Examen a Argimon: el sector, dividit entre la confiança, l’escepticisme i els retrets

Diversos representants del sector sanitari reaccionen a la presentació del nou projecte del conseller

La pandèmia de la Covid-19 ha posat el sistema de salut al centre de la discussió política. L’emergència ha provocat que se li vegin totes les costures a un sistema que, si bé és defensat com un dels millors del món, presenta unes mancances importants, sobretot pel que fa a recursos. Els professionals estan en general descontents amb com funcionen les coses i no hi ha cap àmbit des del qual no es reclami la necessitat de mobilitzar més recursos i també de transformar el model perquè, apunten, a vegades no es tractarà de diners sinó de fer les coses d’una altra manera. El nou conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va exposar les línies mestres del seu projecte per aquesta legislatura a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya dijous passat. Diversos representants del sector sanitari de Catalunya examinen, a petició d’EL MÓN, els primers passos del nou conseller de Salut. El resultat és un ventall d’opinions que van des de la confiança i el reconeixement de la vàlua professional del conseller, passant per l’escepticisme sobre la possibilitat de portar a terme un pla de reforma, fins a la formulació de retrets cap a algú que fa anys que ocupa posicions de direcció en l’àmbit de la Salut a Catalunya com a gerent del governamental Institut Català de la Salut (ICS).

El president de la Societat Catalana Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, considera que el pla per Salut presentat per Argimon no atén les prioritats que, sota el punt de vista de l’organització que presideix, haurien d’estar en primera línia. Les qüestions pressupostàries preocupen i especialment el “famós 25%” del pressupost de Salut que hauria d’anar a parar a l’atenció primària. “Aquest pressupost hauria d’assignar-se als centres d’atenció primària i no a altres dispositius que no ho son”. Sisó creu que de vegades “es pretén” fer passar per atenció primària recursos que desenvolupen altres funcions. En aquest sentit, el doctor adverteix que “reforçar centres de salut mental no és reforçar l’atenció primària, ni tampoc un centre de salut sexual i reproductiva, perquè un centre d’atenció primària és el que vulgarment es coneixia com a ambulatori i ara CAP, amb metges de família i infermeria”.

Pel que fa als 150 psicòlegs per un pla que treballi en el benestar emocional i la salut comunitària, Sisó apunta que “l’important no és el número, l’important és parlar de model” i, en aquest sentit, el metge afirma que des de la Camfic “hem defensat la inclusió de psicòlegs clínics, i aquest és el punt important perquè poden atendre pacients”. Sisó apunta que “serveix de poc un psicòleg tècnic perquè no veurà pacients; nosaltres volem psicòlegs perquè els vegi i poder parlar de trastorns mentals”. En aquest vessant, el president de la Camfic posa l’accent en un altre fet: “Els 40% dels problemes de salut mental estan influenciats per factors socioeconòmics, que són els determinants de la salut, no només és tenir un bon sistema sanitari, sinó també disposar d’unes condicions socioeconòmiques adequades”. És en aquest sentit que el doctor opina que “el que no podem fer és resoldre amb psicòlegs un malestar que s’ha produït per un confinament i perquè la gent s’ha quedat sense feina”. Per Sisó no es pot “pretendre” que “un psicòleg millori l’estat emocional d’algú, que deixarà d’estar fotut quan tingui feina o pugui pagar el lloguer”.

El president de Camfic busca símils per descriure el moment actual del sistema. El compara amb un cotxe envellit al qual li falta benzina i que sense combustible no pot començar a circular: per tant aquesta és la prioritat “i després ja discutirem si li instal·lem aire condicionat”. El combustible que necessita la primària son més metges perquè des de “fa una dècada que no en tenim” i per això Sisó demana al Govern que pressioni el govern espanyol per incrementar les places MIR. “Això depèn del govern de l’Estat, però el Govern català hi té coses a dir i ho pot posar sobre la taula del consell interterritorial del sistema nacional de salut espanyol”, apunta. La Camfic també mira amb recel el pla de recuperació de professionals a l’exterior, al qual Argimon es va referir com un “programa tipus ICREA” per a sanitaris: “Posar unes condicions que siguin atractives per recuperar gent de fora em sembla molt bé, però ha de ser un pla que sigui bo per tothom, per recuperar aquell que ha marxat però per premiar també aquell que ha decidit quedar-se aquí”.

Padrós trenca una llança a favor del conseller

Des del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMBa), el seu president, Jaume Padrós, fa una valoració de l’exposició dels plans d’Argimon més favorable, si bé adverteix que s’haurà de vetllar per la materialització del projecte. “Crec que ha fet una anàlisi de rigor, no cal dir que és per on han d’anar els trets de les prioritats del Departament de Salut”, diu Padrós. El president del CoMBa trenca una llança a favor d’Argimon amb qui l’uneix a més una relació d’amistat. “Argimon és una persona de molt rigor i segur que posarà tots els esforços amb el seu equip per desplegar els seus plans, nosaltres com a institució tenim la funció d’ajudar a qui està governant perquè apunti bé en allò que s’ha de fer, hem de ser crítics quan calgui”. Padrós incideix en què una cosa són els plans i l’altra les possibilitats de desenvolupar-los: “Intentarem que es remoguin tots els obstacles que evitin que es pugui fer; quan em diuen que el conseller posa com a prioritat el benestar emocional m’agrada que així sigui”. Un pla de benestar emocional que Padrós entén que també té en compte la situació de burnout dels sanitaris.

Pel que fa a qüestions pressupostàries, Padrós creu que Arigmon “està encertant” a l’hora de voler incrementar la dotació per la primària, un àmbit on la pandèmia “ha posat al descobert insuficiències” que vénen d’abans. Però el president del CoMBa creu que el pressupost per la primària hauria d’anar més enllà del 25% del total de Salut. “Jo aniria més enllà de la xifra màgica del 25%, que és un mínim, i que en funció del total, si no es diu, pot semblar poc”. Més enllà del pressupost, Padrós també destaca que cal “canviar el model d’organització” i emmirallar-se amb alguns models europeus per dotar el sector “de més autonomia”. En aquest àmbit, Padrós recalca que cal dotar-se d’eines d’avaluació que permetin tant a tècnics com a polítics de qualsevol partit “analitzar els resultats de manera objectiva per orientar decisions”. Padrós recorda que hi ha 30 recomanacions per transformar el sistema que van fer un comitè d’experts convocat pel mateix Govern. “Argimon ha de fer un gran esforç per buscar complicitat i consensos fora dels partits del Govern, nosaltres estem en disposició per aconseguir el consens perquè amb una Catalunya sigui independent o autònoma necessitem un sistema sanitari fort per emprendre tots els reptes”. El doctor creu a més a més que cal donar impuls a la recerca perquè troba que Catalunya es podria convertir “en el Silicon Valley del sud d’Europa en tema sanitari” captant recursos i talent.

Mare Blanca Catalunya, escèptica

Marea Blanca Catalunya, la plataforma que aquesta setmana ha convocat concentracions a favor de l’atenció primària a tot el país, veu amb cert escepticisme els plans que Argimon ha explicat per a Departament que ara lidera com a conseller. Enric Feliu, portaveu de la plataforma, diu que “en el fons planteja coses en les quals podríem estar d’acord, però la realitat és que ell ha format part d’anteriors governs com a alt càrrec dins de la conselleria i no sabem perquè ara canviarà cap a noves polítiques”. Feliu posa en dubte que “aquest Govern estigui disposat a fer aquest pas endavant transcendental que impliqui una incidència de la salut en totes les polítiques, com han defensat des de fa molts anys molts partits i moviments socials”. Feliu també posa èmfasi en el fet que manca claredat pel que fa al capítol del “reforç concret de la primària”, una qüestió que precisament coincideix amb un moment en què aquest àmbit es veu desbordat per la Covid. “Ara mateix tenim els CAPs desbordats, ara s’està parlant d’incrementar el pressupost fins al 25%, però necessitem alguna actuació urgent”, adverteix.

Feliu reconeix que probablement l’opció Argimon com a conseller en aquest moment “és la millor”, però reconeix que des d’alguns sectors es veu difícil que es posin “mai d’acord” en qüestions sobre “el model de sanitat pública”. “Per alguns nomenaments que ha fet creiem que la primària ha de quedar reforçada, però n’hi ha d’altres que ens fan pensar en les pitjors èpoques d’Artur Mas”. Feliu apunta que tenen “l’experiència prèvia del conseller Toni Comín”, quan des de Salut “es demanaven recursos”, però quan la proposta arribava a Economia i Hisenda “els recursos quedaven reduïts a la meitat”. “Tot i que es pugui confiar en el conseller, el problema el tenim amb si el Govern acceptarà augmentar el pressupost”.

Retrets sindicals

També amb un punt d’escepticisme reben els plans d’Argimon per a Salut algunes forces sindicals com Metges de Catalunya. El seu vicesecretari general i metge de família, David Arribas, recorda que el conseller era el gerent de l’ICS i que des d’aquella posició no va impulsar la renovació de l’acord que fixa les condicions laborals dels professionals signat el 2006 i caducat des del 2010. Arribas recorda que el sindicat UGT va denunciar l’acord l’any passat i que l’ICS no va fer els passos necessaris per canviar-lo. “Ara Argimon diu que sí, i ens sembla bé, però per què no s’ho va plantejar abans?”. Des de Metges de Catalunya també es denuncia que Argimon no ha aclarit què pensa fer amb la “insuficiència” de professionals i a banda també critica que es parli de l’ampliació de la cartera de serveis quan no es resol el problema de qui els haurà de prestar. Com d’altres representats del sector, Arribas també expressa dubtes sobre el 25% del pressupost i on es pensen destinar els recursos.

Piscòlegs a favor del pla de benestar emocional

Una opinió favorable als plans d’Argimon és la que té el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, de qui el conseller de Salut n’ha obtingut col·laboració, explica el seu degà, Guillermo Mattioli. “El seu pla de benestar emocional i salut comunitària ens sembla molt intel·ligent”. Des de la seva perspectiva, li sembla correcte que no s’abordi el malestar emocional produït per la pandèmia coma “malaltia mental”. Ara bé, diu Mattioli, aquest malestar, si no es tracta adequadament pot derivar en malaltia. “Si només el tracta un metge amb pastilles per dormir, dorms, però no resols el problema”. Així doncs, davant de l’escepticisme que pot generar aquesta aposta, Mattioli recorda que el pla “és pre-patològic, pre-clínic i pre-salut mental per evitar que els problemes es medicalitzin i arribin a salut mental”. El degà del Col·legi de Psicòlegs defensa el pla d’Argimon perquè es tracta d’un model ja provat amb èxit al Regne Unit i Austràlia i que incideix en “la psicologia comunitària, la promoció de la salut i la prevenció”. Mattioli també observa amb bons ulls la voluntat d’Argimon d’impulsar una actualització de la Llei d’ordenació de les professions sanitàries, que és del 2003, una reclamació que fa temps que el sector expressa.

Comentaris

    Ramon 02/07/2021 9:09 pm
    El sicariam mediàtic del tripartit ha rebut simplement la llista de consellers, marcats en un color els netament independentistes i els republicans en un altre color. I ja només amb això el sicariam mediàtic del tripartit ja sap el què.
    Angelblau 02/07/2021 9:48 pm
    Aquest senyor deu estar VETAT a la Teletres
    Aquesta és la realitat 02/07/2021 10:15 pm
    L'atenció primària és el fonament, però els interessos són les grans infraestructures que faciliten la dilapidació de recursos i l'enriquiment dels de sempre. Doneu una conselleria d'aquest tipus als voltors i ja sabreu que passarà.

Nou comentari