“Situacions de conflicte puntuals”. Aquesta és la síntesi que fa la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, dels riscos de seguretat que contínuament es denuncien en els centres d’acolliment de menors no acompanyats que gestiona l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), reformulada ara com a DGPPIA. Així ho afirma en una llarga resposta parlamentària, signada el passat 18 de juny i a la qual ha tingut accés El Món, sobre les mesures previstes per millorar la seguretat d’aquests centres, per a la protecció i la formació del personal que hi treballa i sobre el control perquè els residents no siguin víctimes de xarxes de pederàstia per errades de vigilància en les fugides, com en el cas que forma part dels fets denunciats en una querella presentada aquesta setmana.
La consellera Martínez Bravo, però, aprofita la resposta per “insistir en la necessitat de no transmetre una visió esbiaixada i estigmatitzadora dels infants i adolescents tutelats, presentant-los com a potencials agressors o persones perilloses, sense mirada socioeducativa ni reparadora”. Per això defensa que l’estratègia del departament ha de rebutjar una visió centrada només en la “seguretat” i en lloc d’apostar per l’acció pedagògica d’aquesta mena de centres d’acollida.
En tot cas, Martínez Bravo informa que per afrontar aquests “conflictes” s’aplica un sistema de protecció per al personal dels centres de menors i pisos tutelats gestionats o subcontractats per la DGAIA. Així, pel que fa a la seguretat, la consellera assegura que es “té cura del personal treballador i de la seva salut emocional”. De tota manera, avança que el departament actualment està “formulant un pla d’acció específic per a la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, tant per determinar si les eines de les quals disposen són suficients, com per evolucionar a centres de convivència més petits per atendre els menors de manera més personalitzada”. “Dos fets que haurien de tenir una repercussió positiva en la percepció i en les condicions de seguretat dels centres”, argumenta.
Sobretot, rebutjar la “narrativa” equivocada
En la seva resposta, que contesta diverses preguntes de diverses formacions, Martínez Bravo ressalta que pel que fa a la seguretat “si bé és cert que, en alguns casos, es poden donar situacions de conflicte puntuals en alguns centres, aquestes situacions no defineixen la globalitat del sistema ni del col·lectiu de nois i noies“. “Per això, rebutgem qualsevol narrativa que reforci la idea que la protecció dels nens tutelats requereixi un abordatge basat en la seguretat o la perillositat, especialment quan aquesta narrativa es tradueix en mesures que poden contradir els principis pedagògics, comunitaris i de respecte als drets dels nens i nenes”, addueix.
En tot cas, la consellera reclama que convé diferenciar clarament els centres de justícia juvenil –que tenen una naturalesa, funcions i regulació pròpia sota la competència del Departament de Justícia– dels centres residencials que gestiona la DGPPIA, “tot recordant que, en qualsevol cas, els nois i noies atesos en ambdós circuits són titulars de drets i han de ser tractats amb dignitat, respecte i garanties”. D’aquí que puntualitzi que la contractació de personal de seguretat es limita als Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) i els Dispositius d’Atenció Immediata (DAI).
Com funciona la seguretat als centres d’acollida de menors
Segons descriu la resposta parlamentària, el servei de vigilància i seguretat “ha de garantir el control de les situacions de risc que puguin afectar l’immoble, la integritat física de les persones o els objectes que hi hagi dins del centre”. Tot durant 24 hores del dia. Un objectiu que s’ha de complir amb diversos elements com ara un “factor dissuasiu per anticipar-se als possibles conflictes”, “informar el centre de situacions de risc”, “intervenir sobre els possibles generadors de situacions de risc a persones i béns, neutralitzar-los i limitar l’accés improcedent de persones al centre”, o impedir la introducció d’objectes no permesos al centre i evitar les evasions“. A més, ha de portar un registre d’entrada i sortida del centre.
De fet, la intervenció del personal de seguretat en aquests casos “s’ha de limitar a les situacions en què el guardador o guardadora estigui impossibilitat per restablir la normalitat o reconduir la situació o el conflicte, o que es pugui preveure fàcilment que aquesta situació es pugui produir”. La consellera també avisa que el personal de seguretat, cal que tingui “una formació prèvia sobre la tipologia d’adolescents i, especialment, sobre el model de treball socioeducatiu i terapèutic que es desenvolupa en aquesta tipologia de centres”. De fet, s’especialitzen en “les situacions de contenció”.
Una mesura que mira de garantir que “la seva intervenció s’emmarqui davant de qualsevol situació que requereixi la seva presència o participació, especialment en les situacions de contenció”. Per això, el protocol preveu que pugui compartir els mateixos espais de convivència que els adolescents i que ha de fer un període d’integració amb “l’acompanyament d’un professional i de la persona responsable de la direcció del centre”. És a dir, hi ha una sèrie de condicionants per poder ser responsable de la seguretat d’aquest tipus de centre.
Tenir cura del personal i millorar el sistema
Un dels aspectes principals del document aportat a la cambra catalana és el sistema de protecció que s’ofereix al personal de seguretat treballador en els centres de menors i pisos tutelats gestionats o subcontractats per la DGAIA. “Tenim cura del personal treballador i de la seva salut emocional en el cas que tingui lloc un conflicte puntual”, assevera. De fet, fa constar que el Servei de Prevenció de Riscos Laborals disposa d’un Programa d’Ajuda Emocional per al personal del Departament de Drets Socials i Inclusió des de l’any 2016, quan es va iniciar específicament per donar suport al personal educatiu de la DGAIA.
Atesa l’explicació de la consellera, aquest programa té com a objectiu “preservar el benestar i la salut emocional del personal davant de qualsevol problemàtica sorgida a conseqüència de l’entorn laboral”. Un programa dirigit per psicòlegs especialistes externs al departament, anònim, confidencial i totalment gratuït. S’anomena T-27 Programa de Suport als centres residencials d’acció educativa (CRAE) i Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI). Un sistema per protegir educadors i el personal de seguretat. Sia com sia, però, Martínez Bravo reconeix que s’estan estudiant canvis per elaborar un “pla d’acció específic” que ajudi a millorar “la percepció e les condicions de seguretat dels centres”.
