El 2024 es va acabar amb un acte davant de les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, una infraestructura que exerceix de memòria del passat industrial de Catalunya i, a la vegada, de l’amenaça de la contaminació. La memòria, precisament, té molt recent la crisi de la DANA a València, on el temporal d’aigua i la negligència del president valencià, Carlos Mazón, es van combinar amb la construcció en zones inundables, un còctel que va destrossar poblacions senceres i que va causar més de 200 morts.
Un total de 14 entitats ecologistes (Salvem el Calderí, Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs, No Més Blocs, ADENC-Salvem el Riu Ripoll, Plataforma Ribera-Salines, AUP Rubí, Salvem les Valls, No a la benzinera Can Petit, GEVEN, Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya, Aturem el Pla de Ponent, de Gavà i Castelldefels, Ni un Pam de Terra i Ecologistes en Acció de Catalunya) s’han unit i han presentat una moratòria contra 20 plans, projectes i llicències urbanístiques en zones amb risc d’inundabilitat. Una unió que posa la pilota a la teulada de la Generalitat i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Una iniciativa per evitar catàstrofes
Les entitats que han presentat aquestes moratòries destaquen que es busca evitar tragèdies com les de València en zones inundables. Roger Hoyos, portaveu de l’Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs assenyala que és una “acció necessària perquè l’experiència de la DANA i altres inundacions, junt amb els informes dels experts en el canvi climàtic, alerten que el que ha passat a València pot passar en qualsevol moment“. Malgrat aquests avisos, “la Generalitat de Catalunya i les administracions locals segueixen aprovant plans urbanístics”, lamenta el portaveu de l’Entesa.
Aquesta construcció desmesurada en zones inundables afecta tot el territori i des de Cunit denuncien, a través de Pablo Carrelero, membre del GEVEN secció Cunit, que hi ha “diversos projectes plantejats a la zona de la plana del castell”, una zona en la qual asseguren que s’ha construït “íntegrament en zona inundable”. De fet, Carrelero destaca que s’està construint “de tot” en zones inundables del municipi, com el que hi ha “a la C-31 a la plana del castell, entre la via de tren i la carretera, estan construint un esclat”.
Acusen les administracions de llençar pilotes fora
En termes futbolístics quan un equip es dedica a llençar pilotes fora és que està sotmès a gran pressió per part del rival i vol mantenir el seu avantatge. Això és el que assegura que fan la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, que assenyala que una de les qüestions que denunciem és que “en molts plans urbanístics el mateix pla director ja diu que es construirà en zones inundables i l’ACA proposa mesures de gestió de risc que són ridícules, afegitons, pedaços”. Aquest és un aspecte que també destaca Ricard Hoyos. Segons explica el portaveu de l’Entesa, “el pla urbanístic ja esmenta que és una zona inundable i l’ACA considera que les mesures proposades pel pla urbanístic són suficients… Autoprotecció dels veïns i sirenes que avisin de quan es produeix pluja intensa”. “Digues’ls això ara als veïns de València”, sentencia Hoyos. Aquest cas de les Tres Xemeneies també l’utilitza d’exemple María García, que assegura que no coneixen “cap projecte que l’ACA hagi denegat” i posa èmfasi en les mesures que proposa l’agència, unes mesures que considera “ridícules” i que consisteixen a “posar cartells anunciant que la construcció està en zona inundable o que les persones hauran de prendre mesures d’autoprotecció”.
Un dels altres aspectes en els quals els ecologistes collen a la Generalitat és en l’actualització del mapa de zones inundables. Pablo Carrelero, del Geven, es mostra contundent en la seva anàlisi: “La cartografia sobre risc d’inundació s’ha de modificar, les dades d’ara s’han de modificar de manera urgent”. Aquesta súplica de revisar les dades que té la Generalitat també la comparteixen des d’Ecologistes en Acció, que assenyalen que saben “que estan revisant els temes dels càmpings en zones inundables” però no mostren gaire esperança que hi hagi un canvi substancial.
De fet, aquest immobilisme de l’administració és un dels motius pel qual les moratòries van dirigides a persones en concret i no a una administració. “L’estratègia que hem seguit és adreçar les moratòries a persones concretes, alts càrrecs que tenen responsabilitats i si arriba a passar alguna desgràcia poder exigir responsabilitats civils, administratives o penals. Aquests escrits van ser adreçats a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, i els alcaldes i alcaldesses”.
Nous aliats i futures accions
Les associacions ecologistes esperen que a poc a poc s’hi vagin sumant diverses entitats i que el nombre de 14 s’incrementi de forma clara. Roger Hoyos també posa èmfasi en la importància de la coordinació, ja que “amb aquesta acció que hem fet hem aconseguit unir diferents col·lectius del territori català i ara ja ens coneixem i, en funció de la resposta o no resposta de l’administració, decidirem”.
Un futur en el qual els ecologistes no descarten portar el problema de la construcció i els plans urbanístics en zones inundables al carrer. María García, d’Ecologistes en Acció, ho alerta i explica que han decidit “esperar la reacció davant aquesta primera iniciativa i es valora la possibilitat de fer una manifestació unitària a Barcelona, mobilitzacions descentralitzades” o un altre tipus d’accions.
