El cas de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) continua portant cua. Aquest dimecres al matí, la comissió de Drets Socials ha del Parlament continuat els treballs per aclarir la situació que ha portat, fins i tot, a canviar el nom de la mateixa DGAIA per rebatejar-la com a Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Un dels primers canvis va ser el relleu de la directora de l’antiga DGAIA, Isabel Carrasco, i del subdirector, Josep Mayoral, el passat mes de març, després de només sis mesos al càrrec. Tant Carrasco com Mayoral han comparegut a la comissió per explicar la seva versió dels fets sobre la crisi oberta a l’entitat.
Carrasco ha estat clara en considerar que el seu cessament és polític i ha dit que l’entén perquè, de la mateixa manera que la van nomenar, la podien destituir. “Jo tenia perfil tècnic, no provenia ni del seu entorn ni de la seva confiança”, ha sentenciat advertint que mai la consellera Mònica Martínez Bravo li va explicar els canvis que es van anunciar el passat 26 de maig. Per altra banda, Carrasco ha insistit que és una feina que comporta “casos complexos” i amb una “gran pressió emocional i social”.
Ara bé, ha reivindicat la feina feta per la DGAIA, amb uns recursos humans i econòmics “insuficients” tot i èxits com el projecte Barnahus, de centres especialitzats en la canalla amb la participació i implicació de diversos departaments de la Generalitat. “Sempre dic que som el departament pobre de la Generalitat on els nivells dels professionals és dels més baixos”, ha sentenciat, per afegir que “sempre estarem criticats sigui per actuar o no actuar”.
Una direcció més gerencial
Carrasco ha defensat a capa i espasa el “compromís, la dedicació i la responsabilitat” del personal i tècnics de la DGAIA. Així mateix ha recordat que l’argument del seu cessament és que la consellera volia una direcció “més gerencial” de l’entitat. Tot i això, l’exdirectora ha ressaltat que va fer una “diagnosi de la DGAIA” que va concloure amb la convicció que “els seus processos són llargs i poc amables”.
De fet, va raonar al departament que “calia un canvi” per les diferències que hi havia en els “indicadors de resultats” amb “diferenciacions per territoris, pel volum i la complexitat de la feina”. “Calia canviar l’estructura i executar amb rigor les polítiques d’infància, de manera integrada amb la resta de departaments”, ha insistit per posar com a exemple el sistema de Barnahus.
El “difícil control dels pagaments indeguts“
Per la seva banda, Mayoral ha posat el focus en els protocols i el sistema complex de funcionament. De fet, ha afirmat que la situació del sistema és “greu”, tot i l’esforç dels treballadors de la DGAIA. En aquest sentit, Mayoral ha defensat la proposta “d’evolució” perquè els jutges decideixin sobre el desemparament. També ha retret la sobreocupació dels recursos com els pisos tutelats. “La sensació d’estar desbordat per volum i gravetat de les situacions no l’he viscuda en cap altra administració ni departament”, ha remarcat.
Sobre els pagaments indeguts de prestacions, Mayoral ha argumentat que els copagaments eren “difícils de controlar” per la manca de personal i de recursos tecnològics. “La mateixa regulació de la llei de prestacions comportava generar pagaments indeguts de forma continuada”, ha justificat recordant fins i tot, problemes de calendaris administratius.
