Entre els anys 2021 i 2024 Catalunya va travessar una de les pitjors de què es tenen constància. L’1 de febrer de 2024, el Govern de la Generalitat de Catalunya -en aquells moments presidida per Pere Aragonès- va decretar l’estat d’emergència per sequera davant la dramàtica situació de les reserves del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en general (15,66%). El moment crític -i punt d’inflexió- va ser el 9 de març, quan les reserves de les conques internes van caure fins al 14,33%. Els episodis de pluja de la primavera del 2024 van permetre relaxar la situació i el 7 de maig el Govern va aixecar l’estat d’emergència en arribar al 23,8% les reserves, que després es van anar enfilant a poc a poc fins a arribar al 37,10% (dades registrades el 27 de juny). Des d’aleshores les reserves han anat experimentant petites pujades i baixades i Catalunya s’acosta a la primavera amb la incertesa sobre què passarà aquest 2025 respecte a les previsions pluviomètriques i com evolucionaran les reserves dels embassaments.
Els experts consultats pel Món assenyalen que no s’espera una gran quantitat de pluja aquest any i recorden que Catalunya, pluviomètricament i meteorològic, és un territori complex. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide explica que la història indica que “el gener no sol ser un mes plujós” i que les reserves dels embassaments solen decaure fins a l’abril, quan tornen a pujar, tot i que assegura que tot és canviant. “Potser en una setmana hi ha un temporal de llevant o d’aquí a l’abril potser no veiem pujar les reserves.”
Pluges, sí, però no copioses ni al lloc adequat
Un dels missatges en què més èmfasi ha posat Govern davant aquesta sequera es resumeix en el lema L’aigua no cau del cel, llançat per l’executiu de Pere Aragonès. I la previsió pluviomètrica, segons indiquen els experts, no convida a l’optimisme. Martín Vide explica que els models estacionals de què es disposa ara mateix “no diuen res clar pel que fa a la pluja”. “Seguim sense veure una pluja superior a la normal”, puntualitza. Assenyala, però, que “ara estem millor que fa un any perquè el 2024 no va ser tan sec com havien estat els tres anys anteriors”, tot i que alerta que “continua la sequera hidrològica, hi ha menys aigua de la desitjada”. Pau Comes, investigador de l’Stable Isotope Analysis Lab (LAIE) i de l’Institute of Environmental Science and Technology (ICTA), coincideix amb Martín Vide i assenyala que “en principi hauria de continuar la tendència actual”. Comes explica, però, que “les previsions pluviomètriques a curt termini són més difícils d’establir que les de temperatura”, però que “no s’esperen grans pluges, que és el que faria falta”. Tanmateix, puntualitza que aquestes prediccions són molt canviants i que “a mesura que vagi avançant l’any es podran fer més bones prediccions”.
Els experts assenyalen una qüestió fonamental: ‘no importa quant, importa on’, i això és un factor fonamental. Pau Comes destaca que “tenim un país amb una precipitació molt variable”, motiu pel qual a Catalunya hi ha zones on la sequera impacta amb més intensitat i altres on impacta amb menys intensitat. L’investigador posa d’exemple l’Empordà, on una trentena de municipis continuen atrapats en les restriccions, i assenyala que aquesta precipitació variant “fa que les precipitacions no vagin als embassaments, per això tenen aquests problemes”. Comes explica que les característiques geogràfiques de Catalunya fan que hi hagi zones del territori que no puguin aprofitar les pluges. “No necessitem pluges torrencials ni temporals”, alerta. “Pel règim de pluges que tenim, i tenint en compte cap on està anant el canvi climàtic, la pluja a Catalunya anirà a menys”, lamenta l’investigador.
La població i l’administració, atentes: els perills d’abaixar la guàrdia
Que hagi passat un any des de la situació dramàtica a la qual van arribar els embassaments podria haver fet que la població i les administracions catalanes caiguessin en una espècie de relaxació i oblit de la sequera. Els experts consultats per El Món discrepen en les seves postures. Javier Martín Vide assenyala que “no hi ha hagut una relaxació”. A parer seu, “no s’ha abaixat la guàrdia, l’administració i la població sap com de malament vam estar, també va passar el 2008”. En canvi, Pau Comes considera que “falta una mica de conscienciació”. “Quan hi ha una desgràcia patim molt i oblidem de pressa. Això pot causar un relaxament de les mesures d’estalvi d’aigua”, lamenta. Comes alerta que les “actuacions que s’haurien de fer són per prevenir situacions d’aquestes que empitjoraran de cara al futur, treballar amb les lleres dels rius, rieres, que poden patir torrentades i treballar amb dessaladores per suplir la manca d’aigua que tindrem”.
