L’ANC ha carregat amb duresa contra el Pacte Nacional per la Llengua presentat pel Govern la setmana passada i el qualifica de “gran operació de màrqueting polític”. L’entitat avisa que el pacte, tot i fer una diagnosi correcta del retrocés social del català, “no proposa cap mesura per afrontar les arrels del problema”. En un dur comunicat, l’ANC assegura que el Pacte Nacional per la Llengua neix coix perquè només té el suport del PSC, ERC i els Comuns. “No és un pacte nacional”, alerten. A més, troben a faltar un paper més actiu de les associacions de joves i d’immigrants extracomunitaris, que són els “segments de la població que tenen la clau del futur del català”. Una autèntica esmena a la totalitat a un pacte que es va concebre durant el govern de Pere Aragonès i que s’ha concretat amb Salvador malgrat no comptar amb el suport ni de Junts ni de la CUP, que critiquen la “manca d’ambició” del projecte.
L’entitat que presideix Lluís Llach considera que enfocar la greu crisi que pateix el català a través d’un pacte nacional és un error de concepte, ja que són acords de cara a la galeria que tenen poca incidència en la realitat. Així, cita els exemples dels pactes nacionals per l’Habitatge (2007), per la Transició Energètica (2015), per la Indústria (2017) o per la Mobilitat Segura i Sostenible (2021). “Aquests grandiloqüents acords no han impedit que Catalunya pateixi la més greu crisi d’habitatge d’Europa; es trobi a la cua de l’Estat espanyol en energies renovables; i continuïn la desindustrialització i el caos de Rodalies-Renfe”. Tampoc veuen que el Pacte Nacional per la Llengua tingui un futur millor. “No evitarà que continuï la minorització del català perquè les mesures acordades són només cures pal·liatives que no ataquen les causes de fons del retrocés del nostre idioma”.
La independència, l’únic camí
En la seva anàlisi del pacte, l’ANC insisteix que mostra la “incapacitat de l’autonomia d’afrontar les causes generals del retrocés del català”, que ha passat de ser una llengua d’ús habitual per al 48,5% de la població l’any 2003 a només el 39,5% el 2023. L’entitat emmarca la crisi del català en una crisi més global de la societat catalana que té causes demogràfiques, econòmiques i socials. Amb un 22,5% de persones nascudes a l’estranger, Catalunya estaria entre els cinc països amb més immigració de l’OCDE, i ho relaciona amb la baixa fecunditat de les dones catalanes a conseqüència de l’elevat atur, unes condicions laborals precàries i les dificultats per accedir a un pis. “L’origen és el sistema econòmic català que crea llocs de treball de baixa qualitat que només accepten persones d’altres continents; al mateix temps joves ben formats han d’emigrar”, lamenten des de l’ANC.
“L’ambició del Pacte és esquifida”, insisteixen. L’entitat considera que aspirar a incorporar 100.000 persones cada any perquè aprenguin a parlar català és insuficient, ja que cada any unes 125.000 s’estableixen al país i, per tant, fins i tot en el supòsit que es poguessin complir les previsions, amb prou feina s’estaria arribant a les persones que arriben. A més, avisen que la “capacitat de parlar català no assegura el seu ús social”.
L’entitat també critica que el Pacte Nacional per la Llengua obvia el “paper de la Constitució espanyola en el retrocés del català” i recorda que el 2010 el Tribunal Constitucional va sentenciar que el “deure de conèixer el català era anticonstitucional”. Així, els partits signants del pacte ignoren el fet que la “preeminència constitucional del castellà i el caràcter subordinat i voluntari del nostre idioma és una de les causes de la caiguda de l’ús social” del català. Tampoc agrada a l’entitat que es menystingui “l’amenaça de les sentències judicials contra la immersió lingüística”, un dels punts que ha fet tirar enrere Junts i la CUP, i que no hi hagi cap “compromís d’una resposta conjunta” davant la imminent sentència del TC contra la immersió.
El joc de malabars amb els números
Una altra de les crítiques de l’ANC és que el Pacta Nacional per la Llengua no explica com farà “complir la legislació vigent” i denuncia que presenta de “manera enganyosa” un pressupost de 255 milions d’euros que inclou despeses reciclades o ja compromeses. És el cas de l’aportació al Consorci per a la Normalització Lingüística, que enguany rebrà 53 milions, però l’any passat ja tenia un pressupost de 42 milions. Per tant, l’increment de recursos és de només 11 milions.
