Enmig d’un context que les discriminacions lingüístiques no paren de créixer a Catalunya, Plataforma per la Llengua ha anunciat aquest dilluns que ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut per haver rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa que el desembre de l’any 2023 va discriminar una pacient per parlar en català al servei d’urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol, conegut com a Can Ruti, de Badalona. Així ho ha anunciat l’ONG del català en un comunicat, on recorda que havia presentat un recurs d’alçada a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, perquè que la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’hospital havia arxivat la denúncia, però aquest recurs d’alçada també ha estat arxivat. L’organització que presideix Òscar Escuder, a més, deixa clar que “anirà fins al final perquè s’obri un expedient sancionador, s’investiguin els fets i, si són constitutius de falta, se sancionin”.
Els fets es remunten al 14 de desembre de l’any 2023 quan una usuària de les urgències de l’hospital, i el seu acompanyant, un cop dins de la consulta, van adreçar-se en català a la metgessa i ella els va tallar i els va obligar a parlar en castellà. “Hablen en castellano”, els va etzibar. Segons el relat de la pacient, ella s’hi va negar, però la professional sanitària va insistir-hi fins a fer-los fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català. Malgrat aquesta darrera indicació, i sempre segons el relat de la víctima de discriminació lingüística, la metgessa no va telefonar al coordinador del Servei d’Urgències per derivar-los a un altre professional. Ja fora de la consulta, la pacient i la seva parella van adreçar-se al Servei d’Admissions per sol·licitar que truquessin al coordinador, però el personal que hi treballava s’hi va negar, i només els van donar l’opció d’omplir un full de reclamacions. Per aconseguir ser atesa, i tot i haver fet ja el triatge i esperat tres hores prèviament, van haver d’esperar dues hores més fins que, finalment, una altra metgessa els va acabar atenent.
L’entitat en defensa de la llengua considera que aquests fets vulneren els drets lingüístics de la pacient i creuen que la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives. De fet, l’entitat afirma que la conducta de la professional sanitària podria ser considerada “una falta molt greu” –segons l’article 115 del Decret legislatiu 1/1997–, atès que hauria infringit la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut. Plataforma per la Llengua ha assessorat la pacient des del moment que va denunciar el cas de discriminació lingüística i continua “presentant batalla legal, ara a instàncies superiors, perquè fins ara per la via administrativa no s’ha aconseguit obrir un expedient administratiu perquè s’investigui la conducta de la facultativa, tot i haver explorat tots els recursos a disposició”. Ara, l’entitat ha decidit obrir la via judicial per aconseguir que s’esclareixin els fets.
Plataforma per la Llengua critica l’actuació de Can Ruti
Amb tot, Plataforma per la Llengua es mostra crític amb l’actuació de Can Ruti perquè malgrat admetre que la situació denunciada “no era tolerable” i va reconèixer mancances en l’atenció a la usuària, “va considerar que amb promeses de millores com ara la creació d’un Comitè Multidisciplinari de Dinamització Lingüística n’hi hauria prou per tancar el cas”. Així, l’entitat en defensa de la llengua critica que el centre hospitalari no hagi volgut obrir un expedient sancionador contra la metgessa perquè considera que no va actuar amb voluntat discriminatòria. Tot i això, l’ONG deixa clar que “cal obrir aquest expedient justament per estudiar el cas a fons”.
Les queixes per discriminació lingüística creixen a la salut pública
Les queixes per discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari continuen creixent i són les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l’administració pública, i, segons les darreres dades de Plataforma per la Llengua, que va avançar El Món, l’any 2024 van créixer un 14,17% respecte de l’any anterior. L’entitat va rebre un total de 282 –257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes Balears–. En el cas de Catalunya, les queixes en l’àmbit de la salut pública van créixer un 17,7% el 2024, i van passar de 130 a 153, i un 10,64% pel que fa a la sanitat privada, de 94 a 104.
L’ONG del català reclama a la Generalitat que faci complir la llei
Plataforma per la Llengua reclama a la Generalitat que faci complir la llei i apliqui, si s’escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques també en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, demana posar el focus “en l’ús de la llengua i no només en el seu coneixement” perquè, segons remarca l’ONG del català, la llengua no pot ser “un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels facultatius, sinó que ha de ser un requisit a l’hora d’exercir”. Així, l’entitat proposa a la Generalitat impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures concretes: sessions obligatòries d’assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l’obertura d’expedients i l’aplicació de sancions quan correspongui.
