Els Països Catalans han viscut l’impacte d’una DANA que ha desbordat totes les previsions. El gruix de les conseqüències se’l va emportar el País Valencià, que ha vist com les intenses pluges i les riuades combinades amb una nefasta gestió política ha suposat que més de 200 persones hagin perdut la vida i que les pèrdues materials siguin, de moment, incalculables. El desbordament de la Rambla de Poio va causar greus inundacions al territori valencià, però els efectes de la DANA també es van deixar notar a Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o el Garraf.
Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, assenyala que el risc d’inundació va lligat a un fet històricament lògic perquè en el naixement de les ciutats, quan es va passar d’una societat de caçadors-recol·lectors a una altra d’agrària i ramadera, “es va buscar estar a prop de l’aigua”. De fet, a tot el món es produeix aquest fenomen. Muñoz apunta que “de les 29 ciutats més grans, 17 són molt a prop d’una massa d’aigua”. A Catalunya, Muñoz destaca el procés de litoralització, pel qual “el creixement urbà i poblacional es concentra a les costes i no al centre”. “Per això tenim les infraestructures a la costa, perquè tenim les ciutats a la costa”.
Les DANA, però, no són un fenomen aïllat. Com explica la doctora Maria Carme Llasat, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, “la formació de DANA no és estranya”, però en aquesta última ha estat “excepcional és la intensitat, la duració i la quantitat de precipitació”. Llasat també adverteix que “no totes les inundacions les produeixen una DANA”.
Per entendre les zones inundables que tant preocupen ara el Govern, cal entendre el concepte probabilístic de “període de retorn”, que significa “la freqüència amb què es produeix un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat”, segons la descripció de la Universitat de Barcelona. El mapa interactiu de Protecció Civil de Catalunya mostra quines zones del territori català estan en perill per inundació en període de retorn a deu anys (probabilitat alta), a cent anys (probabilitat mitjana o ocasional) o a 500 anys (probabilitat baixa o excepcional). Els fenòmens més greus tenen un període de retorn de 500 anys, cosa que no vol dir que només se’n produeixi un cada 500 anys i, per tant, ara puguem pensar que està molt lluny que n’hi hagi un altre, sinó que estadísticament es treballa amb un període ampli i que són fenòmens, en principi, excepcionals.
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, les quatre capitals que viuen amb un riu a prop
En el cas que un fenomen meteorològic extraordinari dels que els correspon un període de retorn de 500 anys, a Catalunya l’àrea metropolitana de Barcelona seria un dels llocs més castigats per la confluència de desembocadura de rius. El riu Besòs, que passa (en l’últim tram) per Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i la capital de Catalunya mostra com aquests cinc municipis presenten una afectació forta per una potencial inundació greu amb un període de retorn de 500 anys. A Barcelona el barri del Bon Pastor sucumbiria sota l’aigua i gran part de la Verneda i la Pau també quedaria afectada. A Santa Coloma, l’aigua colpejaria amb força la població inundant el parc de Can Zam i una part d’una artèria viària tan important com és el nus de la Trinitat. A Sant Adrià de Besòs qui rebria durament seria la ciutat esportiva de l’Espanyol i gran part del barri de la Mina, afectacions a les quals també se sumarien poblacions com Montcada i Reixac o Mollet del Vallès i polígons industrials importants com podrien ser el de Martorelles.
A l’altra banda (la del riu Llobregat), ciutats com Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí o Sant Vicenç dels Horts es veurien afectades de forma greu, i zones industrials com Martorell, Pallejà, la Zona Franca de Barcelona o Molins de Rei també patirien els efectes de les inundacions.
Una de les altres capitals que es veuria afectada seria Girona, on l’Onyar passa pel nucli urbà i causaria desperfectes en cas d’inundació. Els efectes més greus els provocaria el Ter, que ompliria d’aigua la zona de Sant Ponç, la Devesa o Mercadal, afectant infraestructures claus com és l’Hospital Universitari Josep Trueta. A terres gironines, però, el gran impacte es produiria gairebé a les desembocadures del Ter i el Fluvià, rius que sotmetrien a la seva força municipis com Torroella de Montgrí, Verges, Bellcaire d’Empordà, L’Escala, Roses, Sant Pere Pescador o Castelló d’Empúries.
Per la seva banda, al litoral, qui demanaria pas seria el riu Tordera que inundaria poblacions com Palafolls i sobretot Blanes i Malgrat de Mar.
El Segre, riu que passa per Lleida també podria comportar greus problemes a la capital de la Terra Ferma que té una gran superfície del nucli urbà inundable com pot ser El pas del riu Segre per Lleida provoca que una gran superfície del seu nucli urbà sigui inundable com pot ser el parc municipal dels Camps Elisis, la zona de Cap Pont o els entorns de la rambla de Ferran. A més, també afectaria municipis com Balaguer, Montoliu de Lleida, Soses o Torres de Segre.
Al sud de Catalunya l’impacte gran el rebrà les Terres de l’Ebre, sobretot el delta. L’aigua acabaria cobrint gairebé la totalitat d’Amposta i Tortosa, l’Aldea, Camarles, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja. A Tarragona el panorama seria menys desolador afectant barris de la capital tarragonina com Torreforta; a més de poblacions com la Canonja, Salou, Cambrils o Vilafortuny.
705.000 persones en risc
Les inundacions són el principal risc natural a Catalunya amb riuades intenses al Vallès o les imatges del temporal Glòria. A Catalunya el 4% del territori es troba en una zona inundable fluvial en la qual viu el 9% de la població. Les afectacions amb un període de retorn de 500 anys posarien en risc 705.000 persones i d’aquestes 110.000 estarien en zones de molt alt risc d’inundació; és a dir, amb un període de retorn de 10 anys. Per altra banda, 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes viuen amb risc d’inundació fluvial o marítima.
