La nova tongada d’aranzels imposada pel president dels Estats Units, Donald Trump, està basada en un càlcul trampós per justificar unes xifres que semblen inventades. Però més enllà dels càlculs més o menys matussers, els EUA van elaborar un extens informe de gairebé 400 pàgines en les quals detallava els greuges de l’administració Trump —barres no comercials— contra els diferents països. L’estat espanyol apareix en 23 ocasions i un dels motius que exposa és la protecció del cinema en català, basc o gallec aprovada pel govern espanyol. De fet, el document assenyala Espanya com un dels estats europeus que té barreres “més significatives” al comerç de serveis audiovisuals, un dels punts forts dels EUA a l’exterior.
“Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, resa l’informe. També es queixa que les plataformes de streaming han de comptar amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. I, finalment, carrega contra la imposició a les empreses que facturen més de 50 milions d’euros “d’invertir un 5% a la producció d’obres de la UE o espanyoles, amb el 40% reservat per a productors independents en qualsevol llengua oficial d’Espanya”.
L’informe, titulat Barreres comercials estrangeres, retreu a Espanya que, malgrat que “generalment ofereix als inversors internacionals el mateix tractament que als domèstics, la llei espanyola restringeix la propietat no-europea de les llicències audiovisuals al 25%”. En concret, diu el document, “una empresa de fora de la Unió Europea no pot ser propietària de més del 25% d’una empresa amb una llicència de televisió digital terrestre, i el total de la propietat de fora de la UE no pot superar el 50% de l’agregat”.
