La tretzena edició de l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades sobre la salut del català, mostra que la llengua catalana viu una situació complexa, amb amenaces i debilitats que posen la pervivència del català en perill a “mitjà termini”, però també ofereix algunes dades que conviden a l’optimisme. De fet, l’estudi constata que “l’ordenament jurídic i les actituds dels parlants, pressionen el català cap a la minorització”, però també remarca que “el fort sentiment d’identitat és un fre” per a la situació d'”emergència” que viu la llengua. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha assegurat aquest dimecres durant l’acte de presentació de l’informe que “fa anys que diem que el català està en emergència”, i ha mostrat la seva preocupació perquè el seu ús social “està baixant i no s’està aconseguint revertir”.
El document elaborat per l’ONG del català constata que l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua “també contribueix a residualitzar el català”. Com ja apuntava l’informe publicat l’any 2021, a Catalunya vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà i, a més, el balanç d’enguany mostra que a Catalunya només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, i el 47,1 % afirma que el fa servir habitualment. Una altra dada preocupant són les converses entre els infants als caus i esplais de Catalunya, un àmbit tradicionalment molt catalanoparlant, però on només el 53% de les converses són en català. També subratlla que 3 de cada 10 metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’1 de cada 10 no l’entén. Per a Escuder, aquesta “submissió lingüísitica” que suposa passar-se al castellà és “nefasta” per a l’ús social de la llengua catalana.
Un indicador de la mala salut del català és que el 93,1 % de la població de Catalunya veu necessari que s’impulsin polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització després que en les darreres dècades “el castellà ha desplaçat el català com a llengua d’ús social en algunes zones i àmbits”. El castellà, exposa l’entitat, disposa també d’un ordenament jurídic, començant per la Constitució, que en facilita l’expansió i el coneixement generalitzat perquè hi ha lleis, reglament i disposicions que “privilegien el castellà”, i és per aquest motiu que és necessari que “l’escola operi en català” i asseguri que la llengua tingui un espai d’ús normalitzat disponible a la gran majoria de la població. Aquest ordenament jurídic al qual fa referència l’entitat és el que, segons subratlla, permet “imposar el coneixement del castellà a tothom i això n’incentiva l’aprenentatge pels nouvinguts i converteix el català en redundant”.
El català, arraconat en l’àmbit de la justícia i amb problemes en la restauració
La mala salut del català no es visualitza només en aquestes actituds que tenen els parlants, ja que en l’àmbit de la justícia la situació de la llengua és molt pobra i, a vegades, inexistent. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua subratlla que l’any 2022 només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català. Així mateix, exposa que la Fiscalia de Barcelona només tramita 1 de cada 10 escrits en català i, a més, només el 36% dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos. “Justícia té el fanalet vermell de manera permanent”, resumeix Òscar Escuder.
D’altra banda, els catalanoparlants també tenen problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya. Segons dades de l’Enquesta sobre els hàbits de consum a Catalunya, el 54,2 % van expressar que, entre les coses que més els preocupen de la restauració, és que no hi hagi ningú que els pugui atendre en català, i el 32,4 % van remarcar al fet que la carta no estigui en català. Així, i més enllà d’aquestes percepcions, el 29,2 % dels catalanoparlants, un de cada tres, declaraven que el seu dret de ser atesos en català acostuma a ser vulnerat als restaurants, i el 21,0 %, un de cada cinc, que sovint es troba que no hi ha ningú que els pugui atendre en el seu idioma.
Denúncies contra cossos de seguretat espanyols sense sancions
D’altra banda, l’informe assenyala que cap de les vuit denúncies presentades per l’ONG del català des de 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics ha suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats. Això ha estat així, malgrat que l’entitat comptava amb “gravacions i proves escrites que acreditaven moltes de les discriminacions”. Aquest escenari, lamenta Plataforma per la Llengua, permet als agents de l’autoritat implicats “evadir responsabilitats i contribueix a crear un clima d’impunitat absoluta”.
En aquest sentit, critica que l’administració competent d’investigar els fets denunciats no ha iniciat cap investigació al respecte, i denuncia que “la impunitat policial en casos de discriminació lingüística suposa una amenaça als fonaments dels drets de la ciutadania i afecta de manera significativa la confiança en les institucions”. “Quan els actes de discriminació queden sense repercussions, s’envia un missatge preocupant sobre la tolerància envers la vulneració dels drets fonamentals” i també “es crea un clima d’inseguretat entre la ciutadania que utilitza les llengües minoritàries”, conclou.
Motius per a l’optimisme
No totes les dades que recull aquest informe de Plataforma per la Llengua són negatives. També hi ha diversos motius que “mostres d’una notable vitalitat”. De fet, l’informe destaca que un dels principals actius que té la llengua avui en dia és la “forta identificació” que hi ha entre la identitat de grup i la llengua catalana. Així, a Catalunya el 78,1 % dels catalanoparlants consideren que saber català és molt important per ser català i fins a un 94,3 % que és important en alguna mesura. Una altra dada que convida a ser optimista és que la majoria de la societat catalana, el 86,0 %, creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua a la immigració. “Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és un actiu de primer ordre”, conclou.
