Una cadira amb dos forats i un diaca que s’encarregava de comprovar que el Papa de Roma fos realment un home. La Santa Mare Església i la Santa Seu són dues institucions que compten amb innumerables llegendes i mites al seu voltant. Les portes secretes del Vaticà, les relíquies sagrades o la cadira que comprovava la masculinitat dels Papa són una bona mostra. Aquesta llegenda assenyala que durant molt de temps van existir els Palpati, un diaca que només tenia un treball: comprovar que el Sant Pare era un home introduint la mà per un forat de la sedia stercoraria, un seient papal que es va dissenyar amb l’únic objectiu de certificar que el Papa era un mascle i que comptava amb un forat a la part davantera i un altre en el seient.
El mite assenyala que els Palpati comprovaven la masculinitat del Sant Pare i si era realment un home pronunciaven una frase referida als atributs masculins del Papa: Testes habet et bene pendentes (“té testicles i ben penjants”), una frase que era corresposta pels cardenals, qui responien a l’uníson dient “Deo Gratias!” (Gràcies a Déu!).
Una pràctica envoltada en misteris
La sedia stercoraria existeix i es pot trobar als Museus Vaticans tot i que no es pot verificar la seva utilització. La pràctica d’aquestes ‘palpacions papals’ hauria nascut arran de la llegenda de la papessa Joana, una dona que hauria usurpat el seient papal després d’amagar el seu sexe. El seu suposat papat hauria estat entre el 855 i el 857 dC durant els pontificats de Benet III i Joan VIII. Tot i que no hi ha cap prova que pot verificar l’existència de la papessa Joana algunes teories han arribat a apuntar que Benet III fins i tot hauria estat aquesta dona disfressada.
Entre les altres llegendes hi figura la seva data de creació i abolició. Pel que fa a la data de la seva creació diverses teories assenyalen que s’hauria instaurat entre el 855 i el 872. En el cas de la seva abolició algunes dates parlen que va ser Adrià VI qui va abolir la seva pràctica mentre que altres parlen que va ser Lleó X qui va acabar amb el ‘palpament papal’. Malgrat aquestes teories hi ha una il·lustració de Lawrence Banka que trenca amb la creença d’aquesta abolició i es pot observar la cerimònia de coronació d’Innocenci X, qui va exercir de Sant Pare entre 1644 i 1655.
