La consellera de Salut, Olga Pané, va treure ferro a les queixes per discriminació lingüística en l’àmbit sanitari i en una conferència al Nueva Economía Fórum va remarcar que aquestes representen un 0,5% del total de queixes que rep el sistema. Ho va dir a instàncies d’una pregunta que li va formular Plataforma per la Llengua, que va demanar a la consellera si considera que casos com el de Can Ruti o la Dexeus són discriminacions lingüístiques.
“Primer vull situar la magnitud del problema”, va començar responent Pané, i va detallar que a Catalunya “venen molts metges de Llatinoamèrica pel fet que aquí també parlem castellà i creuen que la integració serà més senzilla per ells”. Tot seguit, va explicar que “el volum de queixes lingüístiques que rebem és un 0,5% del total de queixes que rebem en el sistema” i, en aquest sentit, va afegir que “la majoria són pel català, però també rebem queixes perquè no l’han volgut atendre en castellà, l’aranès i el francès perquè recordin que tenim el transfronterer, que gestionem nosaltres, i ens visiten ciutadans de França”.
Amb tot, Pané va manifestar que El Departament ha aplicat un seguit d’iniciatives que “són difícilment superables en cap altra comunitat que tingui una altra llengua”. I”, efectivament, de tant en tant, hi ha alguna queixa, però el Servei Català de la Salut fa 140 milions de contactes amb els pacients”, va remarcar, demanant situar “les coses en la seva proporció”. Així mateix, va admetre que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que era present a l’acte, “és un corconet perquè no para amb el tema” i “hi insisteix tot el dia perquè ell sap la rellevància que té Salut com a transmissor de la llengua”.
Pané i l'”esforç extraordinari”
En aquest sentit, Pané va subratllar que el Departament ha fet un “esforç extraordinari” i va reconèixer la feina de l’exconseller Manel Balcells amb un seguit de mesures que ell va dissenyar i que li ha tocat “implantar” a l’actual Govern. En aquest sentit, ha esmentat que cada hospital té un referent de llengua i també han de presentar un programa per com “solucionar un problema idiomàtic perquè la gent té dret a ser atesa en la llengua oficial que vulgui”. D’altra banda, va apuntar que han posat en marxa el programa Prescriu-te el català, on els professionals poden accedir a cursos per poder millorar les seves competències, han posat en marxa parelles lingüístiques i han incorporat a la carta de drets i deures el dret a ser atès en la llengua que prefereix el pacient.
