Un dels primers moviments de Salvador Illa en accedir a la presidència de la Generalitat sigut intentar portar a la primera plana política el debat sobre el model hídric de Catalunya. En roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu d’aquesta setmana, la consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va anunciar el nou Govern doblaria les inversions que Pere Aragonès havia pressupostat per combatre la greu sequera dels darrers mesos. Unes inversions algunes de les quals han provocat la sorpresa a les entitats ecologistes, que miren amb recel part de les propostes.
La construcció de la nova dessalinitzadora que s’instal·larà a la Costa Brava nord i diverses inversions en infraestructures fan que Dante Maschio, portaveu de l’entitat ecologista Aigua és Vida, assenyali que l’executiu de Salvador Illa segueix “l’estela del govern Aragonès”. Maschio, però, sí que es mostra content amb el fet que el nou Govern tingui com “una de les primeres línies d’acció sigui la gestió de l’aigua”. A la vegada, explica que “sorprèn que es posi sobre la taula un paquet d’infraestructures que indiquen que el full de ruta és posar més aigua al sistema”, en lloc de reutilitzar-la. Irene Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava també assenyala que la nova política hídrica a Catalunya “és un tema estructural i complex, i cal debatre en calma”. A la vegada, però, critica que “si la idea és aconseguir aigua per seguir creixent no té cap mena de sentit”.
La crítica també arriba per part de Greenpeace. Segons Julio Barea, responsable de campanya de Biodiversitat de l’entitat, “s’estan posant pegats i no s’estan posant diners per resoldre una situació que és estructural”. “Estem anant al final de la cadena, no s’analitza el problema d’arrel, problemes com la demanda desorbitada o la contaminació”, lamenta. I afegeix sobre les dessalinitzadores que “quan hi ha sequeres se n’han han de fer, però per moltes infraestructures que facis el problema no desapareixerà”. “No tenim aigua i la deriva de canvi climàtic indica que tindrem encara menys aigua”, alerta. Adverteix que “les plantes dessaladores són una solució per portar aigua quan l’hem esgotat i costa uns diners muntar-les i mantenir-les”.
Dessalinització, una arma de doble tall?
La dessalinitzadora del Llobregat permet generar 60 HM3/any d’aigua de mar dessalinitzada, una aigua que ha permès que Catalunya pal·liés les conseqüències de la sequera i que la població estigués menys castigada per les restriccions derivades de les escasses reserves als embassaments. Dante Maschio, però, denuncia que la dessalinització té un perill amagat, “multiplica per 15 el rebut de l’aigua”, exclama el portaveu d’Aigua és Vida. Maschio no només assenyala el suposat impacte econòmic, sinó que a més alerta que “l’osmosi inversa necessita molta energia i pot agreujar possibles sequeres”. L’encariment del rebut és un aspecte que també assenyala Barea, ja que “segons la llei, aquestes infraestructures han de ser sufragades pels usuaris d’aquesta planta, és a dir que aquesta aigua la cobres i l’aigua dessalada no és barata precisament”.
Des de Greenpeace, Julio Barea coincideix amb l’anàlisi de Maschio i assenyalant que una dessalinitzadora “necessita molt manteniment, és una fàbrica”. I destaca que hi ha molts elements, com poden ser les “canonades, les bombes de pressió, els elements tecnològics o les membranes d’osmosi inversa”, que requereixen aquest manteniment. De fet, assenyala que per què les membranes d’osmosi inversa funcionin correctament se’ls ha d’aplicar “algicides i altres productes químics”. “Són instal·lacions complexes”, sentència l’activista ambiental.
Barea i Maschio demanen que s’aposti per “mesures més barates” com la regeneració d’aigua, les quals asseguren que tindrien un impacte ambiental, econòmic i energètic menor a la dessalinització, la qual defineixen com una energia “cara” en l’aspecte energètic.
Uns “recursos energètics que no tenim”
David Saurí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Departament de Geografia recorda que el manteniment de les plantes dessalinitzadores requereix molta energia. “Aquests nous recursos que no depenen del clima tenen un requeriment energètic molt gran. L’osmosi inversa, que és injectar aigua a pressió molt alta amb un sistema de membranes, necessita molta energia, però no se’n parla gaire”, explica el professor universitari. En aquest sentit, l’acadèmic recorda que “no hi ha res que sigui gratis, depenem d’uns recursos energètics que no tenim, que s’han de comprar fora o hem d’allargar la vida de les centrals nuclears”.
Aposta el PSC per un canvi?
La roda de premsa de Sílvia Paneque va girar al voltant del canvi de model del cicle de l’aigua que ha de fer Catalunya, una frase que va repetir en la seva visita a la dessalinitzadora del Llobregat. Aquest canvi de model proposat per l’executiu català, però, convenç les entitats ecologistes, que agafen les declaracions del Govern amb pinces, sobretot si es compara amb les accions que volen dur a terme. Dante Maschio assegura que les noves mesures de la Generalitat són “una fugida endavant amb el model continuista” i acusa l’administració de “no voler abordar el canvi de model necessari. “Treuen pit d’una política que no se sap on la faran”, sentencia el portaveu d’Aigua és Vida. La crítica al model de l’aigua és compartida per Barea, que demana que la classe política obri els ulls. “Si a la població li cal aigua, és prioritari, però quan hem esgotat totes les mesures i no s’ha fet res, no s’ha lluitat contra abocaments, fuites, l’ús embogit i fem servir aigua en un país que ens creiem la Noruega mediterrània i som més aviat la part més seca d’Àfrica, no podem plantejar-nos seguir fent servir aigua a dojo. Cal racionalitzar-ne l’ús, aclarir de quina aigua disposem i de quina aigua disposarem”, alerta.
Barea, de fet, posa èmfasi en un problema concret de Catalunya: “Perdem molta aigua per contaminació. Els aqüífers catalans estan molt contaminats, un aqüífer contaminat és gairebé impossible descontaminar-lo, és com si tinguessis un embassament i l’haguessis dinamitat; cal aplicar mesures prèvies abans que construir aquest tipus de plantes dessalinitzadores”. El ‘canvi de model’ que presenta el PSC també és objecte de les crítiques per part de SOS Costa Brava. Irene Gisbert, la presidenta de l’associació destaca que “les dessaladores tenen un alt consum d’energia, no té sentit fer parcs eòlics marins en espais protegits per què se suposa que no tenim prou energia i després construir dessaladores. Cal anar a un model de decreixement”. Gisbert carrega contra la política dels socialistes i la futura construcció de la dessalinitzadora, mesures que assenyala que “seria la prova que s’han traspassat tots els límits i seguim anant cap a models insostenibles”.
L’ecologista de Greenpeace es mostra molt dur amb el model econòmic que permet aquests aspectes, carrega contra l’agricultura i ramaderia intensiva, que segons explica és la causant d’una gran contaminació als recursos hídrics catalans i, a la vegada, assenyala directament el model turístic de Catalunya i l’Estat espanyol, on assenyala que van venir de turisme “85 milions de persones estrangeres durant el 2023”, un model de turisme amb el qual es fa una pregunta: “Fins quan i fins on? Fins que es col·lapsi el sistema i ens quedem sense aigua, i sense aigua no pots fer res”. Barea recorda el lema d’una de les darreres campanyes de Greenpeace: ‘D’on no n’hi ha, no en raja’, “és així”, sentència el membre de Greenpeace.
