La 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) viu aquest dijous una jornada gairebé dedicada a la llengua en tots els seus àmbits. Un dia en què s’ha presentat un manifest tant inèdit com històric en defensa de la llengua. El document, coordinat per l’exconseller encara a l’exili Lluís Puig, porta la signatura d’una trentena de càrrecs i ex càrrecs institucionals i polítics de Catalunya, el País Valencià, Andorra, les Illes, l’Alguer, la Franja i la Catalunya Nord. En síntesi, el manifest, batejat com La Declaració de Prada, insta les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic a actuar de forma urgent en nou àmbits concrets.
Així, els signants alerten que l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic i reclamen “superar la minorització de la llengua” a través de “comportaments quotidians fonamentals de tothom”. La fórmula proposada consta de “parlar en català amb tothom”, “gaudir de la cultura i l’entreteniment en llengua catalana”, fomentar la “creació i transmissió de consciència lingüística“, esperonar les entitats de tota mena perquè utilitzin el català, col·laborar amb entitats de defensa de la llengua i enfortir les xarxes veïnals per tal que utilitzin el català.
El document també incorpora la reclamació “d’exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana” i “l’exercici amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç. I, finalment, proposa “afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques i altres activitats que permetin viure en català amb normalitat i que reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”. En resum, els signants reclamen “aturar el procés de desnaturalització cultural”. En declaracions a la premsa, Puig ha defensat el document com un reclam tant a les administracions com a les empreses i, sobretot, als catalanoparlants. També ha celebrat la creació de la conselleria de Llengua de la Generalitat, però ha exigit que s’hi posen recursos.
Signants de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar
Els signants provenen d’arreu dels països i territoris de parla catalana. De fet, l’únic precedent assimilable va ser la Declaració de Palma de 20 de febrer del 2017, signada per l’aleshores consellera de Transparència, Cultura i Esports del govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà.
En aquesta ocasió, per part d’Andorra signen el document Juli Minoves Triquell, ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior, i Susanna Vela Palomares, ministra d’Educació i Cultura. Per part de les Balears, Fanny Tur Riera, consellera de Cultura; Esperança Camps Barber, consellera de Transparència, Participació i Cultura; Bàrbara Galmés Chicón, consellera d’Educació i Cultura, Damià Pons, conseller d’Eduació i Gabriel Oliver (Biel Majoral), conseller insular de Mallorca. A la Catalunya Nord, François Calvet, diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador; Joan Pau Alduy Triaire, senador i exbatlle de Perpinyà i Jaume Roure, expresident de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà.
Del Principat de Catalunya signen els exconsellers Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Ferran Mascarell i Clara Ponsatí així com Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i Oriol Izquierdo Llopis, director de la Institució de les Lletres Catalanes. De la Franja, signen Josep Antoni Chauvell Larrégola, president Comarcal de la Llitera, i Rosa M. Domènech Vidal, exvicepresidenta del Consell Comarcal i exconsellera de Cultura. De l’Alguer avalen el manifest Esteve Campus, president de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques i Carles Sechi Ibba, síndic de l’Alguer. Tanquen el manifest els representants del País Valencià: Josep Lluís Albinyana, expresident de la Generalitat Valenciana; Jordi Sebastià, eurodiputat; Àgueda Micó, diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol; Rafael Climent, exconseller d’Economia, i Francesc Xavier Rius, responsable de Cultura de la Diputació de València.
