La plataforma ciutadana StopAgroparc amb el suport de Naturalistes de Gelida, Bosc Verd-EdC i d’Unió de Pagesos ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’aprovació definitiva de la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (MPOUM) del projecte de l’Agroparc d’Ametller Origen a Gelida. Segons el col·lectiu StopAgroparc “l’àmbit de l’Agroparc està totalment inclòs dins d’una Àrea d’Interès Faunístic, i és territori de caça i repòs d’una parella d’Àligues Cuabarrades, catalogada ‘En Perill d’Extinció’ a Catalunya”, un fet que segons asseguren suposa una amenaça contra aquestes dues aus. “Informes previs del Servei de Fauna i Flora (SFF) de 2017 i 2022 van concloure que el projecte era incompatible amb la seva supervivència, qualificant-lo de “sentència de mort”. Tot i això, un informe posterior del SFF (22/03/2023) va suavitzar les condicions sense l’aval de cap tècnic, basant la viabilitat en un Pla Pilot de mesures compensatòries”, denuncien els ecologistes.
L’amenaça cap a aquestes aus no és l’únic punt sobre el qual es fonamenta la demanda dels ecologistes, sinó que els col·lectius demandants critiquen que s’hagi donat llum verda al projecte davant l’actual crisi hídrica que ha travessat el país i asseguren que un informe pericial elaborat per la doctora en Agronomia i investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Annelies Broekman, “denuncia un augment injustificat de la dotació d’aigua per a ús industrial, multiplicant per quatre la previsió del POUM 2015 (passant de 35.256m³/any a 150.000m³/any)”, un fet que des dels col·lectius ecologistes denuncien que és “insostenible en un context de crisi climàtica” i asseguren que hi ha una “inconsistència en les estimacions de les necessitats d’aigua globals del projecte, que no contemplen totes les activitats previstes”.
Malgrat que l’amenaça per a les aus i l’ús d’aigua són els punts fonamentals de la demanada els ecologistes també assenyalen que hi ha altres aspectes que qualifiquen d'”irregularitats urbanístiques i ambientals greus”. Alguns d’aquests aspectes són la fragmentació urbanística i ambiental, la manca de justificació de l’interès territorial -asseguren que “el projecte es basa en promeses” i que “un estudi de la Universitat Pompeu Fabra contradiu la creació de feina, ja que el projecte es basa en l’automatització i eliminarà llocs de treball.”-, la reclassificació il·legal i excés d’ocupació -els ecologistes denuncien que “la MPOUM reclassifica il·legalment sòl no urbanitzable d’especial protecció (Clau 11a i 11b) a sòl urbanitzable industrial (Clau 7g) i terciari (Clau 8d), i crea la nova clau 11 h (“sòl agrícola hivernacles”)”-, els impactes sobre paisatge i connectivitat, la mobilitat i infraestructures viàries i la desviació de poder.
El projecte de l’Agroparc de Gelida
L’empresa Ametller Origen fa anys que treballa en el projecte de l’Agroparc a Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès. Concretament el projecte anomenat Agroparc Penedès comprèn una extensió de gairebé 300 hectàrees -de les quals la gran majoria estarien destinades a cultiu 7,5 hectàrees serien hivernacles tecnificats, 15 hectàrees de plaques fotovoltaiques i tres naus industrials (que serien un centre logístic, un magatzem i un obrador)-. Segons l’empresa catalana el repte de donar aliments a milions de persones implica que s’han de buscar nous sistemes de producció i proposen l’Agroparc Penedès com un model de solució gràcies al qual s’obtindrien “de manera més eficient i sostenible, aliments de major qualitat nutritiva i organolèptica, amb una disminució molt rellevant de la petjada de carboni i hídrica.”
Davant de les crítiques per part dels col·lectius ecologistes, Ametller assenyala des de la pàgina del projecte que aquest “serà el primer districte agroindustrial d’energia positiva i CO₂ negatiu” i que evitaria “l’emissió de 1400 tones de CO₂ a l’any.” De fet, asseguren que el projecte de l’Agroparc és 100% sostenible i circular gràcies la reutilització de l’aigua, l’ús d’energies renovables, una mobilitat sense emissions -“els residus orgànics es transformaran en hidrogen verd per als camions de distribució”, i una “gestió de residus i circularitat d’envasos.”
