Nou gir de guió a Educació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la possibilitat d’agrupar matèries a batxillerat en “àmbits”, ha determinat que ha de ser obligatori oferir una segona llengua estrangera a segon i ha modificat el pes del treball de recerca en l’estructuració del curs. Aquesta sentència respon al recurs presentat pel sindicat de professors de secundària Aspepc-sps contra el decret del 2022 d’ordenació -el qual es va impulsar durant la conselleria de Josep González Cambray i que continua vigent- del currículum de batxillerat. La justícia, doncs, interfereix en l’educació catalana, aquesta vegada amb la configuració de l’ensenyament de la secundària postobligatòria. Concretament, segons estima la sentència a la qual ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el TSJC determina que la normativa no contempla la creació d’àmbits en aquesta etapa educativa, motiu pel qual anul·la els articles del decret que determinen aquesta classificació. Des de la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, apunten que ja han rebut la sentència i que estan estudiant quines conseqüències pot comportar al batxillerat.
Tenint en compte aquests motius, el tribunal de justícia avala el recurs presentat per l’organització sindical i suprimeix l’article 4.2.d del decret, el qual estableix que les matèries de batxillerat “es poden agrupar en àmbits per impartir-les de manera integrada en funció del projecte educatiu i de l’autonomia de centre”. És a dir, que els centres de batxillerat poden agrupar l’ensenyament en àmbits de coneixement -els quals poden incloure punts de diferents assignatures. En aquest sentit, també esmena l’expressió “o àmbits”, que apareix en cinc apartats diferents del decret, i un incís final d’un article: “En el cas que s’hagin organitzat les matèries en àmbits, caldrà fer constar de forma diferenciada la qualificació de cada matèria, que coincidirà amb la de l’àmbit”. Aquests canvis, doncs, modifiquen lleugerament la configuració del currículum de batxillerat.
L’argumentació dels magistrats
Els magistrats recorden que la llei orgànica d’educació de l’any 2006 dictamina que el batxillerat s’organitzarà en matèries comunes, de modalitat i optatives. Per la seva banda, però, l’executiu català apunta que l’organització de les assignatures per àmbits és una mesura organitzativa que la llei autoritza a decidir a les autonomies. El TSJC, però, al·lega que l’estructuració per àmbits només està permesa en primària i en els tres primers cursos de la secundària obligatòria. És a dir, que el batxillerat queda fora d’aquesta organització. De fet, en aquest sentit, els magistrats recorden que la llei obliga a impartir els coneixements distribuïts en assignatures i a fer també l’avaluació per assignatures, no pas per àmbits de coneixement que agrupin diverses matèries o assignatures.
Per altra banda, la resolució de la justícia també obliga l’administració educativa a oferir una segona llengua estrangera a segon curs de batxillerat. De fet, el tribunal recorda que no és una “opció”, sinó que el reial decret del 2022 sobre matèries optatives diu que “l’oferta de matèries optatives haurà d’incloure, almenys, una segona llengua estrangera”. És per aquest motiu que la resolució anul·la el punt “cursar una segona llengua estrangera” de l’article 17.5 que enumera altres possibles assignatures optatives. Per últim, el TSJC també modifica el pes que ha de tenir el treball de recerca (TR) en l’estructura del currículum. Concretament, el tribunal equipara aquest treball -un dels més importants de l’avaluació del batxillerat- a una assignatura de 70 hores. És per aquest motiu, doncs, que la justícia considera que el TR no pot representar el 10% de la nota global de batxillerat, com fins ara, sinó que s’ha d’incloure en el còmput regular de la resta d’assignatures.
