El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Els CAPs es veuen sobrepassats per la cinquena onada
  • CA

A les portes del CAP Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat algunes persones fan cua a l’exterior. Una estampa habitual en temps de pandèmia. El protocol de la Covid-19 no permet aglomeracions al vestíbul interior que en aquest edifici, a més, és ben petit. Algunes de les persones que s’acosten al centre, però, hi arriben específicament per fer-se un test d’antígens per confirmar si s’han encomanat la Covid i han d’agafar un circuit diferent als que hi van per altres assumptes.

És el cas de l’Evelyn i el seu xicot que aquest dimecres a la tarda estaven fent cua davant un barracot on una infermera anava fent passar els que temien ser portadors del virus, bona part dels joves, el grup que ara és a l’epicentre de la pandèmia perquè no s’ha vacunat encara. És el cas de l’Evelyn i el seu company, tenen 26 anys i aquest matí, expliquen, s’han aixecat “amb una sensació de malestar al cos i també amb mal de gola”. Creuen que han agafat la Covid-19 perquè el cap de setmana es van “reunir amb uns amics i una de les noies del grup ha donat positiu”. “Per això hem decidit venir a fer-nos la prova sense haver demanat cita”, expliquen.

La sanitària que atén aquesta jove, protegida amb un equip de protecció personal (EPI), confirma que “els darrers dos dies sí que s’ha notat bastant l’augment” de visites. Una altra companya seva, que ha acabat el torn de feina, surt atabalada del CAP i es disculpa: “Portem una dinàmica d’augment, sí que es nota, però estem resistint”. Aquesta zona de l’àrea metropolitana va ser una de les primeres a rebre l’impacte dels brots de Covid l’any passat durant la desescalada, pel fet que l’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats amb una concentració de població més elevada.

Hores de cua a Sant Cugat

Però també s’ha notat l’increment a d’altres ciutats com ara Sant Cugat. Un dels joves que està en espera del resultat d’una prova PCR que li han fet avui per ser contacte estret d’una positiva explica que ahir, quan va anar al CAP, es va trobar una cua molt llarga: “La majoria eren joves i pel que explicaven creien que s’havien contagiat en festes de Sant Joan i en discoteques”, explica en Quim. En el seu cas, va fer una hora de cua i altres amics seus, que hi van anar més tard, van haver d’esperar-se fins a tres hores. L’augment de casos entre joves ha fet obrir la convocatòria de vacunació avui mateix també als majors de 16 anys. En poques hores el sistema per demanar cita s’ha col·lapsat.

L’Evelyn al barracot on fan les proves de Covid-19 al CAP Collblanc aquest dimecres a la tarda / J.A.G

Aquest boom de contagis, que porta Catalunya a la cinquena onada, agafa la primària en un moment de moral baixa. Així ho explica Enric Feliu, portaveu de la plataforma Marea Blanca, que aquest dimecres ha participat en 40 concentracions arreu del país per reclamar més recursos pels CAPs. “L’atenció primària està molt tocada, els sanitaris personalment no s’han recuperat perquè no hi ha hagut pausa”. Feliu comenta a més que “durant la pandèmia els CAPs han assumit moltes tasques perquè han fallat determinats elements” i denuncia que “en el procés de vacunació jo diria que fins i tot el que s’ha fet fora dels CAPs no sé fins a quin punt s’hi ha fet control mèdic i terapèutic”.

“S’ha llançat un missatge erroni”

Aquest portaveu de la plataforma reitera que la situació de la primària és “molt complicada” perquè l’epidèmia “ha fet molt de mal a nivell personal”. Feliu recorda que els sanitaris dels CAPs van ser els primers a caure a la primera onada “i la situació a nivell anímic no s’ha recuperat”. Ara veuen l’increment de casos juntament amb un relaxació de mesures: “Tenim la sensació que s’ha llançat el missatge erroni amb les vacunes, sense tenir en compte que et pots reinfectar i continuar en una situació de certa incertesa perquè, a més a més no tenim assegurada la immunització”.

Des del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FOCAP), Nani Vall-llosera avisa de les conseqüències que suposa una explosió de casos entre els joves: “Són gent que tenen una malaltia molt menys greu que la gent gran, però s’ha de fer diagnòstic i un estudi de contactes, que acostumen a ser extensos perquè la gent jove té moltes més relacions que la gent gran, i des dels CAPs s’ha d’explicar molt bé la importància de les quarantenes a tots aquests contactes”.

Vall-llosera es posa les mans al cap per la decisió d’un jutge que ha desconfinat els joves d’un hotel a Mallorca. “És important explicar que tot i tenir una PCR negativa la quarantena s’ha de fer, perquè hi ha gent que positivitza en aquest període”, adverteix. La sanitària insisteix en la necessitat de fer “pedagogia” entre la població. Vall-llosera creu que les autoritats haurien d’explicar bé que, tot i que les UCIs no estiguin saturades, “el nombre elevat de casos està repercutint en l’atenció primària, que ja estava en situació de col·lapse; s’estan fent moltes visites presencials però com que la gent percep que no pot accedir a una visita han augmentat les telefòniques i per correu electrònic”, lamenta.

Reclamen reformes estructurals

Des de la FOCAP lamenten que el Departament de Salut “no s’ha decidit a reforçar estructuralment l’atenció primària” i “no hi ha hagut cap reforç”. Només consideren una acció positiva la integració dels gestors Covid l’estiu passat com a reforç, però que està a punt de desaparèixer. “El 30 de juny acaben el contracte”, avisa Vall-llosera. “No s’ha aprofitat per fer contractacions de metges i infermeres i administratius de manera estructural”. La FOCAP considera que el sistema ha d’estar preparat estructuralment perquè si no “no es podrà afrontar amb garanties una futura pandèmia”. Això passa per una dotació que permeti “tenir múscul per afrontar situacions que ja no són del tot inesperades perquè fa un any i tres mesos que estem en pandèmia”.

El setembre 2020, el Govern va anunciar un inversió de 300 milions d’euros per al reforç de l’atenció primària fins al 2022. Es tracta d’una quantitat que el sector considera insuficient. Els plans del nou Govern són reformar el sistema sanitari català amb una dotació de 5.000 milions d’euros, però encara ha de definir la font per aquests recursos. Precisament aquest dijous el nou conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha de presentar les línies mestres del seu projecte al capdavant del departament.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ramon a juny 30, 2021 | 20:26
    Ramon juny 30, 2021 | 20:26
    L'únic que ens ha de preocupar és la independència.
    • Icona del comentari de: Ricard. a juliol 01, 2021 | 11:40
      Ricard. juliol 01, 2021 | 11:40
      S'ús veu tan cofois d'assumir l'ingent dèficit fiscal anual i infrastructural cronificat durant dècades i quasi institucionalitzat pel Reino de España... -Ja han dit per activa i per passiva que es lo que hay, que os aguantais Catalufos...-. Que un es pregunta si a alguns muy mucho Españoles realment us importa alguna altra cosa que ridiculitzar l'independentisme... Per la teva informació, els quasi 30-40 milions d'€ diaris de mitjana -sense comptar la recorrent i vergonyosa quasi nul.la execució d'infrastructes- suposen una manca ingent de recursos per fer front a tot lo altre que no són la independència estrictament...
  2. Icona del comentari de: Albert a juny 30, 2021 | 21:34
    Albert juny 30, 2021 | 21:34
    Realment, deixeu de mentir a la població. Mireu la plana 5 de 12 on la gràfica es clarissima... Si aquí dieu que hi ha una ONADA, es que sou una colla de pocasoltes. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Actualizacion_408_COVID-19.pdf

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa