Els polèmics canvis a batxillerat anunciats pel Departament d’Educació i Formació Professional, dirigit per Esther Niubó, continuen aixecant polseguera entre el sector educatiu, especialment entre els docents de ciències, afectats directament per aquestes modificacions. Tot i les reticències inicials de la comunitat científica davant la segona proposta de la conselleria –l’administració catalana va posar sobre la taula en la reunió del passat 9 de gener introduir alguns canvis respecte a la proposta anunciada a finals del mes de desembre–, l’executiu de Salvador Illa ha continuat reunint-se amb els docents per acostar posicions i intentar consensuar el nou currículum de batxillerat. De fet, el dijous 16 de gener la direcció general d’Innovació, Digitalització i Currículum va convocar al sindicat de professors de secundària ASPEPC per abordar aquesta qüestió.
I des d’aquesta organització sindical, seguint els passos de la plataforma de docents Ciències en Perill, també s’han mostrat molt en contra de la proposta de la conselleria per al batxillerat: “No estem d’acord en la fusió de les matèries de ciències [física i química, i biologia, geologia i ciències ambientals] i no entenem que encara que sigui un requeriment del govern espanyol es pretengui complir sense esgotar vies judicials o de negociació polítiques“, argumenten des del sindicat de professors de secundària a través d’un comunicat, en què lamenten que l’actual conselleria pretengui implementar canvis en el currículum de batxillerat per imposició del ministeri que encapçala Pilar Alegría. De fet, recorden que “en anteriors situacions, el fet diferencial que implica tenir un 60% de poder de decisió sobre el currículum a l’ensenyament català, derivat de les competències que té la Generalitat en aquest apartat, ha permès” esquivar els requeriments de la Moncloa.
Dubtes sobre les assignatures optatives
En aquesta línia, des de l’organització sindical asseguren que implementar la proposta de modificacions tal com la planteja la conselleria, amb la fusió de matèries de modalitat científica i una compensació de contingut a través d’assignatures optatives, “implicaria una manca d’equitat per a tots els alumnes de Catalunya”: “Els centres no estarien obligats a oferir les matèries optatives complementàries o d’ampliació i, per tant, només amb aquest fet la proposta ja naixeria generant desigualtat i arbitrarietat tal com passa ara amb el currículum a l’ESO“, asseveren. A banda, també asseguren que, amb el plantejament actual de la conselleria, tampoc queda clar “quins continguts s’establiran per a aquestes matèries optatives complementàries”. Uns dubtes, doncs, que esquerden encara més la confiança dels professors de secundària amb les propostes de canvi per a batxillerat.
Tenint en compte aquestes preocupacions que plantegen, des del sindicat de docents de secundària reclamen a l’administració de Niubó que “estudiï totes les possibilitats abans de fusionar les diferents matèries de ciències” i que mantingui l’horari actual, establert en el decret 171/2022 -el qual s’aplica des del curs 2022/23 i que encara és vigent. Un decret que, de fet, ja fixa una reducció horària per a les matèries de ciències en comparació a les anteriors directrius de batxillerat. A banda, en cas que la conselleria opti per implementar el nou currículum plantejat, també exigeixen la derogació del decret d’autonomia de centres per tal de fixar uns criteris unitaris per les assignatures optatives: “Reclamem que s’escolti i es tingui en compte, en tot moment, la veu dels professionals i experts en la matèria, que són els professors a peu d’aula de les matèries afectades i que s’han organitzat en plataformes per defensar el nivell i qualitat de l’estudi de les ciències”, conclouen.
