L’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) pot agafar certa embranzida durant la presidència de torn, aquest primer semestre del 2025, del Consell de la UE per part de Polònia. Així ho ha assegurat l’ambaixadora polonesa a l’Estat espanyol Monika Krzepkowska en una trobada a Barcelona aquest divendres. La diplomàtica s’ha compromès a “donar un impuls més fort” per resoldre la qüestió. Però ha recordat que el tema ve de llarg i no depèn exclusivament de Polònia. De fet, Krzepkowska ha esmentat les tres pròximes presidències del Consell d’Europa, la qual cosa fa pensar que l’oficialitat del català a Europa no es resoldrà abans del 2026.
Krzepkowska ha afirmat que el seu país ja ha obert converses amb les següents tres presidències de la Unió sobre l’oficialitat del català. Després de Polònia, la presidència de torn del Consell passarà a Dinamarca, la segona meitat del 2025, i durant el 2026 se la partiran Xipre i Irlanda.
El català, “identitat” del país
Segons l’ambaixadora, el català és “part de la identitat” del país, i ha confirmat que el ministre d’Exteriors José Manuel Albares ha presentat la proposta d’oficialitat davant de l’oficina del seu homòleg polonès. Així, ha afegit Krzepkowska, una de les carpetes que tenen sobre la taula durant la presidència del seu país al Consell és la del català. A mitjans de desembre, El MÓN havia explicat que el govern espanyol encara no havia sol·licitat a Polònia abordar l’oficialitat del català, un fet, pel que ha dit l’ambaixadora, ja s’ha esmenat.
La qüestió del català no depèn només de Varsòvia
La diplomàtica ha mencionat que la qüestió de la llengua catalana al club comunitari “no només” depèn de Varsòvia i ha citat la resta de presidències de torn fins a finals del 2026. Durant l’acte de presentació de la presidència polonesa celebrat a Barcelona aquest divendres, també ha dit que el debat “ja fa anys” que dura, i s’ha compromès a intentar “donar un impuls més fort” per resoldre’l, però l’oficialitat del català no es resoldrà aquest any.
Per aconseguir l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la UE cal la unanimitat dels 27 estats membres i l’oficialitat dels tres idiomes no s’ha tractat des de la passada primavera, quan Bèlgica ocupava la presidència de torn i ho va plantejar al Consell d’Afers Generals (CAG). Quan l’Estat espanyol ostentava la presidència del Consell de la UE va ser la primera vegada que es va elevar a escala ministerial la qüestió de l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec, però malgrat que l’Estat ha anat defensant -en declaracions públiques- l’oficialitat dels tres idiomes no ha tornat sobre la taula dels 27 des de principis de 2024.
Avaluar l’impacte de fer servir el català a l’Eurocambra
L’octubre passat, a petició de la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, el Parlament Europeu va dir que avaluaria l’impacte que tindria reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües d’ús en les seves sessions plenàries. La petició va arribar després que el Govern espanyol enviés tres cartes a Metsola demanant que les tres llengües es puguin utilitzar en els plens de l’Eurocambra.
