afectades amb aigua regenerada, per exemple. “El principal problema és que per abastir, posem per cas l’àrea metropolitana de Barcelona, necessites molts vaixells i que el cost de l’aigua és molt elevat, la qual cosa la converteix en una alternativa caríssima si ha de durar gaire”, sentencia Saurí en conversa amb aquest diari.
Tot i aquest “elevadíssim cost”, la Generalitat ha posat l’opció sobre la taula. El principal port amb el qual estan treballant per realitzar aquest “escenari hipotètic” és el de Tarragona, per la qual cosa l’aigua que es faria servir és la de l’Ebre. Tot i que en aquests moments, en comparació a altres rius del territori català, l’Ebre es troba en una bona situació hídrica, Susanna Abella adverteix que “el riu també té les seves pròpies necessitats” i que, si se’n fa un ús desmesurat del seu cabal i es transvasa sense solta ni volta, “el riu podria arribar a quedar sec”: “És essencial veure com es distribueix”, assevera la portaveu.
Eli Forés es mostra més contundent en aquest aspecte. Per a Ecologistes en Acció de Catalunya, apostar per utilitzar l’aigua de l’Ebre és no valorar la situació que ha viscut el riu durant tot l’any: “Amb prou feines hem pogut assegurar la collita d’arròs i ha costat garantir els sediments al Delta [una de les principals preocupacions dels activistes de la zona]. Extreure més aigua de l’Ebre és inversemblant pel que fa a l’equilibri territorial“, afirma.
La dessalinitzadora de Foix
Ara bé, transvasar aigua d’un punt a un altre és un mètode que s’ha fet servir anteriorment. Durant la sequera que va colpejar el territori català l’any 2008, Barcelona va rebre una embarcació provinent de Marsella (França) i una de Tarragona per fer front a l’emergència hídrica. La situació, però, no es va prolongar excessivament en el temps perquè l’aparició de pluges va canviar el curs de la sequera. Segons explica la portaveu de la Plataforma de les Terres de l’Ebre, transvasar aigua és factible però es pot fer d’una manera més adient. I per fer-ho cal consolidar la dessalinitzadora de Foix, una instal·lació recollida en el Pla Fluvial 2022/27 que preveu instal·lar-se entre Cunit i Cubelles, a la comarca del Garraf. Aquesta nova instal·lació, que fa més d’una dècada que es va posar sobre la taula amb el Pla Hidrològic d’Aznar però que ara com ara encara no s’ha dut a terme, permetria interconnectar la xarxa d’aigua de la demarcació de Barcelona amb la de Tarragona: “És la peça que falta al trencaclosques per evitar haver de recórrer a vaixells per transportar aigua”, assevera Abella.
Així doncs, amb la construcció d’una canonada que connectés els dos punts es podria dur a terme aquest transvasament, però amb menys costos. Independentment, però, de l’existència d’aquesta infraestructura, tots els experts i ecologistes coincideixen que transportar aigua de l’Ebre ha de ser l’últim cartutx a disparar perquè és car, és la mesura menys sostenible i no permet cobrir tot el dèficit hídric. Sense reforçar el sistema de manera estructural, portar aigua amb vaixells és com tapar amb una tireta una ferida de bala.
