Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns l’InformeCAT 2025, que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, i la principal conclusió a la qual ha arribat és la “incoherència” que hi ha entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i la realitat. L’informe destaca que vuit de cada deu residents a Catalunya considera que tenir coneixements de llengua catalana és bastant o molt important per al progrés professional. També assenyala que el 65% dels residents a Catalunya consideren que entendre el català hauria de ser un requisit laboral indispensable per als treballadors, vinguin d’on vinguin, un 41,8 % consideren que caldria que el requisit hauria de ser parlar-lo i un 23,6 % creu que hauria de ser escriure’l. Aquest consens sobre la importància del català a la feina xoca amb la realitat, que ofereix algunes dades molts preocupants.
El document elaborat per l’ONG del català, i presentat en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, recull dades de l’Enquesta d’usos lingüístics publicada per la Generalitat de Catalunya aquest 2025 sobre l’àmbit laboral i destaca que només el 8,6% dels residents estrangers al Principat fa un ús habitual del català, mentre que el 72,9% usen habitualment el castellà. A més, l’entitat en defensa de la llengua subratlla que una enquesta d’UGT mostra que només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important en el seu entorn laboral, tot i que un 85% indica que el fa servir en alguna ocasió.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha atribuït aquesta “incoherència” a tres factors: la minorització a la qual està sotmès el català, el fet que els catalanoparlants amaguem sovint la llengua, i el fet que les administracions públiques no facin prou la feina que els correspon per defensar la llengua. Sobre la minorització de la llengua, Plataforma per la Llengua remarca dues dades molt concretes: el 36,5 % dels catalanoparlants de Catalunya no són atesos en català en els establiments comercials sovint o mai i el 69,6 % han hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió. Respecte al segon factor, l’entitat recorda que en altres informes, com el presentat avui, ja s’ha posat de manifest que 8 de cada 10 catalanoparlants es passen al castellà quan algú se’ls adreça en aquesta llengua, i que, de fet, el 43,4 % s’adrecen directament en castellà als desconeguts si intueixen que no són catalans. Sobre l’últim punt, Escuder ha remarcat que “el català té un camp de joc inclinat en contra” l’ordenament jurídic espanyol “converteix el català en un idioma redundant, fins i tot allà on és la llengua pròpia i tradicionalment parlada”.
Crítics amb l’actuació de la Generalitat
D’altra banda, Plataforma per la Llengua es mostra crítica amb l’actuació de la Generalitat en els casos de discriminacions lingüístiques i remarca que “no han fet tot el que podien fer per aturar les discriminacions”. Com recull l’InformeCAT, entre 2012 i 2024, l’Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat, que s’ha creat aquesta legislatura, només han imposat sancions en el 6,3 % dels casos denunciats per vulneració dels drets lingüístics. També destaca que entre 2022 i 2024 el Departament d’Educació no ha obert cap expedient sancionador per no fer les classes en català, i les quotes del 25 % de música en català en les emissores de ràdio i televisió a Catalunya s’han vulnerat impunement durant més de vint anys.
Davant aquesta situació, l’entitat presidida per Òscar Escuder ha reclamat a les administracions i també als catalanoparlants “actuar per fer que el català continuï sent una eina de progrés laboral i social”. Concretament, l’ONG del català reclama a la Generalitat que faciliti el seu aprenentatge i que apliqui les lleis de normalització existents i, d’altra banda, convida els catalanoparlants a mantenir “sempre” la llengua i reclamar els seus drets lingüístics perquè la llengua sigui tractada “per fi” com qualsevol altre dret.
Les deu dades més destacades:
- Un 82,4 % dels residents a Catalunya consideren que el català és bastant o molt important per poder progressar professionalment.
- Només el 6,3 % de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics tramitades per l’Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció.
- A Andorra, tan sols quatre de cada deu treballadors de cara al públic inicien la conversa en català, tot i que sis de cada deu l’utilitzen si el client els parla en català.
- De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no arriben a 15 les que es van poder veure en llengua pròpia.
- Gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català.
- Cap expedient sancionador entre el 2022 i el 2024 per no fer les classes en català a Catalunya.
- Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es decanten pel valencià en la consulta de Mazón.
- Per primera vegada es podrà fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tot l’Estat espanyol.
- Sis anys després que es constituís la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, el Municipi de l’Alguer adopta el bilingüisme en les actes institucionals.
- A mitjan 2024, els cinc creadors de continguts valencians en català més seguits d’Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.
