Missing 'path' query parameter

L’espanyolisme ha tornat a sortir al carrer aquest 12 d’octubre, com acostuma a fer cada any. L’assistència d’enguany, però, queda a anys llum d’aquells 65.000 assistents que va aconseguir aplegar l’any 2017 i és que, segons la Guàrdia Urbana, només 500 persones han desfilat aquest dissabte pels carrers de Barcelona per commemorar el dia de la Hispanitat. La mobilització, organitzada per Catalunya Suma, que ha xifrat l’assistència en 10.000 persones, i que ha comptat amb el suport de PP i Vox, ha començat al passeig de Gràcia amb Provença, i ha acabat a la plaça Catalunya, on s’ha llegit el manifest.

El president de l’entitat organitzadora, Ángel Escolano, ha carregat contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el seu discurs, i ha acusat el Govern d’una institució “antiespanyola” per “no defensar la Hispanitat” al Principat. A més, Escolano ha aprofitat l’avinentesa per carregar també contra la immersió lingüística i la llei que obliga a rotular els cartells en català i contra l’alcalde de Girona, Lluc Salellas (CUP), per negar-se a penjar la bandera espanyola. Abans, durant la marxa, s’han cantat proclames contra el president espanyol, Pedro Sánchez, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i a favor de Gibraltar com a territori “espanyol”, entre d’altres, i han lluït simbologia franquista. Els organitzadors, d’altra banda, han anunciat una nova mobilització el dia 20 a Madrid per defensar “la llibertat, la justícia i la democràcia”.

La manifestació ha comptat amb la presència dels líders de PPC i Vox, Alejandro Fernández i Ignacio Garriga, que han atès la premsa abans de començar la marxa, però no han format part de la capçalera de la manifestació quan aquesta ha començat a caminar passeig de Gràcia avall. Sí que hi havia altres representants i càrrecs d’ambdós partits, així com de Ciutadans i diverses entitats de caràcter espanyolista.

Una dona durant una manifestació pel 12 d’octubre, a 12 d’octubre de 2024, a Barcelona / Kike Rincón (Europa Press)

Unes mobilitzacions que han anat perdent força fins a arribar a ser testimonials

Tal com mostren les xifres d’assistents de les darreres concentracions pel 12-O, l’espanyolisme ha perdut molt força al carrer en els darrers anys i ha passat de concentrar 65.000 persones l’any 2017, dies abans del referèndum del Primer d’Octubre, a ser totalment testimonials, amb 1.000 assistents l’any passat i 500 enguany. Les concentracions van començar a agafar força a partir de l’any 2012, quan va néixer la plataforma d’Espanya i Catalans per reaccionar a la multitudinària manifestació que va organitzar l’independentisme per la Diada, però només va aconseguir aplegar 6.000 persones. Tot i això, un any més tard va aconseguir superar amb escreix aquesta xifra i arribar als 30.000 assistents, i l’any 2014, ja de la mà de Societat Civil Catalana, va arribar als 38.000.

Cal dir que la capacitat de concentració sempre s’ha quedat molt lluny de la que ha aconseguit l’independentisme, amb un rècord d’1,8 milions de manifestants als carrers de Barcelona. De fet, després de dos anys de bones xifres, el moviment espanyolista va tornar a recular i l’any 2015 i el 2016 no va superar els 5.000 manifestants respectivament. Tot i això, dies després del referèndum de l’1-O, i també el 2018, l’espanyolisme va aconseguir batre el seu rècord i va concentrar 65.000 persones al centre de Barcelona. La realitat és que aquestes concentracions ara són merament testimonials.

Més notícies
Notícia: Silenci sobre els àudios de Joan Carles i el 23-F: protegir la pedra angular del règim del 78
Comparteix
Analistes expliquen a El Món que l'emèrit espanyol "articula" les elits i que no s'ha generat cap escàndol perquè "actua com a ciment del bloc històric"
Notícia: El cel aigualeix la festa a Espanya el dia que el president de la Generalitat torna al 12-O
Comparteix
Les previsions meteorològiques obliguen a suspendre l'exhibició de les forces aèries de l'exèrcit espanyol
Notícia: Clam català contra la celebració del “genocidi” de la Hispanidad
Comparteix
L'independentisme carrega contra el retorn d'Illa a la desfilada militar de Madrid després de 14 anys d'absència per part de la Generalitat
Notícia: Els tres pobles catalans amb el nom més curt
Comparteix
Una de les tres poblacions es troba a la Catalunya Nord

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter