El govern espanyol assegura per activa i per passiva que està fent “tot el possible” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, un acord que requereix unanimitat dels 27 estats membres, però a ull dels catalans l’executiu de Pedro Sánchez no està fent tot que podria per aconseguir aquesta fita pactada entre PSOE i Junts per permetre la investidura de Pedro Sánchez. Així ho indica la 2a onada de l’enquesta Òmnibus de la Generalitat, on sis de cada deu catalans creuen que el govern espanyol podria fer molt més del que ha fet fins ara per convèncer els estats governats pel PP europeu, que han mostrat les seves reserves sobre la mesura. De fet, aquesta és la mateixa majoria de catalans que està a favor que el català sigui oficial a les institucions europees.
El percentatge de gent que critica l’actuació de Sánchez per a aconseguir l’oficialitat s’eleva fins al 81% entre els catalanoparlants, i es redueix fins al 43% entre els castellanoparlants. A més, el 52% dels enquestats que tenen altres llengües com a llengua pròpia també creuen que el govern espanyol no ha fet tot el que estava al seu abast per aconseguir-ho. Si ens fixem en la simpatia segons el partit polític, trobem que el 94% dels potencials votants de CUP, Junts (90%), Aliança Catalana (84%) ERC (83%) i Comuns (59) són crítics amb l’actuació del govern espanyol per aconseguir aquest objectiu. En canvi, la majoria dels simpatitzants del PP, del PSC i de VOX perceben que sí que ha fet tot el possible.
El govern espanyol no ha aconseguit l’oficialitat un any després de pactar aquesta mesura amb Junts per a la investidura de Sánchez. Tot i que recentment ha afirmat que “no hi ha obstacles reals” perquè el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea, ha denunciat que les reticències dels estats membres són de caràcter “polític” i que procedeixen majoritàriament de països governats pel PP europeu, sovint amb la col·laboració de l’extrema dreta. “Si la negociació és política, revisarem les qüestions on altres estats necessiten la nostra ajuda per dir-los que no es pot demanar la nostra ajuda quan no s’ajuda a Espanya en una cosa tan vital com és la nostra realitat nacional, que és plurilingüe”, al·lega el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, però un any després de l’acord no ha pogut complir amb la seva paraula.
Majoria, però no unanimitat per incorporar el català com a eina de treball
D’altra banda, sis de cada deu catalans és partidari que les institucions europees haurien d’incorporar el català com a eina de treball. Si es miren les dades per simpatia de partit, trobem 3 blocs: el primer, amb 9 de cada 10 dels simpatitzants d’ERC, de la CUP, Junts i Aliança Catalana que així ho creuen. Un segon bloc, amb més pluralitat d’opinions, amb Comuns (gairebé 7 de cada 10 a favor) i PSC (1 de cada dos). I un tercer bloc, on gairebé 8 de cada 10 dels simpatitzants del PPC i de VOX no hi estan d’acord.
