El govern espanyol ha tornat a demanar aquest dimecres que es torni a debatre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Més concretament, l’executiu espanyol vol que aquest debat tingui lloc el 27 de maig, a la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea. Aquesta sol·licitud de l’estat espanyol es dona més d’un any després de l’últim debat dels 27 sobre l’estatus de les tres llengües cooficials de l’estat, que va ser el març del 2024.
Segons ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies (ACN), fonts diplomàtiques de l’executiu espanyol han sol·licitat formalment que es torni a debatre la qüestió de l’oficialitat a la Unió Europea de les llengües cooficials de l’estat espanyol.
En l’últim debat sobre aquesta qüestió, al març de l’any 2024, els ministres d’Afers Europeus de la UE van abordar durant menys de deu minuts el punt que tractava l’oficialitat del català, el basc i el gallec.
El paper de la presidència polonesa
A més, la presidència hongaresa del Consell de la Unió Europea va suposar una paràlisi a aquest debat. A principis d’any, amb l’inici de la presidència del Consell del govern de Polònia, l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE està més a prop de tornar a debatre’s. Més concretament, quan l’executiu polonès va assumir la presidència per la primera meitat del 2025, va assegurar que es tornaria a tractar si hi havia “voluntat” entre els estats membres de tirar endavant amb aquesta mesura.
L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27.
Davant els dubtes d’alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.
El grup de treball de Llengües dels Ciutadans
En paral·lel a l’oficialitat a la UE, també s’està negociant permetre l’ús del català, el basc i el gallec al ple del Parlament Europeu. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va sol·licitar per carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, que fes efectiva la mesura el setembre passat.
A conseqüència, Metsola va derivar la petició al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, entre els quals es troben els eurodiputats del PP, Esteban González Pons, i el del PSC, Javi López. Aquest grup ha d’abordar quina és la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús de les llengües cooficials al plenari europeu. Aquesta proposta es presentarà a la Mesa de la cambra, on s’haurà d’aprovar la mesura.
En les últimes hores, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que les negociacions per l’oficialitat del català a la Unió Europea han entrat al “tram final” i ha avançat que aquest mateix mes de maig podria haver-hi novetats.
Aquesta qüestió sobre el català arriba en mig de les negociacions entre el PSOE i Junts pel que fa a l’aprovació al Congrés dels Diputats de la reducció de jornada laboral. Aquesta mesura es va aprovar aquesta setmana en el Consell de Ministres, però l’executiu de Pedro Sánchez depèn dels vots a favor de la formació de Carles Puigdemont per tirar endavant la nova regulació laboral.
